Resultats de la cerca

Estudià medicina i es dedicà a la immunologia Collaborà en la revista Kveten ‘Maig’, 1955-59, lluità en el moviment reformista txec i la seva obra fou prohibida fins el 1982 De la seva poesia, intellectual, precisa i punyent, en destaca Tasca diària 1958, Obre la porta 1962, Asfalt 1970 i Al contrari 1982 També escriví assaig i llibres de viatges Viure a Nova York , 1969

Fill de l’escrivà Pere Ramon Sabata Es doctorà en lleis Fou tresorer de les rendes de l’hospital de la Mare de Déu de Montserrat de Roma 1687-92 i de retorn mestre de gramàtica a Sant Mateu És autor d’una Rethorica brevis Roma, 1689, de Poesías varias Barcelona, 1697 i d’una Diaria y verídica relación de lo sucedido en los assedios en la villa de San Mateo en los años 1649, 1705 y 1706 València, 1706 Deixà manuscrits uns diàlegs en llatí

Llicenciat en filologia romànica, collabora en els suplements de cultura de la premsa diària Avui , La Vanguardia , El País Professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des del 2008, manté una regular i continuada activitat com a narrador i els seus contes han estat celebrats com un dels exponents més interessants de la nova narrativa Ha publicat els llibres L’examen de l’autodidacte 1999, Àlies Barcelona 2001, L’embolic del món 2002, Topolino 2004,  No pots no sentir-ho 2006 i Fora de la màquina 2011

Treballà a “El Matí” i “La Nau”, fou sotsdirector de “Flama” i director de “L’Avant”, publicacions fejocistes, i director del diari “Catalònia”, a Tarragona 1935-36 Després de la guerra civil de 1936-39 dirigí “Tú”, òrgan de les GOAC, a Madrid Ha publicat els llibres Oasi 1931, L’anticrist a les escoles 1934, Calaixera de romanços reusencs 1966-67, tres monografies locals Entre vinyes i telers La vida de Sant Llorenç Savall 1968, Plegamans 1969, Montgrony 1969, un llibre de records, Quaranta anys de periodisme barceloní 1971 i un estudi sobre la devoció popular, Oracions, eixarms i sortilegis…

Estudià sociologia a Bogotà i residí a l’Havana on treballà a la Casa de las Américas, a París i, des del 1972, a Barcelona, on treballà per a l'editorial Planeta i on s'establí  fins l'any 1989 Fou un dels principals difusors i estudiosos de l'anomenat boom llatinoamericà dels anys seixanta Entre les seves obres, molt centrades en el conflicte colombià, sobresurten els relats El verano también moja las espaldas 1966, Biografía del desarraigo 1974 i A golpes 1974 les novelles Crónica de tiempo muerto 1975, Los días de la paciencia 1977, Memoria compartida 1976, Todo o nada 1980…

Collabora a la premsa diària Última Hora  i Diari de Balears És autor d’una obra gairebé exclusivament novellística, de fort accent realista, que inicià amb  Massa temps amb els ulls tancats  1977, premi Joan Ballester, a la qual seguiren L’àngel blau  1990, L’ocell del paradís  1992 i la trilogia formada per  Camí de palau  1996, premi Andròmina 1995,  La rosa d’hivern  1999 i  Riberes de plata  2004, en la qual es reflecteixen els canvis socials i polítics a les Illes Balears durant el període comprès entre el 1923 i el 1999 El 2008 publicà  El cel dins la memòria  premi…

Estudià filosofia i lletres i es doctorà en filologia romànica per la Universitat de Barcelona Fou coeditor de la revista Tarotdequinze 1972-75 i collabora habitualment a la premsa diària Avui i en publicacions literàries Tripodos , Ars Brevis Professor a la Universitat Ramon Llull, s’ha dedicat a la traducció de l’anglès, el francès i l’italià al català Destaquen les seves versions de Robert Lowell Morts per la Unió , 1988, de Ted Hughes Cartes d’aniversari , 1999, en collaboració amb Pauline Ernest, premi Crítica Serra d’Or de traducció 2000, de HG Wells La guerra dels…

Per motius familiars, passà a residir de petit a Portugal i s’hi mantingué relacionat sempre Hi donà a conèixer aspectes de la cultura i de la política catalanes i divulgà a Catalunya la cultura portuguesa en articles i conferències, bona part dels quals foren recollits en volum Portugal artístic 1905, Portugal literari 1912 Traduí obres del portuguès al català i al castellà i és autor d’una antologia de poetes portuguesos en versió catalana, Atlàntiques 1913, i d’una de prosistes, Contistes portuguesos 1913 Poesia i prosa 1905, prologat per Maragall, conté texts originals seus juntament amb…

Home polifacètic, publicà en diversos gèneres, poesia, narrativa, literatura, història, geografia i assaig De la primera etapa cal destacar, Fe y Amor 1879 i La justicia del Rey Santo Tradición toledana 1883, Cuentos incoloros , La República de Orange , Oraciones, misas y cantares 1887, La baronesa de Wilson i Breves noticias sobre la novela contemporánea El 1889 emigrà a l’Argentina i s’establí a Buenos Aires Hi fou catedràtic de llengua i literatura castellanes Entre les nombroses obres publicades en aquest país cal esmentar Almanaque histórico argentino 1891 A histórico pasado, risueño…

Nascut Aharon Greenberg, el 1926 la seva família emigrà a Palestina Des del 1937 visqué en un quibuts, que abandonà 1950 per establir-se com a escriptor independent a Tel-Aviv En 1946-48 formà part de la missió que anà als Estats Units per convèncer jueus nord-americans d'establir-se a Israel Del 1968 al 1971 fou agregat cultural a l'ambaixada israeliana de Londres Fou fundador, editor i collaborador de publicacions literàries, entre d'altres, Massa , i també columnista en la premsa diària Del 1980 al 1987 fou president del PEN Club d'Israel El seu primer volum de narracions…