Resultats de la cerca

La rima és establerta segons l’esquema a a b a, i la clau temàtica és expressada en els darrers versos de l’estrofa

Llicenciat en dret i diplomàtic el Caire, Londres, Pequín, Beirut i Madrid, constitueix una de les figures clau del moviment intellectual àrab contemporani Una primera Obra completa fou publicada a Beirut el 1967 Després de la guerra dels Sis Dies es dedicà sobretot a temes sobre la resistència palestina

Autor de la Chançon lemosina 1899, que celebra els fets regionals en una llengua superba, el sistema gràfic de la qual s’inspira en el dels trobadors i anuncia el d’A Perbòsc També publicà una Grammaire limousine 1895 Organitzador del felibritge, del qual fou majoral, i animador de la revista Lemouzi 1893, fou un personatge clau de la renaixença del país

La seva primera època, molt influïda per Oscar Wilde, EAPoe i Baudelaire, es caracteritza per un cert decadentisme i per la brillantor d’estil, com a Irezumi ‘Tatuatge’, 1909 Posteriorment s’interessà pels aspectes tradicionals de la vida japonesa i pel conflicte Orient-Occident Tade kuu mushi ‘Illa de nines’, 1928 pertany a aquesta línia Cal fer esment, també, de Sasame yuki ‘La neu suau’, 1948, inspirada en la Segona Guerra Mundial, Shosho Shigemoto na haha ‘La mare del capità Shigemoto’, 1949 i Kagi ‘La clau’, 1956

Es naturalitzà libanès en traslladar-se 1956 a Beirut Un dels homes clau del moviment intellectual àrab contemporani, fundà i collaborà 1956-64 en la revista avantguardista Ši ‘Poesia’ i dirigí després la bimensual Mawāqif ‘Posicions’ És autor de quatre reculls de poesia Qasā’ id ulā ‘Primers poemes’, 1957, Awrāq fī-l-rīh ‘Fulls al vent’, 1958, Agānī Mihyar al-Dimašqī ‘Cançons de Mihyar el de Damasc’, 1961 i Kitāb al-taḥawwulat wa-l-hiǧa fī aqālīm al-nahār wa-l-layl ‘Llibre dels canvis i de la fugida en els climes diürns i nocturns’, 1965 i de diversos volums —entre els nou…

Exercí com a detectiu privat, experiència en la qual basaria les seves narracions El 1929 publicà Red Harvest ‘Collita roja’ i The Dain Curse ‘La maledicció dels Dain’ En aquestes novelles, escrites en un estil concís i directe i ambientades en els aspectes més violents i corruptes de la societat, s’apartava dels models típics de la novella policíaca del moment i creava un nou gènere narratiu —la novella negra— de gran difusió The Maltese Falcon ‘El falcó maltès’, 1930, portada al cinema per J Huston 1941, The Thin Man ‘L’home flac’, 1934, The Glass Key ‘La clau de vidre’, 1931 i…

Fill del també escriptor Indriði G Þorsteinsson, es graduà en història el 1996 i es dedicà al periodisme Autor de novella negra, els seus llibres protagonitzats pel detectiu Erlendur han assolit una difusió internacional Hom pot esmentar-ne Synir duftsins ‘Els fills de la pols’, 1997, Mýrin ‘Aiguamolls’, 2000, GrafarÞögn ‘El silenci de la tomba’, 2001, Röddin ‘Veus’, 2003, Vetrarborgin ‘Castell d’hivern’, 2005, Myrká ‘Foscor’, 2008, Furðustrandir ‘Ribes estranyes’, 2010 i Reykjavíkurnætur ‘Nits de Reykjavík’, 2012, entre d’altres, a més de Napóleonsskjölin ‘Operació Napoleó’,…

Escriví La segunda parte de Orlando, con el verdadero suceso de la famosa batalla de Roncesvalles, fin y muerte de los doce Pares de Francia Saragossa 1555, Anvers 1556 i 1557, Alcalá 1579, dedicada a Pere Gilabert de Centelles, quart comte d’Oliva És un llarg poema epicocavalleresc de trenta-cinc cants en octaves que imita i continua en clau hispànica l’ Orlando furioso ariostesc, alhora que constitueix un panegíric del llinatge dels Centelles Abundós en aventures fantàstiques, al cant XV apareix un vaticini on s’enumera i elogia alguns poetes valencians vinculats als Centelles…

El seu primer llibre Struna ‘Corda’, aparegué el 1962 La seva poesia té un to intimista i incorpora amb freqüència elements de cultura literària Té certes relacions amb l’ acmeisme , però creu en la identificació entre l’artista i l’home del carrer De la seva producció cal destacar Moja Rodoslovnaja ‘El meu arbre genealògic’, 1964, Uroki muzyki ‘Lliçons de música’, 1969, Stikhi ‘Poesies’, 1975 i Sni o Grusii ‘Somnis de Geòrgia’ El caràcter obertament apolític de la seva obra en dificultà el reconeixement oficial que reclamava dels escriptors soviètics una adhesió més o menys gran al realisme…

Autor existencial obsessionat per l’envelliment, la pèrdua de la innocència, l’aparent o real absurd de la vida quotidiana, la rutina i la inèrcia Novellà vides ofegades de solitaris fracassats El pozo 1939 interessa com a manifest del que serà la seva obra total més que no pas com a obra de creació entre la realitat i l’imaginari mostra el doble aspecte del món onettià De les novelles es destaquen Tierra de nadie 1941, La vida breve 1950, El astillero 1961, Juntacadáveres 1964, Los adioses 1967, Para esta noche 1967, última edició, Tiempo de abrazar 1974, Dejemos hablar al viento 1979,…