Resultats de la cerca

És autor de Viriato trágico 1699, poema inspirat més en la vida aventurera del seu autor que no pas en les gestes de l’heroi lusità

Poden ésser agrupades en tres gestes la del rei, presidida per la figura de Carlemany la de Guillem, que té com a heroi principal Guillem de Tolosa i la dels barons rebels, de poca unitat interior però amb el denominador comú de tenir com a protagonistes vassalls en pugna amb llurs senyors cançó de gesta

Gràcies als joglars les obres literàries, anònimes o d’autor conegut, arribaven al públic, el qual era en gran part privat de la lectura, no solament per motiu de l’abundós analfabetisme, ans encara per la raresa i el gran preu del llibre manuscrit El joglar de gestes , a càrrec del qual anava la recitació d’obres molt extenses, havia d’ésser dotat de bona memòria i de suficient enginy per a suplir-la amb la improvisació, i no calia que fos un músic expert, per tal com la melodia de les peces narratives era monòtona i simple El joglar de lírica , a càrrec del qual anava la difusió de peces…

Comprèn 22 795 octosíllabs trocaics distribuïts en 50 runot o cants Representa una fusió d’elements pagans, cristians i històrics, alhora que és testimoniatge d’un estadi cultural agrícola Comença amb la creació del món i continua amb un seguit de gestes protagonitzades per Väinämöinen, savi cantor operador de meravelles, i les lluites del país de Kaleva amb el de Pohjola El 1997 Ramon Garriga-Marquès i Pirkko-Merja Lounavaara en publicaren una versió íntegra en català

Les seves primeres obres, Μ`ην ομιλεῖτε ε`ις τον οδηγόν‘No parleu amb el conductor’, 1938 i Τ`α κλειδοκýμβαλα τῆς σιωπῆς ‘Els clavicèmbals del silenci’, 1939, testimoniaren un desig de revolta contra la burgesia benpensant En temps de l’ocupació alemanya, el seu poema Μπολιβάρ ‘Bolívar’, 1944 representà un càntic a la llibertat, que associava les gestes de l’heroi sud-americà amb les d’Odisseus Andrutsos, heroi de la revolució grega del 1821

La seva redacció definitiva és del segle II L’obra, que consta de 24 000 estrofes, dividides en set parts, inaugurà un gènere literari kāvya Amb el Mahābhārata , formen part de la tradició smirti i gaudeixen d’autoritat religiosa La seva representació anual ha mantingut viu el culte de Rāma Fou traduït al català per C&A&Jordana Barcelona, 1932

És el més antic dels textos dedicats a l’heroi castellà i es conserva incomplet en un manuscrit del monestir de Ripoll de la primera meitat del segle XIII Escrit en versos sàfics i adònics, n’han arribat trenta-dues estrofes, encara que sembla que n’arribà a tenir, com a mínim, una desena més, encara que només es poden fer conjectures sobre l’extensió original del text El poema adopta un to èpic marcat amb la voluntat de semblar una epopeia de tipus homèric per a ser cantada al poble, al qual recorda els beneficis rebuts de l’heroi La comparació amb els personatges clàssics d’Hèctor, Paris i…

Ja des de l’antiguitat existiren dubtes sobre l’atribució d’aquests dos llargs poemes a un mateix autor, i a partir del segle XVIII es convertiren en un problema per als investigadors, conegut com a qüestió homèrica L’estudi de l’èpica com a poesia oral, l’evidència d’un influx oriental sobre tots dos llibres, el desxiframent del micènic i les hipòtesis plausibles sobre els seus exponents literaris apunten la possibilitat que es tractés del cap d’una escola poètica és coneguda l’existència d’uns homèrides a Quios, un dels llocs que les fonts esmenten com a lloc de la seva…

El conreu literari del hindi començà vers el 900 amb la redacció de les cròniques anomenades rāso , sobre les gestes del poble rajput Entre els noms més famosos de la literatura hindi medieval hom compta els del guru Nānak 1469-1538, fundador dels sikh , Sūrdās 1483-1563, Dādū 1544-1603 i Tulsidās 1532-1623, tots poetes místics d’una gran qualitat La contribució musulmana a la literatura hindi és considerable Malik Muḥammād Hayaši ~1540, un sufí d’Oudh, escriví un poema epicoallegòric sobre la princesa Padmāvatī o Padminī de Chitor Al s XVIII, amb la decadència dels moghuls , hom assisteix a…

La cançó de gesta genuïna era divulgada pels joglars ambulants que recitaven o cantaven davant tota mena de públics, des dels elevats de corts i castells fins als heterogenis de fires o peregrinacions Principalment se centrava en moments gloriosos o en personatges famosos del passat d’un país i, així, esdevenia el que hom podria anomenar història del poble , en la qual té cabuda la fantasia, la imaginació i, fins i tot, la deformació de la realitat, normalment producte de…