Resultats de la cerca

Formà part de la comuna, i fou exiliat el 1871 Fou un dels fundadors del “Parnasse contemporain” 1866 Amic del poeta occità A Forès, ambdós emprengueren la lluita contra el felibritge conservador, en defensa d’un occitanisme republicà, anticlerical i socialista, el portaveu del qual fou La Lauseta 1877-79 Deixeble de P J Proudhon, publicà Le Fédéralisme 1878

Defensor del liberalisme democràtic i republicà, fou professor a la Universitat de Madrid, però dimití 1865 Secretari de la junta revolucionària de Madrid 1868, creà l’associació maçònica del Gran Oriente Español 1889 i en fou gran mestre Propulsor de les teories materialistes, és autor de La Comuna de París 1872 i d’una Historia general de España 1886-96

Excellí com a contista, novellista —sobretot amb la novella Opštinsko Dete ‘El noi de la Comuna’, 1902—, fulletonista amb el pseudònim de Ben Akiba i, sobretot, com a autor teatral més de vint tragèdies, drames i comèdies, de les quals cal destacar Narodni poslanik ‘El diputat’, 1896, Knez ivo od Semberije ‘El príncep de Semberije’, 1900 i Tako je moralo biti ‘Un alt preu’, 1900

Educat pels germans de la vida comuna germà 1 7 i relacionat amb els ambients de la Devotio Moderna , ingressà a l’orde de canonges regulars d’Agnietenberg, de la congregació de Windesheim 1399, on fou ordenat de sacerdot 1413 i del qual fou dues vegades sotsprior 1425 i 1448 Autor de diversos escrits hagiogràfics, ascètics i d’espiritualitat Libellus spiritualis exercitii, Soliloquium animae, Hortulus rosarum , etc, la seva obra principal, bé que atribuïda a d’altres, és la Imitació de Crist

Són nombrosos els contes i les faules d’animals i les narracions cal notar especialment el cicle protagonitzat per Si Goha , bé que la producció literària més original és la poesia, testimoniada des de temps antic i sovint amb acompanyament musical Els temes preferits pels poetes són l’amor i la guerra Petits grups de poetes professionals anomenats imdyazen recorren el país a la manera dels trobadors medievals Entre els tuàregs abunda el gènere èpic, recitat generalment durant les reunions ahal del capvespre No hi ha, però, una literatura comuna a tots els amazics, i les…

Escòcia tingué una literatura de temàtica comuna i de desenvolupament parallel al d’Irlanda des del segle VI literatura irlandesa Els poetes medievals escocesos són coneguts pel Llibre del degà Lismore segle XVI, recull integrat per poetes i per balades anònimes relatives als fenians i a Cúchulainn Entre els bards escocesos es destaca Iain Lom segles XVII-XVIII El període d’or de la poesia escocesa fou al segle XVIII, amb Alexander Mac Donald, autor, a més, d’un diccionari gaèlic-anglès, i amb una collaboració angloescocesa més estreta El 1890 fou fundada l’An Comunn Gaidhealach…

Caracteritzat principalment per l’ús abundant de cultismes llatinitzats, neologismes, hipèrbatons violents la sintaxi castellana és forçada segons els patrons de la sintaxi grega i llatina, metàfores sensorials i allusions mitològiques, històriques i geogràfiques Arrenca de la dissociació, comuna de l’època, entre art i natura, i pretén de crear un món illusori de bellesa Nasqué com a terme despectiu arran de les últimes obres de Góngora el Polifemo i les Soledades , especialment, però aviat tingué molts adeptes, entre els quals es destaquen Gabriel de Bocángel, Francisco Trillo…

Residí a Samos com a esclau Popular a l’Atenes del segle V, esdevingué un personatge llegendari, com ho testimonia la Vida d’Isop del segle IV aC Li han estat atribuïdes moltes faules el primer recull, fet, sembla, per Demetri Faleri al segle IV, en conté unes quatre-centes, escrites en koiné —llengua comuna, general i de caràcter uniforme que es presenta en tot un territori—, allegories, usant figures d’animals, del gènere humà, amb una clara intenció moralitzant influïren l’antiguitat tardana a Roma foren refetes i vulgaritzades per Fedre i els períodes medieval i…

Llurs recursos són el desafiament de les lleis de la física, la desaparició de límits entre la vida animal i la humana, l’aparició d’animals fantàstics, d’éssers desproporcionats, de vampirs, de fantasmes, de bruixes o de diables, i el tractament de temes com la mort, les metamorfosis, els mites, etc L’ art fantàstic s’ha manifestat en l’escultura, l’arquitectura, la decoració i, sobretot, la pintura A l’edat mitjana, l’escultura i la pintura representen escenes fantàstiques on el diable és l’element més important al Renaixement, la pintura alemanya i la flamenca conrearen especialment els…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Bilbao actualment Universitat del País Basc, posteriorment estudià filosofia a Barcelona Dedicat exclusivament a la literatura de creació des de la dècada de 1980, anteriorment es guanyà la vida amb feines diverses, entre d’altres, mestre d’eusquera, guionista de ràdio, llibreter i economista, que compaginava amb l’escriptura En els seus inicis collaborà en diverses revistes Panpina Ustela , Mermelada Ustela , Zorion Ustela , Pott , etc La seva primera obra, Ziutateaz ‘De la ciutat’, 1976, de marcat caràcter avantguardista, és un…