Resultats de la cerca

Fou el representant principal del sentimentalisme rus, palesat en Bednaja Liza ‘La pobra Liza’, 1792 La seva contribució a la llengua literària fou significativa, per tal com la féu més dúctil i l’acostà al llenguatge parlat Com a historiador escriví, amb una visió liberal, Istorija gosudarstva rossijskogo ‘Història de l’estat rus’, 1816-26

És dubtós el seu pretès origen gòtic o jueu Poeta clàssic d’escassa vàlua, és famós pels seus zaǧal i pel tracte satíric que els donà Ultra l’interès que presenten per a la contribució a la difusió d’aquest gènere, llur llengua àrab dialectal amb nombrosos mossarabismes és una font important per al coneixement de la parla andalusina

Collaborà estretament amb el seu germà Muḥammad 1892-21 És notable la seva contribució a la creació de neologismes en l’àrab contemporani Autor de novelles, d’obres d’assaig i de teatre, destacà per la seva vasta producció de contes al-šayḫ ǧum'a wa-agāṣ iṣ uḫra ‘El xeic Gum'a i altres contes’, 1925, Tamraḥinna ‘aǧab , 1958, etc

A més d’una nombrosa contribució en diverses revistes del País Basc, sobresurt la seva obra teatral De la seva producció destaquen Bordaxuri , basada en el bertsolari d’aquest nom que morí a galeres Hiru Zireu ‘Eren tres’, sobre el problema de l’emigració, i Sempere'n gertatua , que narra un cas d’assassinat, totes tres, i algunes més, publicades el 1962 La seva obra principal és, potser, Matalaz 1968, sobre les aventures d’un capellà suletí que lluità contra el centralisme francès durant el s XVIII

Estudià a Oxford, i posteriorment fou professor de llengües cèltiques a la Universitat de Cardiff Entre el 1922 i el 1951 collaborà amb assiduïtat a la revista “Y Llenor” ‘L’home de lletres’ Tant la seva obra d’investigació com els seus poemes representen una contribució important a la cultura gallesa contemporània Entre els seus estudis cal esmentar Llendiaeth Cymru o 1450 hyd 1600 ‘Història de la literatura gallesa entre el 1450 i el 1600’, 1906 i entre els seus poemes Trystan ac Esyllt ‘Tristany i Isolda’, 1902 i Yns yr Hud ‘L’illa encantada’, 1923

Dedicat a l’arqueologia i toponímia, en publicà treballs a la premsa valenciana Fou president de Lo Rat Penat 1932-35 degà del Centre de Cultura Valenciana, on dirigí la secció de prehistòria i creà la de filologia i de toponímia Creà l’editorial Sicània 1955 i la revista “Sicània” 1958 Des del 1932 defensà, sense èxit, la denominació de bacavès per a la llengua catalana És autor, entre altres obres, de Contribució a l’estudi de la molineria valenciana migeval 1932, El bilingüisme valencià 1936, De paleotoponímia valenciana , Onda i Quart onda 1949 Industrial, creà una important…

Des del 1929 ensenyà a la Universitat de Praga, de la qual fou nomenat rector Fou cofundador del Cercle Lingüístic de Praga i un exponent destacat de l’estructuralisme Influït, en un principi, pel formalisme rus, les seves primeres teories subratllaven els aspectes més estètics de l’obra literària, com és palès a l’assaig Přispěrek k estetice českého verše ‘Contribució a l’estètica del vers txec’, 1923 Més endavant, volgué integrar els aspectes lingüístics i sociològics en una teoria coherent, que exposà en Estetická funkce, norma a hodnota jako sociálni fakty ‘Funció, norma i…

Filla del pianista Joaquim Nin i Castellanos i germana del compositor Joaquim MNin-Culmell, a 11 anys s’establí als EUA, i als anys trenta retornà a París, on entrà en contacte amb intellectuals i artistes, d’entre els quals HMiller i ORank, el qual li donà a conèixer la psicoanàlisi Integrada en l’avantguardisme de l’època, escriví novelles House of Incest , 1931, The Winter of Artifice , 1939, Seduction of the Minotaur , 1961 i narracions Under the Glass Bell , 1944, A Spy in the House of Love , 1954 on, sota l’influx del surrealisme, descriu somnis i fantasies del propi subconscient De…

Fiscal de l’audiència de Sevilla 1790 i del Consell de Castella 1796, fou també president de l’Academia de Derecho Publicà una Sátira contra los abusos introducidos en la poesía castellana 1782, polèmica, com la resta de la seva obra Adscrit als postulats del neoclassicisme —propugnats a La cautiva 1784, comèdia censurada—, rebutjava, però, l’afrancesament arbitrari i frívol Publicà opuscles contra Iriarte, García de la Huerta, etc, els quals atacà amb tanta virulència, que li fou prohibit de publicar res sense llicència reial 1785 Floridablanca li encarregà una rèplica a l’article de Masson…

Cursà estudis al seminari de la seu d’Urgell i als jesuïtes de Sarrià Barcelona Es llicencià en dret i ciències econòmiques a la Universitat de Deusto i amplià estudis a l’Institut d’Estudis Polítics de Tolosa de Llenguadoc Del 1959 al 1970 fou secretari general del Consell General , que en l’ordenament polític andorrà anterior al 1993 feia una funció anàloga a la del Parlament, i del 1973 al 1976 fou subsíndic d’aquesta cambra presidida per Julià Reig Des d’aquests càrrecs impulsà la transformació de les institucions andorranes per a la refundació del país com a estat de dret modern que…