Resultats de la cerca
Es mostren 163 resultats
literatura llatinoamericana
Literatura
Literatures conreades als països de l’Amèrica Llatina, escrites principalment en llengües castellana, portuguesa, francesa, quítxua, guaraní i nahuatl.
Les literatures llatinoamericanes en llengues romàniques nasqueren generalment a l’època colonial, i adquiriren personalitat a conseqüència dels moviments independentistes Les literatures mexicana i argentina són les capdavanteres entre les de llengua castellana El primer corrent destacat fou un Romanticisme de tipus nacionalista, que reaccionà contra el neoclassicisme epigonal El primer terç del segle XIX fou marcat pel Modernisme, i a la darreria del segle s’hi manifestà una influència creixent dels corrents europeus de l’època, com ara el realisme i el naturalisme Al segle XX continuen…
vers alexandrí
Literatura
Vers polirítmic format per dos hemistiquis que, segons les lleis de la mètrica catalana, francesa i anglesa, és de 12 síl·labes, mentre que segons les de la castellana i la italiana resulta de 14.
Per exemple En llemosí sonà/lo meu primer vagit Bonaventura Carles Aribau Apareix per primera vegada en la cançó de gesta francesa Le Pèlerinage de Charlemagne segle XII, bé que, segons sembla, prengué el nom del Roman d’Alexandre segle XII Després de conèixer un període d’esplendor, en el qual participaren pràcticament totes les literatures romàniques a la catalana fou usat entre d’altres, per Cerverí de Girona, Ramon Llull i Ramon Muntaner, entrà en declivi amb els darrers poetes medievals Ressuscitat al segle XVI Ronsard, etc, esdevingué, més tard, el metre francès clàssic per…
Mercè Boixareu i Vilaplana
Literatura
Filòloga i assagista.
Estudià a la Universitat de Barcelona i després a Ginebra amb Jean Rousset, on es llicencià en literatura francesa Des del 1991 és catedràtica de filologia francesa de la UNED El 1997 es doctorà en filologia catalana Ha publicat estudis sobre Baudelaire i Mallarmé i novellistes francesos dels segles XVII i XVIII També dues obres fonamentals sobre poesia catalana Vida i obra de Màrius Torres 1968, premi Josep Yxart 1967 i El jo poètic de Carles Riba i Paul Valéry 1978, aquesta darrera, tema de la seva tesi doctoral Igualment, és autora de Lectura de Carles Riba i…
,
Alexandre Vinet
Historiografia
Literatura
Cristianisme
Teòleg i historiador de la literatura suís.
Ensenyà teologia i literatura francesa a Lausana fins el 1846 Treballà activament per una església independent i defensà per damunt de tot la llibertat de consciència En aquest sentit, és fonamental el seu Essai sur la manifestation des convictions religieuses et sur la séparation de l’Église et de l’État 1842 Cal destacar, a més, La liberté des cultes 1826, Études sur Pascal 1848 i diversos volums sobre història de la literatura francesa, des del s XVII fins al XIX
Pèire-Loïs Berthaud
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític occità.
Bibliotecari de la Universitat de Bordeus i, des del 1937, periodista a París El govern de Vichy 1940 li donà un càrrec important al ministeri d’informació i creà una oficina de premsa occitana i un centre permanent de defensa de la llengua d’oc Ajudà eficaçment la labor de Pompeu Fabra i d’altres exiliats catalans, com a administrador, a París, de la Fundació Ramon Llull i de la Revista de Catalunya Membre actiu de la Resistència, la Gestapo l’arrestà pel gener del 1944 i l’envià a Dachau Acabada la guerra, tornà a exercir de periodista i fou un dels principals artífexs de la llei Deixonne…
Guillem de Copons
Història
Literatura
Política
Escriptor i diplomàtic.
Cavallerís de Pere III i de Joan I, aquests li encomanaren diverses tasques de caràcter literari Tingué relació amb el mestre de Rodes Juan Fernández de Heredia El 1383 portà a Joan I, de part del duc de Berry, una versió francesa del De Civitate Dei , i fou una altra vegada comissionat pel rei prop del duc per copiar el manuscrit que aquest posseïa de la versió francesa d' Ab urbe condita de Tit Livi Les traduccions catalanes fetes aleshores a partir d’aquestes dues versions li han estat atribuïdes El 1396 la reina Violant de Bar l’envià com a ambaixador a la cort…
impromptu
Literatura
Epigrama, madrigal o cuplet improvisats, generalment d’estructura rimada.
Té l’origen en el Renaixement italià, i fou molt practicat com a exercici d’enginy a la cort francesa als ss XVII i VIII
Philippe Bridel
Literatura
Escriptor suís.
Fou un dels creadors de la literatura suïssa en llengua francesa S'inspirà en gèneres literaris estrangers Poésies helvétiennes 1782, Conservateur suisse 1855-58, etc
Adenet
Literatura
Joglar, protegit per Enric III de Brabant, per Guy de Dampierre i per la cort de França.
Hàbil versificador, renovà l’epopeia francesa amb els poemes Les Enfances Ogier, Berthe aux grands pieds i Beuves de Commarchis i una novella fantàstica en vers, Cléomadès
Edmond Jaloux
Literatura
Novel·lista i crític literari.
Representant de la tradició humanística francesa més estricta en ple s XX, manifesta, sobretot en les seves obres de crítica, la seva fe en un humanisme de tipus liberal
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina