Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
estampida
Literatura
Música
Gènere liricocoreogràfic d’origen instrumental compost per a ésser ajustat a una melodia ja existent i format per cinc o sis fragments o puncta, amb conclusions diferents: suspensiva o oberta i concloent o tancada.
És l’exemple més antic conservat de música instrumental amb notació musical L’estampida esdevingué molt aviat un gènere textual com els altres, cantat però no ballat Es destaquen per llur bellesa Kalenda maia , de Raimbaut de Vaqueiras ~1200, l' Estampie royale s XIV i algunes estampides de Cerverí de Girona
cantiga
Literatura
Cançó o poema compost per ésser cantat, propi dels cançoners galaicoportuguesos medievals.
Hom distingeix tres gèneres principals de cantigas les cantigas d’amigo , les cantigas d’amor i les cantigas d’escarnho e de mal dizer També hi hagué cantigas de caràcter religiós, com les Cantigas de Santa Maria Alfons X de Castella-Lleó
Copa Santa
Història
Art
Literatura
Nom amb què és coneguda a Occitània la copa d’argent cisellada que, el 1867, fou adquirida per subscripció popular a Sabadell i a Barcelona i oferta per alguns escriptors i polítics catalans als felibres provençals en regraciament de l’acollença dispensada a Víctor Balaguer, llavors exiliat per la seva oposició al govern d’Isabel II.
La copa és sostinguda per dues estatuetes que representen Catalunya i Provença abraçant-se Dels dos medallons que hi ha al peu, l’un conté una estrofa del poema de Frederic Mistral, La comtessa “Ah se me sabien entrendre /Ah se me voulien segui", i l’altre, dues línies de La dama del rat penat, de Balaguer " Morta diuhen qu'es / més jo la crech viva” En la part superior diu "Recort ofert per patricis catalans als felibres de Provensa, Mistral, Roumanille, Aubanel, Roumieux, Bonaparte Wyse, Mathieu, Gaut, Grouzillat, Brunet, y altres, per la hospitalitat donada al poeta català Victor Balaguer…
refrany
Literatura
En l’antiga poesia catalana, i avui especialment com a mot tècnic, resposta, represa o rescobla d’una cançó.
Hom n'assenyala precedents en el cant antifonal i responsorial de l’Església La seva configuració va des de la simple exclamació, el mot solitari i la successió dels sons sense sentit fins a la frase i al període gramatical i conceptual ple, constituint un o més versos Fou l’element característic de les cançons de dansa i intervingué en altres gèneres de forma fixa Plaçat al final de l’estrofa o al començ del poema, es repetia, tot o en part, normalment amb el mateix text i la mateixa melodia, al final o al mig de cada cobla, i seguia diversos procediments segons les èpoques i els gèneres era…
literatura malaia
Literatura
Literatura desenvolupada en llengua malaia, als actuals estats de Malàsia i Indonèsia.
Literatura tradicional i popular, s’hi presenten barrejats la prosa i el vers Cap al 1350 aparegueren els primers versos en malai Seguiren les obres Hikayat Raja-Raja Pasai ‘Història del rajà de Pasai’ i Sějarah Mělayu ‘Annals malais’, del segle XV, obra cabdal Hi ha les formes estròfiques sha'er , clàssica i lliure, conreades fins al segle XIX, i el pantum , més regularitzat i cantat sovint amb acompanyament d’instruments Rebé influències del budisme i l’hinduisme, i més tard, de l’islam cicles de contes introduïts al segle XV, traduïts del persa Hykayat Bayan Budiman , ‘Contes d’un lloro…
monodia
Literatura
En la literatura grega antiga, monòleg que era cantat en metre líric pel personatge, interrompent el diàleg.
Freqüent en l’obra dels tràgics on a vegades constitueix un cant funeral i en Aristòfanes, Plató la contraposa a la khorōdía o cant del cor
literatura sarda
Literatura
Literatura conreada en llengua sarda.
Lligada a les diverses sorts polítiques que han subjectat Sardenya a diverses colonitzacions, és escassa Dels segles XI-XIV, de relativa independència política, resten nombrosos documents de caire jurídic, interessants des del punt de vista lingüístic, com els codaghes i la carta de logu Successivament hom escriví en català o en castellà, fins i tot després de passar a dependre del Piemont i fins el 1760 Al segle XVI Gerolamo Araolla escriví poesies i rimes de caràcter religiós de valor escàs fou, en canvi, important el seu intent de crear un sard illustre comparable a les altres llengües…
literatura àzeri
Literatura
Literatura conreada a l’Azerbaidjan, lligada històricament a les cultures de Geòrgia, Armènia i Pèrsia.
Les vicissituds històriques del país han fet que més d’un ašug hagi cantat alhora en àzeri, en georgià i en armeni Malgrat tot, la llengua turca àzeri es desenvolupà des del s XIII i restà definitivament formada al XVI amb Muḥammad Fuẓūlī El s XI fou el moment d’apogeu de la poesia cortesana en llengua persa El gran poeta àzeri medieval Nizamī de Gandža pertany al segle següent Després de la depressió cultural provocada per la invasió dels mongols i el desenvolupament de la poesia religiosa —sufista i khurufusta— als ss XIII i XIV, hom arribà al floriment de la lírica al XV Des…
Pere Maspons i Camarasa
Economia
Literatura
Comerciant i escriptor.
Germà de Jaume Cursà estudis de química i farmàcia De jove emigrà a Amèrica, on, el 1905, s’establí a Guayaquil, a l’Equador Hi Començà a treballar com a ajudant de farmàcia Més tard, el 1907, s’establí pel seu compte i fundà l’empresa Maspons y Cía, dedicada a la venda de queviures, especialitzada en vins El 1914 fundà La Casa Española, entitat que a més d’activitats socials es dedicà al comerç Aquesta fou la primera firma que inicià exportacions de cafè i d’altres productes a l’Estat espanyol el 1928 installà per primer cop màquines especials per a la selecció i qualificació…
joglar
Literatura
Al món romànic medieval, transmissor oral de peces literàries, generalment en recitat cantat i sovint acompanyat d’instruments musicals.
Gràcies als joglars les obres literàries, anònimes o d’autor conegut, arribaven al públic, el qual era en gran part privat de la lectura, no solament per motiu de l’abundós analfabetisme, ans encara per la raresa i el gran preu del llibre manuscrit El joglar de gestes , a càrrec del qual anava la recitació d’obres molt extenses, havia d’ésser dotat de bona memòria i de suficient enginy per a suplir-la amb la improvisació, i no calia que fos un músic expert, per tal com la melodia de les peces narratives era monòtona i simple El joglar de lírica , a càrrec del qual anava la difusió de peces…