Resultats de la cerca

És autor de contes, en els quals, amb un humor a la manera de Mark Twain, arriba sovint al cinisme i al sarcasme Tales of Soldiers and Civilians 1891, Can such Things Be 1893, etc

La seva obra, plena d’elements autobiogràfics, intenta de recollir una àmplia visió del seu país, dels seus homes i dels seus problemes Cal esmentar-ne Look Homeward, Angel 1929, Of Time and the River 1935, The Web and the Rock 1939 i You can't go Home Again 1940

Pagès d’ofici, el 1877 entrà al cor El Porvenir Collaborà a La Renaixença i participà en els Jocs Florals de Barcelona És autor de poesies per a cor, predominantment cants al treball Lo teixidor , Lo jornaler , de la sarsuela en un acte Les bodes de can Bardissa 1887 i del quadre dramàtic Los consells del senyor Anton

Amb Miegterrana 1957 i Li Cants de l’èstre fòu 1959 dibuixà un univers eròtic poèticament aprofundit La participació en la guerra d’Algèria li feu escriure Memòria de la carn 1960, crit de denúncia i de còlera Galina blanca e marrit can 1969 refermà l’autor en el corrent més compromès de la poesia occitana Fundà el diari  Le Pays d’Apt  1977

Poeta, crítica, narradora i assagista, guanyadora de diversos premis Lillian Smith, Front Page, Townsend, etc, participà activament en el moviment dels drets civils dels anys seixanta El 1984 fundà la seva pròpia editorial, Wild Trees Press Destaquen les novelles Meridian 1976, The Color Purple premi Pulitzer 1983, The Temple of My Familiar 1989 i By the Light of My Father's Smile 1998 els contes de In Love and Trouble 1973 i You Can't Keep a Good Woman Down 1982 els reculls poètics Revolutionary Petunias 1973 i Horses Make a Landscape Look More Beautiful 1984, i els assaigs In…

De jove estudià música i, com a periodista, treballà primer a l’emissora juvenil Pont-Nou i, des del 1986, treballa a les emissores de Catalunya Ràdio com a guionista i realitzadora Pànic 1990-91, Inèdit 1990-91, La nit dels ignorants 1996-97 i El fons de la qüestió 2008 són alguns dels guions en què ha participat L’any 1983 participà en la fundació del Festival Internacional de Música de Cantonigròs En 2001-03 dirigí una coral al Centre Penitenciari de Can Brians És autora de les novelles Presó de neu 2003, El jersei 2006, Tren a Puigcerdà 2007, Vés a saber on és el cel 2009 i…

Després de graduar-se en teatre i literatura 1983 al Hanover College d’Indiana, anà a Nova York, on interpretà un personatge a la popular sèrie de televisió Cheers, paper pel qual guanyà un premi Emmy el 1990 Debutà en el cinema el 1986 amb Wildcats , de M Ritchie D’entre els films en els quals ha actuat destaquen Doc Hollywood 1991, de MCaton-Jones White Men Can't Jump 1992, de RShelton Indecent Proposal 1993, d’ALyne Natural Born Killers 1994, d’OStone The Sunchaser 1996, de MCimino The People vs Larry Flynt 1996, de MForman Welcome to Sarajevo 1997, de MWinterbottom Palmetto…

Fill de Miquel Ferrà i Font, estudià dibuix amb Miquel i Salvador Torres i es formà professionalment a l’Escola Especial de Mestres d’Obres de València Tingué una gran activitat com a restaurador la casa Mas del pla del Rei 1887, l’església d’Alcúdia, el cambril del santuari de Lluc i la Caixa d’Estalvis del carrer del Sol, a Palma Féu obres meditadament neogòtiques, influït per Viollet-le-Duc Germanetes dels Pobres, a Palma, així com l’església neoromànica de Sant Magí, a Santa Caterina, de la qual havia fet un projecte amb elements modernistes, que no fou acceptat Féu algun edifici dins un…

Després d’estudiar a la Universitat de Harvard i graduar-se a la de Columbia, es dedicà professionalment al sector editorial En els seus inicis formà part del grup de poetes anomenat escola de Nova York, influïts pel surrealisme En la seva maduresa desenvolupà un estil molt personal, marcat per la subtilesa i la introspecció i el refús a referències de tipus social o polític, cosa que li valgué algunes crítiques El 1953 publicà el primer recull, Turandot and other poems , que significà un trencament amb la poesia confessional imposada per Lowell i Berryman, gairebé contemporanis seus Després…

Vida i obra Fill de Rafael Masó i Pagès, pintor i director del Diario de Gerona Fins el 1900 residí a Girona, i després a Barcelona, on estudià arquitectura Entre el 1900 i el 1906 desplegà una gran activitat com a escriptor Collaborà al Diario de Gerona  i fou un dels fundadors de Vida  1902-03, revista en la qual publicà versos, articles d’art i alguna ressenya de llibres A Girona, amb Xavier Montsalvatje, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana,  collaborà en altres publicacions com Armonia ,  L’Enderroc , Lletres  o Lo Geronès , i, a Barcelona, a Montserrat  1900-06 i…