Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Friedrich Lienhard
Literatura
Escriptor alsacià.
Partidari acèrrim de la germanització, promogué, amb Die Vorherrschaft Berlins ‘La supremacia de Berlín’, 1900, el moviment de la Heimatkunst, o corrent estètic afavoridor dels temes folkloricocamperols, en contra dels urbans Obra seva és també Gottfried von Strassburg 1897
Zoltán Ambrus
Literatura
Teatre
Novel·lista i crític teatral hongarès.
Creà una narrativa de gran sensibilitat psicològica, influïda per la literatura francesa Sobresurt la novella Midás király , 1892 ‘El Rei Midas’ Com a crític teatral es mantingué en el camp purament estètic i defensà el “bon gust” Entre els anys 1917 i 1922 dirigí el Teatre Nacional Hongarès
Saul Černikhovskij
Literatura
Poeta israelià d’origen rus.
Es doctorà en cirurgia a Lausana El 1922 deixà Rússia i, després de viatjar per diversos països, s’establí definitivament a Palestina 1931 El 1936 obtingué el Premi Bialik En la seva obra i en les seves nombroses traduccions manifestà la voluntat d’eixamplar els horitzons culturals del seu poble afegint a la tradició predominantment religiosa i ètica del judaisme el contingut estètic de la cultura occidental, sobretot, la grega
ultraisme
Literatura
Moviment estètic aparegut a la península Ibèrica el 1919 i que durà fins el 1922, aproximadament.
Recull els corrents europeus d’avantguarda cubisme, dadaisme, futurisme, etc El primer manifest ultraista aparegué a la revista Grecia el 1919 i el seu teoritzador fou Guillermo de Torre amb el Manifiesto vertical ultraísta 1920 Altres poetes d’aquest grup són Rivas Panedas, Prieto, Chabás, Comet, etc, els quals collaboraren en diverses revistes, a més de la ja esmentada, com ara Ultra , Cervantes i Tableros L’ultraisme pretén una renovació total de l’art literari, en lèxic i temes, sobretot en la poesia lírica, mitjançant la imatge i la metàfora i suprimint tot element extern,…
Horacio Quiroga
Literatura
Contista uruguaià.
D’un Modernisme moderat passà a un realisme amb criteri estètic, i finalment al conte de caire psicològic on predominen la mort, la bogeria, i quasi la ciència-ficció Fundador i collaborador de revistes i associacions culturals, ocupà també càrrecs consulars però la seva vida portà sempre l’empremta de la tragèdia i una endèmica tendència al suïcidi, de la qual no es pogué alliberar se suïcidà davant la perspectiva d’una malaltia inguarible Escriví ocasionalment poesia, novella i teatre, però el més important són les seves colleccions de contes El crimen del otro 1904, Cuentos de amor, de…
Joaquim Casas i Carbó
Joaquim Casas i Carbó en un dibuix de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Editor i escriptor.
Fill i net d’indians, cosí germà de Ramon Casas i Carbó Collaborà en la revista L’Avenç a partir de la sèrie d’articles que n’iniciaren la campanya lingüística 1890 hi feu també articles de tema polític i traduccions Ibsen, 1898 S’associà amb Jaume Massó i Torrents en l’empresa editorial L’Avenç 1891 finançà i dirigí la “ Biblioteca Popular de l’Avenç ”, per a la qual traduí Ibsen, Tolstoj, Sacher Masoch, Goldoni i Silvio Pellico Collaborà sovint en la revista Catalònia 1898-1900 Militant de la Lliga Regionalista, se’n separà el 1906 i ingressà al Centre Nacionalista Republicà El 1908…
classicisme francès
El palau reial de Versalles, obra paradigmàtica del classicisme francès
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Corrent estètic que predominà a França durant el regnat de Lluís XIV i afectà l’art i la literatura.
El classicisme esdevingué art oficial de la cort francesa La importància més i més gran de París afavorí aquesta idea Les raons que feren possible aquest fet no són únicament d’ordre esteticoartístic, sinó degudes a l’existència d’una societat cortesana que absorbia els artistes i la creació d’un mercat d’art ja durant la primera meitat del s XVII Les arts recolzaren en les regles de l’Académie proposades per Charles Le Brun, el qual integrava l’allegoria a la representació de la Història, cercant una normativa estètica i un didactisme polític, aquest darrer per la imatge, parallel…
Joan Cortès i Vidal
Literatura
Escriptor i crític d’art.
Orientat en principi vers la pintura, fou un dels fundadors i el guia estètic del grup dels Evolucionistes 1917 Periodista genuí i típic home de penya, collaborà, abans de la guerra civil de 1936-39, a “D’Ací i d’Allà”, “Gaseta de les Arts”, “Art”, “Mirador”, “El Be Negre”, on publicava anònimament versos satírics d’intencionada mordacitat a l’estil de Josep M de Sagarra Després de la guerra exercí crítica a “Destino” des del 1948 i a “La Vanguardia” des del 1955 Collaborà al “Butlletí dels Museus” en les seves dues etapes i dirigí la revista anual “Sitges” Havia emprat els pseudònims Juan…
literatura panamenya
Literatura
Literatura en llengua castellana conreada a Panamà.
Cap al 1529 sorgiren, amb la figura del conqueridor, les primeres cròniques i epístoles Pel que fa a la poesia, existí una tradició popular força arrelada en la qual es destaca la figura de Rosas de Oquendo El Romanticisme no tingué repercussió en la literatura panamenya La primera generació d’escriptors, que s’inicià sota el signe de Rubén Darío, fou essencialment poètica, llevat de Darío Herrera i de Salomón Ponce Aguilera, que escriviren també en prosa De la primeria del segle XX cal destacar Ricardo Miró la seva revista Nuevos ritos , fundada el 1907, fou un dels òrgans principals de la…