Resultats de la cerca

Favorable als caps de la Marsella secessionista, després de l’assassinat de Casaus 1596 es posà al costat dels dirigents imposats per Enric IV Edità les obres de Belaud de la Belaudièra 1595, que féu seguir pels seus propis poemes La barbolhada i L’antonada inèdit La seva poesia, caracteritzada per la verbositat i l’habilitat, no té, però, gaire volada

Fou amic i admirador de Mošé ben Nahman i de Joan ben Abraham, els caps dels tradicionalistes, i es féu ressò del moviment messiànic del seu temps Hom conserva unes 50 poesies seves, que són poesies de polèmica contra els partidaris de Maimònides — bé que, després, a la vista de traduccions més fidels dels escrits d’aquest, es passà al bàndol contrari — , i, també, poesies d’amor, de la natura i intellectualitzades, d’un estil influït pel trobar clus

Fou amic de SPetöfi, i un dels caps de la joventut revolucionària del 1848 Els temes principals de la seva poesia són l’amor no correspost, l’existència humana i l’actualitat política Els seus poemes es caracterizen per les imatges denses i vigoroses i l’expressió ombrívola del seu sentiment solitari de la vida És autor de manifests que testimonien la seva clarividència política Publicà dos reculls poètics Összes költemények ‘Poesia completa’, 1881 i Vajda János költeményei ‘Els poemes de JVajda’, 1895

Estudià filosofia i dret a València i Madrid i fou catedràtic de psicologia, lògica i filosofia a l’institut de València 1879-1918 Afiliat al partit carlí 1889, en fou un dels caps més destacats a València, el representà sovint com a diputat a corts i fou senador Integrista, escriví una gran quantitat d’articles i les narracions El guerrillero, Bocetos de brocha gorda 1866, Los mayos 1879, Sacramento y concubinato 1884, Quien mal anda cómo acaba 1890, 1905, Murmuraciones de vecindad 1893, Parroco 1905, etc, de caràcter moralitzant, i els volums España y la masonería i La madre de…

Governador durant molts anys de la Ciutadella i de la seva presó, fou un dels caps del moderantisme barceloní, fet que li valgué persecucions i separacions del càrrec per part de progressistes i absolutistes Collaborà, amb el pseudònim d’ Espolín , a la premsa amb poemes i articles sobre obres públiques, urbanisme i beneficència S’ocupà també de la reforma del règim de les presons, que portà a terme a la Ciutadella, i proposà l’establiment de biblioteques militars per tot el territori peninsular 1836 Fou soci fundador de la Societat d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de…

Fou un dels principals capdavanters del moviment religiós que s’oposà a les reformes que Nikon, patriarca de Moscou, introduí a l’Església russa influït per la litúrgia grega Fou deportat a Sibèria, i el 1664 tornava a ésser a Moscou però a l’agost d’aquest any fou arrestat i deportat a Pustozersk Dos anys més tard, ell i els altres caps del moviment dels raskol’niki o 'vells creients' eren processats Fou degradat i excomunicat, però, tancat en una presó, continuà la lluita escrivint, fins que, el 1682, fou condemnat a la foguera És autor d’una autobiografia 1672-75 considerada…

Fou un dels caps del pronunciament de Las Cabezas de San Juan 1820 Durant el trienni constitucional 1820-23 pertangué al grup dels exaltats Condemnat a mort en produir-se la reacció absolutista, es refugià a Gibraltar, des d’on passà a Londres El 1830 es traslladà a París i dos anys després retornà a la Península, on fou nomenat ministre de marina per Istúriz, i derivà cap a posicions ideològiques més moderades Ministre de foment 1864 amb Narváez, a desgrat del seu moderantisme, no acceptà la repressió de la nit de Sant Daniel contra els estudiants 1865 desencadenada pel…

Dirigí el Teatre Universitari de Catalunya 1934 Voluntari al front republicà com a oficial de l’Escola de Guerra, arribà a capità d’artilleria Després d’un quant temps en un camp de concentració, acabà els estudis a Tolosa Llenguadoc i a Barcelona i es doctorà en lletres Fou encarregat de premsa del consolat francès a Barcelona i sotsveguer d’Andorra Professor de l’Institut Francès i de la Universitat de Barcelona en les seccions de francès i català Publicà  Sartine, un barceloní a la cort de Maria Antonieta 1955, El naixement del metre 1956, Els immigrants francesos a Barcelona 1959, El pro…

Format a la naixent Universitat de València Estigué molt vinculat a la casa dels comtes d’Oliva — preceptor de l’hereu i predicador dels vassalls moriscs de la vall d’Aiora — i en general a les classes dirigents civils i eclesiàstiques de València Compongué, tot i estar emparentat amb els caps dels agermanats, diverses Apologiae en vers i llargs comentaris en prosa en lloança del lloctinent i dels nobles valencians implicats en la guerra de les Germanies escrites vers el 1521, no publicades fins el 1543, constitueixen una de les primeres relacions històriques d’aquesta convulsió social Saludà…

Supervivent de l’extermini de la població armènia  a l’imperi Otomà, cresqué en un orfenat a Síria amb el seu germà, amb el qual emigrà a França el 1925 Obrer de la fàbrica de Citroën a París, fou membre actiu de la Confédération Générale du Travail Arran de la depressió del 1929, a l’inici de la dècada de 1930 fou acomiadat El 1934 s’uní Parti Communiste Français, on esdevingué cap del Comitè de Defensa d’Armènia i editor del seu periòdic Zangoü Poeta, fou editor de dues revistes literàries Txank i Mxakoüit , on publicà les pròpies poesies i articles sobre literatura armènia i francesa En…