Resultats de la cerca

Poeta simbolista, tràgicament decadent, traduí HHeine, O Wilde i els simbolistes francesos Com a narrador, el seu estil és d’una gran expressivitat i domini, i pintà l’amarga vida de províncies, el seu pessimisme, solament oblidables amb el vol íntim de la imaginació Entre les seves obres cal destacar Tjaželyje sny ‘Somnis pesats’, 1896, Melkij bes ‘El mesquí diable’, 1907, Slašče jada ‘Més dolç que el verí’, 1912 i Zaklinatel’nica zmej ‘L’encantadora de serps’, 1921

Format sota la influència dels demòcrates revolucionaris dels anys seixanta L’obra més important, Podlipovtsy 1864, descriu els sofriments dels pagesos de Perm Fou el primer a descriure la vida dels obrers dels Urals Gde lučšeje , ‘On millor', 1868 i el problema de la servitud de la dona Svoj khl’eb 'El vostre pa’, 1870

Típic exponent de l’època classicitzant de la literatura al seu país, es féu famós amb el poema Dušenka 1775, imitació de Psyché de Lafontaine, amb elements populars

De la seva producció cal destacar Devčki ‘Les noies’, 1945 i Sputniki ‘Companys de viatge’, 1946 sobre la guerra La seva temàtica, dins les línies del realisme socialista, gira sovint al voltant de la vida en fàbriques i ciutats industrials Kružlikha , 1947 Posteriorment, tractà de problemes morals Vremena goda , ‘Camí fatal’, 1953 Sevëža , 1955 Cal esmentar també Sentimental’nyj roman ‘Novella sentimental’, 1958, memòria sobre la Rússia dels anys vint Escriví també obres teatrals Provody belykh nočej , ‘L’adeu a les nits blanques’ 1961

El seu pare, home cruel i tirànic, l’obligà a estudiar la carrera d’enginyer militar Peterburg, 1838-43 malgrat la vocació literària que tenia des de l’adolescència Destinat al departament d’enginyers de la capital, es retirà al cap d’un any per consagrar-se a la literatura Traduí Eugénie Grandet 1844 i escriví la seva primera novella, Bednyje l’udi ‘Pobra gent’, 1845, que el situà d’un sol cop entre els millors escriptors russos del seu temps Belinskij veié en el jove novellista, de tendència gogoliana, un nou geni presentava, amb una força i una penetració extraordinàries, la tragèdia…

La seva obra de creació, que començà a ésser publicada molt tardanament, és caracterizada per la tristesa de les imatges simbòliques, d’inspiració francesa, a les quals afegeix la passió del món clàssic A més de tragèdies de tema mitològic, escriví tres únics volums de poesia Tikhije pesni ‘Dolces cançons’, 1904, Kiparisovyj larec ‘L’estoig de xiprer’, 1910 i Posmertnyje stikhi ‘Versos pòstums’, 1923

Participà en la Segona Guerra Mundial, i les seves primeres narracions reflecteixen vivències d’aquesta contesa Als anys cinquanta, la seva oposició als postulats del realisme socialista l’enfrontà amb el règim soviètic De la seva producció, bàsicament narrativa i que tracta el vessant conflictiu de temes socials, cal esmentar Padenje Ivana Čuprova ‘La caiguda d’Ivan Čuprov’, 1954, Nenest'e ‘La tempesta’, 1954, Učaby ‘Fang’, 1956 i Zatmenje luny ‘L’eclipsi de lluna’, 1976

Escriví Cement ‘Ciment’, 1925, allegoria de la consolidació de les noves relacions socials i de la disciplina socialista, que tracta de la construcció d’una fàbrica durant la guerra civil A la mateixa línia pertany Energija ‘Energia’, 1932-38 És autor també d’una trilogia autobiogràfica

Conreà la literatura infantil i la poesia Stikhotvorenija ‘Poesies’, 1934 i Kniga pesen' ‘Llibre de cançons’, 1936 Amb motiu del setge de Leningrad escriví els poemes Govorit Leningrad ‘Parla Leningrad’, 1946 El 1950 obtingué el premi estatal de l’URSS amb Pervorosijsk Altres reculls poètics seus són Ispitànie ‘Experiment’, 1967 i Pàmiat ‘Recordança’, 1974

El 1931 anà a viure amb la seva família a Mallorca, on aprengué el català i es familiaritzà amb la figura i l’obra de Ramon Llull, de les quals es convertí en un dels principals estudiosos El 1941 fou enviat a servir a l’exèrcit a Birmània actual Myanmar, on combaté a la Segona Guerra Mundial Resultat de l’estada fou el seu primer llibre publicat Chinese Triad Societies 1946 De retorn a la Gran Bretanya, estudià llengües modernes castellà, francès i català a la universitat d’Oxford, on es doctorà 1986 Començà a ensenyar-hi l’any 1952, hi fou nomenat Fellow del St Catherine’s College 1965 i…