Resultats de la cerca

Exercí d’advocat a Roma i escriví l' Octavius , un diàleg, d’entonació i d’estil ciceronià, en el qual és defensat el cristianisme contra les acusacions paganes formulades per Cecili, el seu interlocutor, que acaba convertint-se Per mitjà de testimonis i d’aspiracions expressades pels autors pagans i sense fer esment de la Bíblia ni d’altres fonts cristianes, Octavi mostra la racionalitat de la nova fe i els bons costums dels cristians i fa una apologia de l’existència d’un sol déu Presenta moltes semblances amb l' Apologeticum de Tertullià, bé que no posseeix la volada ni la força d’aquest…

La seva obra passa d’un pessimisme total, com en Schemeringen van de dood ‘Ombres de la mort’, 1910 a un càntic a la vida retrobada i a la natura, que des de Pallieter 1916 es farà constant en totes les seves obres posteriors Gran creador de la llengua, amb troballes sorprenents, escriví també contes, biografies idealitzades i poesia Cal remarcar Adagio 1947, recull de poemes traduït a diversos idiomes, De Harp van Sint Franciscus ‘L’arpa de Sant Francesc’, 1932, Boerenpsalm ‘Salm camperol’, 1935, Pijp en Tabak Pipa i tabac, 1933, etc

Fou l’editor de Cuadernos Hispanoamericanos i publicà assaig i contes Por ejemplo, doscientas , 1966 Occidente, ficciones y yo , 1968, però es destacà com un dels poetes més representatius de l’època de la postguerra La seva poesia és publicada a Taranto 1961, Las piedras 1964, premi Adonais, Música amenazada 1966, Blanco spirituals 1967, premi Casa de las Américas , Puedo escribir los versos más tristes esta noche 1971, Las rubáiyátas de Horacio Martín 1978, Premio Nacional de poesía, etc, aplegats en diferents antologies i, posteriorment, a Biografía Poesía completa 1958-1984 1986,…

Crític literari i locutor radiofònic, el 1995 publicà Dibujos animados , una òpera prima que fou celebrada per la seva poderosa i molt personal veu narrativa Aquest mateix any fou condemnat per insubmissió i entrà a la presó de Torrero, on passà divuit dels vint-i-sis mesos de la condemna En sortir, posà en marxa a TVE2 el programa cultural La Mandrágora , que es mantingué en antena durant cinc temporades El 2001 aparegué la seva segona obra literària, Discothèque , i el 2008 la tercera, Amarillo Deixà un títol inèdit, Noche de los enamorados

Fou mestre de retòrica a Milà i bisbe de Pavia En ocasió del cisma acacià, anà a Constantinoble per tal d’establir un acord entre Roma i l’Església grega La seva obra comprèn 297 cartes i una sèrie de petits tractats la Vita d’Epifani, bisbe de Pavia, un Libellus adversus eos qui contra synodum scribere praesumpserunt , un panegíric de Teodoric, l' Eucharisticum de vita sua i les Dictiones, discursos d’argument divers Els seus poemes demostren habilitat poètica i retòrica i una combinació de cultura cristiana i pagana, característica de la seva obra

Sacerdot afrancesat, és autor de l' Examen de los delitos de infidelidad a la patria imputados a los españoles bajo la dominación francesa 1816 Escriví poesia anacreòntica i bucòlica, a la manera neoclàssica, i odes religioses i morals, i publicà un recull el 1797 El poema més conegut és La inocencia perdida 1799, a imitació d' El Paradís perdut de Milton

Fidel al corrent didàctic del neoclassicisme, conreà el gènere de la faula, amb què es féu famós, com el seu coetani Iriarte Les seves Fábulas morales 1781 es basen en els models tradicionals Fedre, Isop, La Fontaine, etc Escrites en vers, el seu estil, bé que prosaic, no manca d’una certa gràcia descriptiva Cal recordar La cigarra y la hormiga, Las moscas, La lechera , etc Enemistat amb Iriarte, escriví contra ell l’opuscle Observaciones sobre las fábulas literarias

Doctor en medicina, l’exercí a Íxar, Montcada i València fou redactor polític del diari Los Dos Reinos 1864 Prengué part destacada en la revolució del 1868 fou secretari de la Junta Revolucionària i de la Diputació de València 1868-71 Protegit per Josep Peris i Valero, exercí càrrecs burocràtics a Madrid, on dirigí el diari La Nación Havent retornat a València 1874, fou redactor d’ El Mercantil Valenciano i publicà diverses novelles La insurrección de Alahuar 1878, Gabriela 1883, El administrador de la baronesa 1878, En la maroma Historia de una volatinera 1881 i Historia de un reo de muerte…

Estudià d’una manera irregular, pel que sembla, a les universitats d’Alcalá i Salamanca, participà en l’Armada Invencible i fou secretari del marquès de Sarria Fou de temperament viu i exaltat, amb grans caigudes i grans penediments L’aspecte sentimental és prou significatiu s’enamorà de l’actriu Elena Osorio literàriament, Filis , episodi que recordà després a La Dorotea 1632 raptà Isabel de Urbina Belisa , amb qui es casà vidu, es tornà a casar, amb Juana de Guardo, tot mantenint relacions amb Micaela de Luján Camila Lucinda vidu una altra vegada, una crisi espiritual el portà al…

Estudià lleis i cànons a Madrid, on exercí d’advocat El 1690 fou nomenat canonge del Pilar de Saragossa i exercí els càrrecs d’examinador sinodal i vicari general Escriví Palestra numerosa austríaca, en la victoriosa ciudad de Huesca 1650