Resultats de la cerca

Autor del poema èpic Τά μεθ’ ‘´Ομηρον ‘Posthomèriques’ sobre els esdeveniments entre la Ilíada i l' Odissea Coneixedor dels poetes llatins, sobretot de Virgili, li manca sovint inspiració, malgrat l’elegància d’estil

El rebuscament de les imatges, la preocupació excessiva pel detall, l’abús de les antítesis, etc, són formes d’aquesta presumpció d’elegància, freqüent en autors dels períodes d’exuberància com els renaixentistes o els barrocs o de decadència

Noble cortesà prototipus de l’elegància i de la galanteria, a qui la tradició atribuí la narració d’aventures amoroses Ise monogatari ‘Contes d’Ise’ És autor de nombrosos poemes, recollits principalment a Kokin-Wakashu 905, remarcables per l’emotivitat, la imaginació i el domini de la tècnica

Aristòcrata, diplomàtic i partidari de la política filofrancesa, el 1678 adoptà la ciutadania francesa i esdevingué agent secret de Lluís XIV Màxim representant del barroc polonès, rebé fortes influències de Marino Escriví epigrames, sonets i endevinalles Són notables per la gràcia i l’elegància d’expressió Kanikuła albo psia gwiazda ‘Canícula o l’estrella del gos’, 1647 i Lutnia ‘El so’, 1661

És la figura més important de l’escola poètica sevillana contemporània de Góngora, però no fidel seguidora del seu estil Fou bibliotecari de Felip IV, cronista de Castella i amic i protegit del comte duc d’Olivares Es caracteritza per la seva elegància de llenguatge i exquisida sensibilitat Són particularment remarcables els poemes on canta els temes barrocs de la melangia i el desengany, com les silves A la rosa, Al clavel , etc, i els seus excellents sonets morals

Els seus poemes amorosos, sensuals i refinats, atreuen per la seva musicalitat i elegància Impressionat per la bellesa dels Tatra, trobà el seu caràcter en l’estilització del folklore d’aquesta regió De la seva obra cal destacar l’antologia de contes Na skalnym Podhalu ‘En el rocallós Podhale’, 1903-10, Legenda Tatr 1910-11, Koniec epopei ‘La fi d’una epopeia’, 1913-17, Ksiądz Piotr ‘El pare Piotr’, 1896 i el drama Zawisza Czarny ‘Zawisza, el negre’, 1901

D’origen etrusc, pertanyia a l’ordre eqüestre i posseïa notables riqueses, que li permetien de gaudir d’una bona posició i bones relacions Visqué enmig de la societat neroniana, de la qual criticà els costums, i formà part del cercle estoic Amic de Lucà i del filòsof Cornut que fou l’editor de la seva obra pòstumament, escriví sis Saturae ‘Sàtires’, traduïdes al català per Miquel Dolç, 1954, que apleguen un conjunt de 650 hexàmetres, ultra un prefaci en versos coliàmbics, d’autenticitat dubtosa L’estil és horacià, bé que remodelat pel pensament estoic i amb un llenguatge planer quant a la…

Suposat autor de la monumental sàtira menipea anomenada Satiricó , sol ésser generalment identificat amb un aristòcrata romà —citat per Tàcit— que fou procònsol a Bitínia i se suïcidà després d’haver participat en la conspiració de Pisó 66 dC Hom li atribueix el sobrenom d' Àrbitre potser per la fama d’àrbitre de l’elegància, arbiter elegantiae , que tingué a la cort de Neró, bé que hi ha autors que dubten que aquest i l’autor del Satiricó siguin la mateixa persona Per tant, la seva obra i la seva mateixa personalitat, per manca de dades precises, constitueixen un misteri,…

Ordenat sacerdot 1588 i rector de Vilafermosa Alt Millars, fou capellà de l’emperadriu Maria d’Àustria Amic del comte de Lemos, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on exercí càrrecs polítics Retornat a Saragossa, fou nomenat canonge, i des del 1615, cronista del Regne d’Aragó Horacià fervorós, defensà una poesia didàctica i propugnà la imitació dels clàssics, sense caure en una imitació servil Una part dels poemes foren impresos amb els del seu germà a les Rimas 1634 i una altra part ha romàs oblidada fins a una època recent De temàtica bastant uniforme, abunden els satírics, de correcció elegant…

Vida i obra Jesuïta 1746-73, filòsof i bon coneixedor dels clàssics grecs i llatins, treballà per a la renovació pedagògica basada en els clàssics Ensenyà humanitats clàssiques 1755-59 al collegi de Sant Bernat i a la Universitat de Cervera, on esdevingué un dels més íntims de Josep Finestres i s’inserí plenament en la cultura cerverina Hi publicà els seus Ludi rhetorici et poetici 1756  A Tarragona 1759-60 guanyà l’amistat del canonge Ramon Foguet, amb el qual mantingué una correspondència constant des d’Itàlia Essent professor de filosofia a Calataiud 1760-63, hi escriví i publicà…