Resultats de la cerca

Funcionari dels gaznèvides, fou empresonat per conspiració És un poeta artificiós, però avui molt apreciat És autor, probablement, del primer romancer en hindustànic

Participà en la fundació de la revista “Magyar Muzeum” 1788-92, portaveu dels joves escriptors adherits a les idees de la Revolució Francesa, i fou empresonat per haver participat a la conspiració de Martinovics Visqué molts anys exiliat a París i Àustria Les seves obres, publicades el 1827, són gairebé exclusivament de tema polític

Magistrat al Brasil, fou acusat de conspiració contra el govern portuguès i empresonat Escriví Cartas chilenas , sàtira en vers contra els abusos de l’administració colonial, i Marília de Dirceu 1792, recull de poemes dins la tradició neoclàssica però amb un sentiment de la natura preromàntic el tractat Direito natural mostrà un ideari liberal-conservador

Fundà la Juventud Republicana Federal i fou un orador sindicalista molt popular El 1926 participà en una conspiració contra el general Primo de Rivera, i el 1931 fou diputat a les corts constituents Durant la guerra civil de 1936-39 dirigí a Barcelona durant uns mesos 1936 l’Oficina Jurídica, que actuava com a tribunal revolucionari Fou afusellat després del gener de 1939 Publicà De Cánovas a Romanones 1916, Emilio Castelar 1930, Un tribunal revolucionario Cuenta rendida por el que fue su presidente 1937

Amic d’Espronceda, participà en la conspiració dels numantins , de caràcter liberal, i hagué d’exiliar-se 1824 Moderat de primer i més tard progressista, i adscrit a la Unió Liberal, fou governador de Guadalajara, ministre de la governació 1847 i 1856, comissari reial a les Filipines i ministre plenipotenciari a Berlín Conreà la novella històrica El conde de Candespina 1832, Ni rey ni Roque 1835 llegendes en vers El bulto vestido de negro capuz 1835, i drames La corte del Buen Retiro 1837 i Don Jaime el Conquistador 1838

Conreà amb èxit la poesia, però es destacà amb la novella Zavist’ ‘L’enveja’, 1924, obra polèmica que l’autor posà en escena amb el títol de Zagovor custv ‘La conspiració dels sentiments’, 1929, on s’enfronten l’optimisme d’un comunista i l’abúlia d’un somniador Pertanyent al grup dels Companys de viatge , mantingué en literatura posicions socialitzants crítiques Després del 1934 escriví articles esporàdics en diaris literaris, guions de cinema i contes curts Altres obres Spisok blagodejenij ‘La llista de recompenses’, 1931, la popular novella infantil Tri tolstjaka ‘Els tres grassonets’,…

Ordenat d’ordes menors a Sevilla, es llicencià en lleis a Salamanca Per les seves idees materialistes i potser pel fet d’haver participat en una conspiració, hagué de refugiar-se a França 1792 A Baiona escriví Aviso al pueblo español , on convidava els seus conciutadans a unir-se a la Revolució Francesa Formà part d’un comitè espanyol encarregat d’introduir les idees republicanes a l’estat El 1808 tornà a Espanya, com a secretari de Murat, i Josep Bonaparte el féu director de La Gaceta i arxiver del ministeri de l’interior Havent tornat a França 1813, estigué a punt d’ésser…

Molt jove encara, lluità per la independència de la república de Venècia, ocupada pels austríacs, i, acusat de conspiració, se n'anà a Milà Lluità amb Garibaldi al nord i a les Dues Sicílies a la tornada a Sicília, el vaixell naufragà i Nievo morí ofegat Escriptor pròdig, malgrat la seva mort prematura, produí poemes Lucciole , 1858, pamflets, assaigs, drames i, sobretot, obra narrativa Il barone di Nicastro, Il conte pecoraio 1857 però la seva obra cabdal és Confessioni di un italiano , publicada pòstumament i censurada amb el títol de Confessioni di un ottuagenario 1867, novella històrica…

Durant la seva infantesa rebé una educació en la tradició hebrea i el 1921 fou expulsat de l’URSS, acusat de formar part d’una conspiració sionista Residí en diversos països fins el 1931, que s’installà a Jerusalem definitivament En les seves primeres novelles descriu el trasbals que suposà la revolució russa per a les comunitats jueves Posteriorment, el tema central de la seva obra és la diàspora i les dificultats d’adaptació en terres estranyes i el retorn a Palestina, real o imaginari Fou president de l’associació d’escriptors hebreus i un dels fundadors del Moviment per la…

Suposat autor de la monumental sàtira menipea anomenada Satiricó , sol ésser generalment identificat amb un aristòcrata romà —citat per Tàcit— que fou procònsol a Bitínia i se suïcidà després d’haver participat en la conspiració de Pisó 66 dC Hom li atribueix el sobrenom d' Àrbitre potser per la fama d’àrbitre de l’elegància, arbiter elegantiae , que tingué a la cort de Neró, bé que hi ha autors que dubten que aquest i l’autor del Satiricó siguin la mateixa persona Per tant, la seva obra i la seva mateixa personalitat, per manca de dades precises, constitueixen un misteri,…