Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Cristià Camps
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg.
Estudià a la Universitat Paul-Valéry de Montpeller, on es doctorà l’any 1980 amb la tesi Un demi-siècle d’hispanisme et de catalanisme roussillonnais Jean Amade, Joseph-Sébastien Pons , i on ensenya llengua i literatura catalanes des del 1992 i n’és catedràtic 1996 Dirigeix el Centre d’Estudis i de Recerques Catalans CERC d’aquesta universitat i és director fundador 1998 de la revista REC Revue d’Études Catalanes , publicada per aquesta mateixa universitat, i dirigeix la collecció catalana d’Éditions de la Tour Gile, fundada el 2002 És president de l’Association Française des Catalanistes…
,
satura
Literatura
Forma dramàtica romana, l’origen de la qual, segons Livi, es relaciona amb les formes de la dansa amb acompanyament de flautes d’os dels ludiones, cridats de l’Etrúria per a la celebració dels jocs romans del 364 aC.
A l’espectacle ofert pels ludiones , els joves romans afegiren expressions jocoses en forma de vers, creant un gènere que mesclava cant, so i dansa i que fou anomenat satura , mot relacionat potser amb satur ‘ple’ o amb lanx satura , un plat que contenia les primícies de tota una sèrie de fruits i que era ofert als déus Amb tot, és incert que satura fos la denominació de la forma dramàtica primitiva o el nom donat per la tradició erudita, a la qual es remuntà Livi
Francisco de Sá de Miranda
Literatura
Poeta portuguès.
És l’introductor de les formes renaixentistes italianitzants al seu país Entre el 1521 i el 1526 habità a Itàlia, on es relacionà amb Ariosto, Sannazaro i Vittoria Colonna La seva Fábula de Mondego i l’ègloga Alexo , ambdues de vers 1527, són les primeres expressions de l’italianisme En les èglogues Cèlia, Andrés i Nemoroso segueix el model de Garcilaso La seva tasca innovadora es concreta en la introducció de la comèdia en prosa Os Estrangeiros, Vilhalpandos , sobre models de Plaute, i en l’aclimatació de noves estrofes sonet, octava, tercet i nous subgèneres lírics elegia,…
Gonzalo de Berceo
Literatura
Poeta castellà.
Educat al monestir de San Millán Rioja, tradicionalment considerat maestro de confesión, actualment hi ha teories que intenten de demostrar que fou notari La seva obra literària resta situada dins la temàtica i l’estil del mester de clerecía La seva producció abraça tres amples temes vides de sants, obres marianes i composicions doctrinals Les primeres Vida de san Millán, Vida de santo Domingo, Vida de santa Oria, i l’incomplet Martirio de san Laurencio són obres hagiogràfiques de distribució tripartida biografia del sant, miracles en vida i miracles després de la mort L’obra…
trobar
Literatura
Terme utilitzat pels trobadors per a designar l’art de fer composicions artístiques cultes amb lletra i música, i que després s’estengué a les altres llengües romàniques, vinculat semànticament amb el concepte retòric llatí de la inventio i, fonèticament, amb els trops o ampliacions del cant litúrgic cristià; aquest doble origen revela clarament l’autèntica gènesi de la poesia trobadoresca.
Ben aviat, els trobadors precisaren aquest concepte amb adjectius tendents a determinar diversos estils o diverses maneres de realitzar estilísticament la poesia De les composicions que hom considerava senzilles i de fàcil comprensió malgrat el gran fons de subtilesa i de retòrica que hi ha sempre en aquesta lírica hom creu que pertanyien al trobar lèu , més o menys comparable al sermo levis o ornatus facilis dels tractadistes de retòrica La poesia hermètica i fosca i de no fàcil comprensió era designada amb diverses expressions, sovint confoses i barrejades pels mateixos…
antítesi
Literatura
Figura consistent a oposar, en una mateixa frase, dos mots, pensaments, expressions, etc, de sentit contrari ( Diners, de
tort fan
veritat/ e de
jutge fan
advocat [Anselm Turmeda]).
lírica
Literatura
Poesia en la qual predominen l’element i el to afectiu, sentimental i emotiu, en contra dels elements històrics, èpics, realistes, didascàlics i moralitzadors.
En la literatura grega, fou una poesia destinada a ésser cantada i, sovint, ballada amb acompanyament de la lira Al llarg de la seva història presenta dos tipus diversos la lírica coral , destinada al cant d’un cor Terpandre, Alcman, Íbic, Estesícor, Simònides, Baquílides i Píndar, i la monòdica , cantada a una sola veu La primera tingué una diversitat de formes l’encomi, γρhνοι “plany”, l’epinici, l’epitalami i l’himeneu, l’himne, l’hiporqueme, el parteni, el pean i també el nomos i el ditirambe aquest darrer, més dramàtic, es troba probablement en l’origen de la tragèdia La lírica monòdica…
Josep Torras i Bages
Josep Torras i Bages
© Fototeca.cat
Cristianisme
Literatura
Historiografia catalana
Eclesiàstic i escriptor.
De petit residí a Vilafranca del Penedès, però el 1859 passà a Barcelona Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i entre els seus mestres hi hagué Coll i Vehí, Milà i Fontanals, Bergnes de las Casas i Llorens i Barba El curs 1869-70 ingressà al seminari de Barcelona i l’any següent passà al de Vic, on s’inicià en la doctrina de Tomàs d’Aquino, que l’havia de marcar profundament El 1871 fou ordenat sacerdot a Girona, però continuà estudiant teologia al seminari de Barcelona fins a obtenir-ne grau de batxiller 1875 i la llicència 1876 al seminari de València El 1873…
, ,
literatura egípcia
Literatura
Literatura de l’Egipte faraònic i del període grecoromà conservada en escriptura jeroglífica, hieràtica i demòtica.
Els seus límits cronològics van, doncs, del tercer millenni aC al segle IV dC Pel que fa als temàtics, hi ha un corpus de documents estrictament literaris Queden, doncs, fora una sèrie de fonts escrites religioses, jurídiques, científiques, etc utilitzades de vegades en el seu estudi Entre els problemes que planteja, els més complexos són escassetat dels materials, mala conservació de bastants texts, transmissió defectuosa de determinades peces i, a l’últim, dificultat extrema d’alguns dels escrits Malgrat això, el judici global sobre la literatura egípcia ha d’ésser positiu Té…
Jacint Verdaguer i Santaló

Jacint Verdaguer i Santaló
© Fototeca.cat
Literatura
Excursionisme
Música
Poeta i escriptor romàntic.
Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…
, , ,