Resultats de la cerca

Funcionari a la cort d’'Abd Allāh, s’hagué d’exiliar amb motiu de l’ocupació almoràvit de Granada ~1091 És autor de nombroses poesies religioses i profanes, d’una forta influència àrab Habità temporalment a Barcelona

D’origen aristocràtic, lluità activament contra la tirania, per la qual cosa hagué d’exiliar-se dues vegades La seva obra, conservada molt fragmentàriament, és plena d’allusions als esdeveniments polítics del seu temps i influí, sobretot, en Teòcrit i en Horaci Fou el creador del ritme anomenat alcaic

Proscrit per Rosas, hagué d’exiliar-se Collaborà en la premsa política i literària Hom assenyala entre els seus llibres de poemes El peregrino 1846 i A Rosas el 25 de Mayo 1843, que és una imprecació contra el tirà La seva novella Amalia 1851-55 inicià la novellística argentina

Nacionalista, influí molt el moviment dels Joves turcs Hagué d’exiliar-se pels seus articles polítics a Tasvir-i Ekfar Participà en la fundació de la societat dels Nous otomans París, 1867 Amnistiat, tornà a Istanbul, fins que fou empresonat, a Xipre 1873-77, a causa de l’estrena del seu drama Vatan ‘La pàtria’ Morí essent governador de Quios

El 1964 hagué d’exiliar-se per motius polítics, i no tornà a l’Estat espanyol fins el 1976 Durant aquests anys visqué a França, als Estats Units, a Mèxic i al Senegal, i fou professor de literatura en diverses universitats nord-americanes Moltes de les seves obres foren censurades o bé directament prohibides pel règim franquista Abans d’exiliar-se, el 1956 guanyà el premi Sésamo pel conte Cine de barrio i el 1959 publicà la seva primera novella La piqueta , història d’una família d’immigrants a Madrid considerada una de les obres cabdals del realisme social en…

Les notícies sobre la seva vida són molt confuses, però se sap que treballà a la Biblioteca d’Alexandria i que, enemistat amb el seu antic mestre Callímac, hagué d’exiliar-se a Rodes d’ací el seu nom Sens dubte el principal poeta èpic de l’època hellenística n'ha pervingut íntegra, àdhuc amb diversos comentaris de l’antiguitat, la seva obra més reeixida Els argonautes

A causa de certes activitats illegals hagué d’exiliar-se a Romania 1875, on s’establí definitivament Collaborà en la revista Contemporanul de Iaši, on s’esforçà per aplicar el materialisme històric als problemes de teoria i crítica literària La seva polèmica amb el grup conservador de Titu Maiorescu i els seus Studii critice ‘Estudis crítics’, 1890, 1891, 1897, 1925-27 exerciren una gran influència en la literatura romanesa

Dirigí El Imparcial de Ciutat de Mèxic Oposat políticament a Porfirio Díaz, s’hagué d’exiliar a Cuba La seva obra, recollida a Poesías 1886, Lascas 1901, Poemas 1918 i a Poesías completas 1928, caracteritza d’una manera peculiar la transició del Romanticisme al Modernisme Les primeres poesies palesen la influència de Victor Hugo i la reiteració d’una cosmovisió hellènica De manera intuïtiva fou un “poeta maleït”, en correspondència amb certes tendències de la seva època

Durant la Primera Guerra Mundial hagué d’exiliar-se a causa d’una cassida que dedicà al kediv ‘Abbās Hilmī II, que els britànics destronaren Visqué a Barcelona 1915-19 Acabada la guerra, tornà a Egipte, on rebé el títol de “príncep dels poetes” 1927 És autor d’un divan Al-Šawqiyyat i de sis obres teatrals en vers sobre la història egípcia La seva obra, sempre seguint els motlles tradicionals, no aportà cap novetat a la poesia aràbiga

Amic d’Espronceda, participà en la conspiració dels numantins , de caràcter liberal, i hagué d’exiliar-se 1824 Moderat de primer i més tard progressista, i adscrit a la Unió Liberal, fou governador de Guadalajara, ministre de la governació 1847 i 1856, comissari reial a les Filipines i ministre plenipotenciari a Berlín Conreà la novella històrica El conde de Candespina 1832, Ni rey ni Roque 1835 llegendes en vers El bulto vestido de negro capuz 1835, i drames La corte del Buen Retiro 1837 i Don Jaime el Conquistador 1838