Resultats de la cerca

Favorable als caps de la Marsella secessionista, després de l’assassinat de Casaus 1596 es posà al costat dels dirigents imposats per Enric IV Edità les obres de Belaud de la Belaudièra 1595, que féu seguir pels seus propis poemes La barbolhada i L’antonada inèdit La seva poesia, caracteritzada per la verbositat i l’habilitat, no té, però, gaire volada

Fou amic i admirador de Mošé ben Nahman i de Joan ben Abraham, els caps dels tradicionalistes, i es féu ressò del moviment messiànic del seu temps Hom conserva unes 50 poesies seves, que són poesies de polèmica contra els partidaris de Maimònides — bé que, després, a la vista de traduccions més fidels dels escrits d’aquest, es passà al bàndol contrari — , i, també, poesies d’amor, de la natura i intellectualitzades, d’un estil influït pel trobar clus

Fou amic de SPetöfi, i un dels caps de la joventut revolucionària del 1848 Els temes principals de la seva poesia són l’amor no correspost, l’existència humana i l’actualitat política Els seus poemes es caracterizen per les imatges denses i vigoroses i l’expressió ombrívola del seu sentiment solitari de la vida És autor de manifests que testimonien la seva clarividència política Publicà dos reculls poètics Összes költemények ‘Poesia completa’, 1881 i Vajda János költeményei ‘Els poemes de JVajda’, 1895

Estudià filosofia i dret a València i Madrid i fou catedràtic de psicologia, lògica i filosofia a l’institut de València 1879-1918 Afiliat al partit carlí 1889, en fou un dels caps més destacats a València, el representà sovint com a diputat a corts i fou senador Integrista, escriví una gran quantitat d’articles i les narracions El guerrillero, Bocetos de brocha gorda 1866, Los mayos 1879, Sacramento y concubinato 1884, Quien mal anda cómo acaba 1890, 1905, Murmuraciones de vecindad 1893, Parroco 1905, etc, de caràcter moralitzant, i els volums España y la masonería i La madre de…

Governador durant molts anys de la Ciutadella i de la seva presó, fou un dels caps del moderantisme barceloní, fet que li valgué persecucions i separacions del càrrec per part de progressistes i absolutistes Collaborà, amb el pseudònim d’ Espolín , a la premsa amb poemes i articles sobre obres públiques, urbanisme i beneficència S’ocupà també de la reforma del règim de les presons, que portà a terme a la Ciutadella, i proposà l’establiment de biblioteques militars per tot el territori peninsular 1836 Fou soci fundador de la Societat d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de…

Fou un dels principals capdavanters del moviment religiós que s’oposà a les reformes que Nikon, patriarca de Moscou, introduí a l’Església russa influït per la litúrgia grega Fou deportat a Sibèria, i el 1664 tornava a ésser a Moscou però a l’agost d’aquest any fou arrestat i deportat a Pustozersk Dos anys més tard, ell i els altres caps del moviment dels raskol’niki o 'vells creients' eren processats Fou degradat i excomunicat, però, tancat en una presó, continuà la lluita escrivint, fins que, el 1682, fou condemnat a la foguera És autor d’una autobiografia 1672-75 considerada…

Fou un dels caps del pronunciament de Las Cabezas de San Juan 1820 Durant el trienni constitucional 1820-23 pertangué al grup dels exaltats Condemnat a mort en produir-se la reacció absolutista, es refugià a Gibraltar, des d’on passà a Londres El 1830 es traslladà a París i dos anys després retornà a la Península, on fou nomenat ministre de marina per Istúriz, i derivà cap a posicions ideològiques més moderades Ministre de foment 1864 amb Narváez, a desgrat del seu moderantisme, no acceptà la repressió de la nit de Sant Daniel contra els estudiants 1865 desencadenada pel…

Supervivent de l’extermini de la població armènia  a l’imperi Otomà, cresqué en un orfenat a Síria amb el seu germà, amb el qual emigrà a França el 1925 Obrer de la fàbrica de Citroën a París, fou membre actiu de la Confédération Générale du Travail Arran de la depressió del 1929, a l’inici de la dècada de 1930 fou acomiadat El 1934 s’uní Parti Communiste Français, on esdevingué cap del Comitè de Defensa d’Armènia i editor del seu periòdic Zangoü Poeta, fou editor de dues revistes literàries Txank i Mxakoüit , on publicà les pròpies poesies i articles sobre…

Passà per Llotja i fou aprenent de Manuel Fuxà Signant Jacobus Sabartés escriví proses i poemes i collaborà a Joventut El 1901 exposà escultures de caps d’infant a la Sala Parés Assidu d’Els Quatre Gats, formà part del grup de Pablo Picasso , que coneixia des del 1899 Hi mantingué tota la vida una forta amistat i hi restà indissolublement vinculat a partir del 1935 El 1904 anà a Amèrica i s’establí a Guatemala, on s’integrà al cercle d’intellectuals i artistes fins el 1927, que marxà definitivament del país Publicà articles a El Comercio , del qual fou director, Diario de los…

Estudià dret, filosofia i història Ocupà la càtedra d’història d’Espanya de la Universidad Central 1858 Militant del partit demòcrata, des del 1863 dirigí “La Democracia”, on defensà les posicions econòmiques liberals d’un sector del republicanisme espanyol, enfront de les tendències socialitzants i federalistes, patrocinades per Pi i Margall, director de “La Discusión” Separat de la càtedra 1865 a causa d’un article de caire antimonàrquic, el conflicte universitari i polític que suscità la seva depuració s’inserí en els moviments que portaren a la Revolució del Setembre de 1868 A les corts…