Resultats de la cerca

La dedicatòria pot ésser per ella mateixa gènere literari, derivat del costum dels antics escriptors d’homenatjar les persones que els protegien o de sollicitar-los favors En altres ocasions ha estat incorporada al text tot fent la lloança de l’homenatjat i àdhuc de la seva nissaga, com al segon cant de l' Orlando furioso d’Ariosto Són típiques les dedicatòries epistolars, com la de Cervantes al comte de Lemos que encapçala el Quixot

Concebé un teoria política de la història d’Espanya, desenvolupada sota el signe del catolicisme romà La obra de Trajano 1921, Los navíos de la Ilustración 1925 Representà un clar precedent de les teories ulteriors del nacionalisme castellà, i aparegué com un element oposat al moviment polític i intellectual basc que encapçala Sabino de Arana Això no obstant, la seva producció literària és un cant exaltat del país nadiu Los labios del monte 1924, Vírulo, mediodía 1927, etc

Encapçalà el moviment poètic renovador de caire experimental dels anys vint que, des de la revista “Vanguardia”, s’apartà de la línia de Rubén Darío Dels seus reculls destaquen Obrerismo y artesanía 1932, La muerte del hombre símbolo 1939, Reflexiones sobre la historia de Nicaragua 1962-67, Prosa 1972, Tres conferencias sobre la empresa privada y Epílogo en memoria de Joaquín Zavala Urtecho 1974, Paneles de infierno 1981, Conversaciones con Carlos 1986 i Líneas para un boceto de Claribel Alegría 1989, etc

El manuscrit més antic ~800 és conservat al monestir de Fulda Hildebrand, vassall de Dietrich, torna a la pàtria i troba el seu fill, Hadubrand, que no el reconeix i el desafia a mort El final s’ha perdut, però en dues versions posteriors —la saga de Thidrek i una balada alemanya del s XVI— hom afegí una reconciliació El poema, amb elements màgics i sense simbologia cristiana, recull la història i la llegenda dels esdeveniments que ocasionaren les migracions germàniques i encapçala la literatura mítica posterior

Cofundador de l’Ateneu Alguerès, dirigí un seminari de missions al Brasil, on residí del 1965 al 1983 i, en retornar a l’Alguer, dugué a terme una gran activitat en defensa de la llengua i la cultura catalanes Encapçalà la secció algueresa d’Òmnium Cultural i el 1987 rebé la Creu de Sant Jordi Fou autor, en collaboració amb Josep Sanna, del Catecisme alguerès 1964 En poesia publicà Les veus 1970, Aigües vives 1976, Llavors de llum 1981, Miques de mirall 1988 i Transparències 1990 Sobre l’Alguer, publicà rondalles al llibre Rondalles alguereses de P Scanu, 1985 i l’antologia…

Estudià a Salamanca, on possiblement rebé el mestratge de Nebrija, i estigué al servei del duc d’Alba A Roma fou cantor dels papes Alexandre VI, Juli II i Lleó X, del favor dels quals gaudí, i el 1519 fou ordenat sacerdot i peregrinà a Jerusalem La seva obra poètica Cancionero , 1496 aplega composicions de joventut, de to popular, remarcables per llur gràcia i musicalitat Les encapçala un Arte de la poesía castellana , que, basat en la poètica dels trobadors, conté alguns indicis de la preceptiva renaixentista Més important és la seva obra dramàtica, on es palesen els vessants medieval i…

A Madrid, començà la seva carrera periodística com a crític d’art de La Época Ingressà al partit republicà després del 1898 i fundà la revista Vida Nueva Amic de Blasco i Ibáñez des del 1893, es traslladà a València cap al 1898 i collaborà amb ell en les tasques polítiques i en la redacció d' El Pueblo Aviat fou popular per les seves campanyes apassionades i per la seva intervenció demagògica als mítings republicans El 1903 rompé amb Blasco i encapçalà un altre partit sorianisme fundà i dirigí El Radical Diputat per València 1901-09, fou elegit per Madrid 1911, on s’…

Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid 1962 i periodista per la Escuela de Periodismo de Madrid 1965, el 1963 ingressà per oposició en el cos tècnic del Ministeri de Treball, on fou cap del Servei de Documentació, assessor del Ministeri, cap del Servei d’Estudis del Ministeri de l’Habitatge i cap del Gabinet Tècnic del ministre El 1974 fou elegit procurador a les darreres Corts franquistes Membre de la comissió redactora de la Llei del sòl 1975, dugué a terme iniciatives per a la gratuïtat en la normalització dels noms de pila en el Registre Civil, l’obtenció d’un senador per les…

Fill de Jaume Pi i Sunyer Es graduà d’enginyer el 1908 Dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Sants i l’Escola Superior d’Agricultura 1916 de la Mancomunitat S’especialitzà en temes de caràcter econòmic i d’altres de relacionats amb la seva activitat professional i docent El 1925 fou secretari de la Federació de Teixits i Filats de Catalunya i el 1928 secretari i tècnic del Comitè Regulador de la Indústria Cotonera Publicà Per la cultura obrera l’acció de les nostres escoles professionals, La formació del coneixement a les ciències gràfiques, Apunts per a la història de la indústria…

Fill d’un guàrdia civil, residí a Agramunt i, a divuit anys, a Tortosa, on estudià magisteri i exercí de mestre i on començà la seva actuació com a periodista polític en defensa del republicanisme federal i de la justícia social El seu ideari incidí especialment en els treballadors del camp i també a la mateixa Tortosa fou creat, per exemple, el grup polític femení conegut per “Les Marcellines” El 1911 passà a formar part del consell general de la Unió Federal Nacionalista Republicana UFNR, i el 1914 fou elegit diputat a les corts espanyoles El 1915, amb Francesc Layret, promogué la creació…