Resultats de la cerca

El 1948 es consagrà amb una novella patètica que descriu les dificultats socials del seu país Cry, the Beloved Country Portada a la pantalla en un film dirigit per Zoltán Korda 1952, causà un gran impacte ha estat traduïda al català per R Planes 1964 Paton lluità sempre per la causa liberal amb conferències i articles periodístics apareguts al diari Contact , que foren publicats el 1968 amb el títol de The Long View

El seu primer llibre, Varia intención 1949, el situà com un dels grans artífexs de la contística del seu país, al qual seguiren Confabulario 1952, reeditat diverses vegades, i Bestiario 1958 L’any 1962 publicà el Confabulario total , que aplegava la major part dels seus relats i l’obra teatral La hora de todos 1954 Posteriorment aparegueren la novella La feria 1964, els relats Palindroma 1971 i el recull de conferències La palabra educación 1973 El 1992 rebé el premi Juan Rulfo

Residí a València des que tenia un mes Escriví poesia, tant en castellà Camino del cántico 1949, Aleluya 1952, premi València de Poesia, Canción de Navidad 1965, Un fulgor que se apaga 1981 i Irrepetible alondra 1996 com en català, Altíssim regne 1965, premi València de Poesia i Lloc per a esperança 1975, premi Ausiàs Marc de Gandia Resident a Ourense des del 1942, escriví nombrosos articles i poesia Caixiña de música , 1971, i Dou fe , 1994 en gallec i dictà conferències sobre literatura gallega

Fou director de la Biblioteca Nacional, diplomàtic i periodista Siglo XIX , Revista Azul , etc Com a poeta és un postromàntic que esdevé modernista en són exemples Ingenuas 1902, Lámparas en agonía 1914, Los últimos pájaros 1924, etc Com a prosista cal destacar La vida literaria en México 1917, recull de conferències fetes a l’Argentina, Estampas de viaje 1919, Hombres y libros 1923 i la patètica descripció de la capital mexicana Psiquis enferma 1922 Els darrers anys de la seva vida s’exilià a Cuba i Espanya, on collaborà activament en publicacions culturals

Es formà al Collegi Anglès de Roma 1818 i fou ordenat de sacerdot el 1825 Es dedicà als estudis orientals, i publicà Horae Syriacae 1827, que li valgueren la càtedra d’hebreu i de siríac a la Sapienza Rector del Collegi Anglès 1828, es consagrà a la represa del catolicisme a Anglaterra amb articles, estades, conferències i cartes Primer arquebisbe de Westminster i cardenal 1850, defensà la introducció de la jerarquia catòlica en el polèmic Appeal to the Reason and Good Feeling of the English People Acollí els homes del moviment d’ Oxford , i també mantingué correspondència amb els…

Llicenciat en dret i en filosofia i lletres a Barcelona 1900 Pronuncià conferències sobre temes polítics al Centre Escolar Catalanista Teoria de les nacionalitats 1900 Publicà els seus records de viatge, Al marge del Sàhara 1926, i diverses obres en les quals mantenia la tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom i de la participació catalana en el descobriment d’Amèrica, mancades, però, de crítica històrica La descoberta d’Amèrica Ferrer, Cabot i Colom 1928, Catalunya, descobridora d’Amèrica 1929, La verdad sobre el descubrimiento de América 1931 Fou director tècnic de l’Arxiu Històric…

Estudià dret, i essent estudiant s’uní als antimonàrquics Fundà i dirigí la revista Katib 1951, des d’on defensà posicions d’esquerra Del 1951 al 1955 formà part de delegacions del govern egipci en conferències de pau Autor de novelles socials el 1954 publicà Al-Ard ‘La terra’, en què, valent-se d’una història amorosa, analitzà la contraposició d’interessos entre els grans terratinents i els petits propietaris i els jornalers La seva obra Muḥammad rasūl al-hurriyya ‘Mahoma, apòstol de la llibertat’, 1962, en el qual confrontà el profeta amb conflictes actuals, provocà un gran…

Estudià dret i cànons a Saragossa, on fou ordenat de prevere el 1830 Canonge arxipreste de Tarassona 1834 i penitencier de Saragossa 1850 El 1852 fou proposat per a degà de Tarassona i per a bisbe de Vic, càrrecs que refusà El 1858 governà com a vicari capitular l’arxidiòcesi de Saragossa, vacant El 1861 fou nomenat bisbe de Badajoz, i el 1864 de Barcelona, on fou remarcable la seva activitat pastoral i cultural La seva actitud respecte al còlera de Barcelona del 1865 fou premiada per l’ajuntament i per l’estat El 1870 anà al concili I del Vaticà, on treballà activament en la congregació de…

A Madrid, començà la seva carrera periodística com a crític d’art de La Época Ingressà al partit republicà després del 1898 i fundà la revista Vida Nueva Amic de Blasco i Ibáñez des del 1893, es traslladà a València cap al 1898 i collaborà amb ell en les tasques polítiques i en la redacció d' El Pueblo Aviat fou popular per les seves campanyes apassionades i per la seva intervenció demagògica als mítings republicans El 1903 rompé amb Blasco i encapçalà un altre partit sorianisme fundà i dirigí El Radical Diputat per València 1901-09, fou elegit per Madrid 1911, on s’installà i creà el…

Fill d’un mestre de Swansea, abandonà l’escola a setze anys i es posà a treballar de periodista al diari South Wales Evening Post Es donà a conèixer com a poeta amb 18 Poems 1934, any que abandonà el seu Galles natal, on tornà definitivament el 1937 en casar-se, malgrat que a Londres tingué la protecció de l’escriptora Edith Sitwell i el seu cercle La seva fama es consolidà amb Twenty Five Poems 1936 i The Map of Love 1939, volum que inclou també una sèrie de narracions que reflecteixen el concepte d’ell mateix com a poeta i anticipen alhora el volum autobiogràfic Portrait of the Artist as a…