Resultats de la cerca

En Das junge Europa ‘La jove Europa’, 1833-37 expressà les seves idees polítiques, que el portaren a dos anys de presó, i en Reisenovellen ‘Narracions de viatge’, 1833-37 es palesà seguidor de Heine ho fou, així mateix, de Schiller en la seva producció dramàtica Die Karlsschüler ‘Els deixebles de Karl’, 1846 i Graf Essex ‘El comte d’Essex’, 1856 Director de diverses institucions teatrals a Viena i a Leipzig, escriví obres sobre aquest tema

Inicialment era una conversa entre un mestre i els seus deixebles sobre una qüestió filosòfica, i a partir del s II aC esdevingué una mena de predicació practicada pels filòsofs de l’escola cínica, que combinava la retòrica sàvia amb narracions exemplars i allegòriques, sentències i diàlegs ficticis Aquesta classe de diatriba es mantingué durant l’imperi Romà fou adoptada sobretot pels estoics i pels predicadors cristians Hom tornà a emprar aquest terme a partir del s XVI per a denominar obres de discussió literària o filosòfica

A Mègara ~300 aC, seguí les lliçons de l’escola homònima i, a Elis, conegué Pirró, en defensa de la doctrina del qual criticà sarcàsticament tots els filòsofs antics, llevat de Xenòfanes i els eleàtics Després d’una llarga vida vagabunda s’establí a Atenes, on féu deixebles Autor d’un poema satíric en tres cants, Sílloi traduïts sovint per Les mirades de reüll , d’un poema burlesc, Aparences , i d’un diàleg en prosa, Pithó , hom en conserva solament uns cent cinquanta versos

D’origen jueu, és la figura literària dominant en l’època d’annexió a Castella i el més original dels deixebles de Camões Escriví en castellà Romances 1596 Conreà el gènere pastoral en poesia Éclogas 1605, i en novella Primavera 1601, O Pastor Peregrino 1608 i O Desenganado 1614 Palesa un gran influx del gongorisme castellà Corte na Aldeia 1619 és una aguda teoria del barroc, i exercí una notable influència sobre la literatura castellana del s XVII alhora és un dels documents inicials de l’aixecament portuguès contra Castella

Conreà la pintura d’història Mort de Sòcrates , 1855 i el retrat Sarasate, al conservatori de València El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València, però destacà més per la seva tasca pedagògica fou catedràtic i després director 1871 de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala Esporàdicament es dedicà al periodisme sobre temes artístics, a la poesia satírica i a la caricatura

De família de samurais, trencà amb la seva posició per tal de dedicar-se a les lletres L’èxit del seu primer llibre, Kaiōi 1672, el portà a installar-se a Edo actualment Tòquio, centre literari d’aquella època, on reuní nombrosos deixebles Des 1684 féu diversos viatges, fruit dels quals foren el diari Nozarashi Kiko 1685 i nombroses antologies de haikús —gènere que renovà totalment canviant-ne l’artificiositat per un simbolisme evocador i suggestiu—, entre d’altres Fuyu no hi ‘Dies d’hivern’, 1684 i Oku no hosomichi ‘Carretera estreta cap al Gran Nord’, 1689

Catedràtic de poesia a la Universitat de València, el 1589 anà a Roma com a catedràtic de retòrica hi fou preceptor del nebot del cardenal Juan de Mendoza Tornà a València, on fou catedràtic de retòrica i d’oratòria 1594 el 1603 assumí també la càtedra de retòrica, vacant per mort de Pere Joan Nunyes És autor de Versos en honor de Felip II de Castella 1585, d’una comèdia, representada pels seus deixebles el 1586, de nombrosos tractats de retòrica, d’elogis i d’oracions panegíriques, en part publicats a València, de Diálogos de prosodia 1578, d' Orationes Romanae 1603 i d’un…

Doctor en medicina, havia estudiat a Bolonya El 1504 fou fet cavaller El 1508, gràcies a la intervenció del secretari de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, Gaspar Barrachina, fou cridat a Saragossa pels jurats d’aquesta ciutat per ensenyar-hi humanitats El 1516 s’havia retirat ja a Alcanyís Per als seus deixebles edità l’obra poètica de Virgili 1513, 1516 És autor d’un Carmen panegyricum de gestis heroicis divi Ferdinandi Catholici 1511, que dedicà a l’arquebisbe, d’un Carmen , en llatí, a l’entrada a Saragossa del cardenal i futur papa Adrià VI 1512, així com d’uns…

L’eslavònic va lligat amb l’obra missional dels germans Ciril i Metodi, al segle IX, els quals el dotaren d’un alfabet ciríllic, glagolític i hi traduïren els llibres bíblics i litúrgics Aquestes versions eren compreses pels diversos pobles eslaus que eren evangelitzats, atesa la semblança dels diferents dialectes eslaus A les traduccions del grec succeïren composicions originals en antic eslau, entre les quals les Vides de Ciril i Metodi, escrites per llurs deixebles a Bulgària, un tractat contra els bogomils, del segle X, i les epístoles del patriarca búlgar Eutimi segle XV,…

Els principals membres del grup exposaren l’any 1849 afegint a llurs signatures el monograma comú PRB Partint del mateix criteri de revaloració de la pintura italiana anterior a Rafael que havien defensat abans els natzarens alemanys, els caracteritzà una concepció sincera de l’art, un fort medievalisme literari i cristià —que els portà a la pintura d’història— i sovint una certa preocupació social Estilísticament els caracteritzà un detallisme minuciós, una aproximació constant a la natura —sense, però, conrear gaire el paisatge pur— i un resultat decorativista, posat tot al servei d’un alt…