Resultats de la cerca

Encapçalà el moviment poètic renovador de caire experimental dels anys vint que, des de la revista “Vanguardia”, s’apartà de la línia de Rubén Darío Dels seus reculls destaquen Obrerismo y artesanía 1932, La muerte del hombre símbolo 1939, Reflexiones sobre la historia de Nicaragua 1962-67, Prosa 1972, Tres conferencias sobre la empresa privada y Epílogo en memoria de Joaquín Zavala Urtecho 1974, Paneles de infierno 1981, Conversaciones con Carlos 1986 i Líneas para un boceto de Claribel Alegría 1989, etc

Descriví en les seves novelles l’explotació dels indis sud-americans i els problemes agraris connexos Huasipungo 1934, En las calles 1935, Huairapamushcas 1948, El chulla Romero y Flores 1958 i la trilogia Atrapados 1972, entre d’altres Fou ambaixador del Perú a l’URSS

Austriacista, lliurà 1705, com a governador de Dénia, la ciutat a Carles III i la defensà contra els setges filipistes Després de la guerra passà al servei del rei de Portugal, país on esdevingué coronel d’Enginyers Vers el 1740 escriví tractats tècnics de fortificació militar, d’artilleria i de navegació d’altura

Es distingí lluitant contra els carlins, a Navarra 1872 El 1884 ja era coronel Aquest any fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona Més tard fou traslladat a Saragossa i ascendit a general Escriví un gran nombre d’obres de tema militar, històric i geogràfic, una Historia Universal 1872-79, La masonería en España y en Ultramar 1897, etc Emprà el pseudònim Cruz de la Espada

Coronel, el 1843 formà part de les tropes que es revoltaren contra Espartero Partidari de convocar una junta central per democratitzar les constitucions polítiques del país, fou el principal cap militar a Catalunya durant l’alçament de la Jamància 1843-44 Publicà la novella El monge gris o los catalanes y aragoneses en Oriente, estudio de costumbres de la Edad Media 1863 A part altres composicions inèdites, escriví l’òpera El Guerrillero 1863, el llibret de la qual fou traduït a l’italià per Angela Grassi

Després de la independència del país, la literatura es desenvolupà sense gaire relleu, fins a arribar a Rubén Darío, amb el qual s’inicià un corrent literari modernista que féu fortuna a Nicaragua els poetes de la revista Patria provocaren la desclosa d’altres revistes i altres poetes, fins a arribar a Azarías, HPallais, Salomón de la Selva i Alfonso Cortés El segon quart del s XX tingué lloc l’allunyament de la influència de Darío, damunt les noves formes poètiques, i aparegué un moviment d’avantguarda, seguidor de Rimbaud, Lautréamont i el superrealisme José Coronel Urtecho, Luis Alberto…

Amb el llibre Ballady i Romanse ‘Balades i romanços’, 1822 inaugurà el període romàntic a Polònia, i esdevingué el cap d’un nou corrent literari al seu país Deportat a Rússia 1823-28, passà després 1829 a Alemanya, on escriví els poemes Do matki Polki ‘A la mare polonesa’, Śmierć pułkownika ‘La mort del coronel’ i Reduta Ordona ‘El reducte d’Ordon’ Coneixedor a Roma de la insurrecció del 1830, pretengué d’unir-se a les forces independentistes, però no ho aconseguí Installat a París 1832 i després a Lausana, el 1840 tornà a París, on ensenyà literatures eslaves A l’època…

La narració sol tenir una linealitat cronològica, i sovint expressa la ideologia sociopolítica de l’autor memòries de Joseph de Maistre, de Saint-Simon o les seves meditacions sobre els temes més diversos Mémoires d’outretombe, de Chateaubriand, Memorias de un setentón, de Mesonero Romanos Als Països Catalans, les memòries abasten, en general, o aspectes molt concrets o la totalitat de la vida i l’obra d’un personatge, i tenen sovint un to més públic que íntim Al s XIX, destaquen Víctor Balaguer, amb unes memòries inèdites, i Conrad Roure, que, amb Recuerdos de mi larga vida 1925-27, s’…

Educat sobretot pels seus avis, començà estudis de dret i, al mateix temps, s’inicià com a periodista en diaris colombians Aquests anys freqüentà el collectiu d’intellectuals conegut com Grupo de Barranquilla, on conegué Ricard Vinyes , personatge que traslladà amb el sobrenom d’ El sabio catalán a la seva novella més famosa, Cien años de soledad Aquest grup el posà en contacte amb l’obra de William Faulkner , el qual l’influí especialment Periodista d’ El Espectador de Bogotà del 1954 al 1957, hi exercí com a cronista i crític cinematogràfic El 1955 començà a publicar la seva obra de ficció…

El primer escriptor conegut fou el jesuïta canari José de Anchieta 1533-97, però la literatura del Brasil colonial no adquirí relleu fins al s XVIII, que aparegueren, amb el neoclassicisme, poetes com Claudio Manoel da Costa 1729-89 i Tomás António Gonzaga 1744-1810, autors d’èglogues a la manera de Virgili José Basílio da Gama 1741-95 atacà les missions jesuítiques en el poema èpic O Uruguai 1769, i José de Santa Rita Durao 1722-84 exalçà la colonització en l’epopeia O Caramuru 1781 El 1808 el trasllat de la cort portuguesa al Brasil fugint dels francesos influí decisivament en el…