Resultats de la cerca

Traduí al llatí i comentà parcialment el Timeu de Plató Fins al segle XII fou una de les fonts més importants de les doctrines platòniques en la tradició llatina

Fou autor d’un recull de doctrines i vides de filòsofs, en deu llibres, obra incompleta i que ofereix un material valuós per a conèixer les escoles filosòfiques antigues Personalment devia ésser epicureista Publicà també uns Epigrames fúnebres

Influït per les doctrines modernistes de l’art per l’art, escriví la novella de tema medieval Żywe Kamienie ‘Pedres vives’, 1918 i novelles satíriques sobre literats i artistes contemporanis És autor també de l’assaig Nurt ‘Corrents’, 1934

Nascut a l’Índia, de família de bramans, es convertí al budisme i es traslladà a Ceilan, al monestir d’Anurādhapūraya, on escriví en pali el Vishuddhimagga ‘Via de la santedat’, introducció al conjunt de doctrines del budisme hīnayāna de tradició singalesa, i sis comentaris a sis parts del cànon pali

És un procediment que, bé que hom pot trobar-ne antecedents anteriors, ha estat emprat sobretot pels narradors contemporanis es manifesta i aconsegueix la realització màxima a l’obra de Joyce, en tant que va vinculat amb les doctrines de la psicoanàlisi i, generalment, amb la concepció relativista i multivalent de la personalitat humana

Deixeble de Marcel d’Ancira i bisbe de Sírmium ~343, fou condemnat per les seves doctrines cristològiques i trinitàries negà que el Verb tingués una subsistència personal al sínode d’Antioquia 344 Condemnat novament a Milà 347 i a Sírmium 351, fou destituït i exiliat Les seves obres Contra Gentes i Ad Valentinianum no s’han conservat

Estudià al collegi dels jesuïtes de València, i ingressà en la Companyia el 1745 professà el 1763, i fou nomenat director d’estudis de l’Academia de Artillería de Segovia, on ensenyà matemàtiques A l’expulsió dels jesuïtes 1767, es traslladà a Roma, i se secularitzà aquell mateix any Estudià matemàtiques, filosofia i música El 1773 ingressà a l’Accademia degli Arcadi de Roma Retornà a València 1798-1801, però una nova ordre d’expulsió d’antics jesuïtes l’obligà una altra vegada a exiliar-se a Roma La seva obra principal és Dell’origine della musica, colla storia del suo progresso, decadenza e…

Estudià a Anglaterra i a Bèlgica, on publicà assaigs a L’Art Public sobre el Modernisme català 1909 En la Revista Jurídica de Catalunya estudià el dret català, especialment el fideïcomís Intervingué en la fundació del diari El Matí , pertangué a la Penya de l’Ateneu i, influït per Xènius , publicà Les doctrines de Georges Sorel 1917 És pare de l’assagista i historiador Enric Jardí i Casany

Poeta llorejat per Maximilià I 1514, fou professor 1512 i rector de la Universitat de Viena 1516-17 i supervisà l’edició de diversos autors antics, sobretot Ovidi i Plini el Vell Fou metge i burgmestre des del 1526 de Sankt Gallen, on introduí la reforma zwingliana Presidí els debats sobre les doctrines de Zwingli a Zuric 1523 i de BHaller a Berna 1528 Escriví una crònica dels abats de Sankt Gallen i una història dels reis francs

Escriví una obra de caràcter filosòfic en àrab, Al-'aqida al-rafi'a ‘La fe excelsa’, que només es conserva en la versió hebraica Emuna rama i que hom considera un precedent de Maimònides Com a historiador assolí una gran fama amb el llibre Séfer ha-Qabbalà ‘Llibre de la tradició’, en el qual, fundant-se en la Bíblia, en la Mishnà i en antigues cròniques hebraiques, defensà la tradició rabínica en contra de les doctrines de la secta caraïta Aquesta crònica fou continuada per Abraham ben Šělomó ibn Torrutiel i Yosef ben Ṣaddiq Morí penjat per ordre d’Alfons VIII de Castella