Resultats de la cerca

Fou promotor de campanyes contra la blasfèmia, i publicà Ideari del doctor Sardà i Salvany 1927, en dos volums, Significación espiritual de los pesebres 1920 i Memòries i records del doctor Sardà i Salvany 1927

Fill de l’historiador  Emili Grahit  Estudià dret i exercí com a historiador Fou secretari del Jutjat municipal de Girona, posteriorment del de Barcelona i, també, de la Comissió provincial de monuments de Barcelona, de la qual publicà la  Memòria de la labor de la Comisión Provincial de Monumentos de Barcelona en el primer siglo de su existència 1844-1894 1897 Collaborà amb temes literaris i històrics al Diari de Girona  i altres publicacions comarcals, i amb temes musicals i sardanístics en la revista Scherzando  1906-35 Fou corresponsal de  La Vanguardia  a Girona  Entre les seves obres…

Milità des de molt jove en la Comunió Tradicionalista i fou, alhora, partidari de les aspiracions polítiques i culturals de Catalunya Participà en les deliberacions de l’estatut català del 1930 que preparà la Comunió Tradicionalista Fou assassinat per elements incontrolats poc després d’esclatar la guerra de 1936-39 Dirigí el setmanari tradicionalista de Valls “Joventut” 1919-36

El seu primer poemari fou Flexo 1988, premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987, al qual han seguit Les hores 1988, premi Vicent Andrés Estellés, Arena 1992, Curriculum Vitae 1996 i El temps en ordre 2002, finalista del Carles Riba 2000 i premi Crítica Serra d’Or 2003 La seva obra ha estat recollida en diverses antologies Camp de mines Poesia catalana del País Valencià 1980-1990 1991, Paisatge emergent Trenta poetes catalanes del segle XX 1999 o Contemporànies Antologia de poetes dels Països Catalans 1999 Com a traductora ha traduït el narrador alemany Hans Magnus Enzensberger i la poeta austríaca…

Mestre de primer ensenyament, de molt jove es dedicà a la literatura El 1922 publicà la narració Os probes de Deus i inicià la seva obra poètica, aplegada a Proel 1927 i O Galo 1928 Basant-se en les fórmules de la poesia popular, però afegint-hi la imatgeria avantguardista en versos preferentment breus i de rima assonant, aconseguí una síntesi neopopularista acostada a la de García Lorca La influència d’Amado Carballo fou decisiva en la lírica gallega contemporània i influí en grau divers damunt tots els poetes de la preguerra

Estudià humanitats i s’embarcà com a soldat a les galeres del primer marquès de Santa Cruz Serví diversos senyors, i cap al final de la seva vida conegué la penúria econòmica De la seva producció poètica, que no publicà, reunida principalment després de la seva mort, són conegudes sobretot les composicions humorístiques —com La cena jocosa —, on canta els petits plaers de la vida material Imitador de Marcial, emprà preferentment l’heptasíllab, i en grau menor el decasíllab Menys celebrats són els seus poemes religiosos i d’amor

Vida i obra Fou un destacat militant catalanista i un rellevant sindicalista Fill únic d’una família originària de les Garrotxes de Conflent, estudià a l’Escola Normal de Mestres de Perpinyà 1932-36 Formà part del primer nucli del moviment de joventut catalanista de la Catalunya del Nord, Nostra Terra 1936-39 El 1942 fundà, amb Roger Grau, la Société des Amis d’Illibéris, que feu diverses excavacions ibèriques i romanes a Elna i a Vilanova de Raó i creà el museu de la ciutat d’Elna El 1960 fou un dels fundadors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i participà activament en les iniciatives…

Prengué l’hàbit al convent dominicà de Girona, amb el nom de Tomàs, l’any 1616, i hi cursà arts, filosofia i teologia Ensenyà teologia cinc anys al convent de Perpinyà El 1634 era prior del convent de Girona, i li fou atorgat el grau de mestre en teologia El 1641 fou nomenat vicari general per al Principat de Catalunya L’any 1674 fou elegit provincial en el capítol celebrat a Saragossa, on morí l’any següent Publicà Mystica Theologia Divi Thomae 1622, que serví de llibre de text als seminaris d’Alemanya, i De Rosario beatae Mariae Virginis 1622

Germà de Pere Processat per activitats catalanistes, el 1900, fou absolt Cofundà la Cambra Agrícola del Vallès, dirigí la revista del mateix organisme en 1901-16 i fou secretari de la Federació Agrícola Catalanobalear 1906-08 i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la revista del qual també dirigí Ocupà la càtedra agrícola ambulant Pere Grau, dels Estudis Universitaris Catalans Fou també director de La Veu del Vallès 1896-1905 i collaborà en diversos diaris com La Renaixensa i, especialment, La Veu de Catalunya , la pàgina agrícola de la qual li fou confiada des del 1907…

Llicenciat en ciències físiques, el 2000 encunyà el concepte de Poesia pospoètica, gènere que cerca el lirisme propi dels elements científics per a introduir-los a la literatura i que ell mateix explicà a Postpoesía, hacia un nuevo paradigma 2009, obra finalista del premi Anagrama d’assaig També en són exemple els seus poemaris Yo siempre regreso a los pezones y al punto 7 del Tractatus 2001, Creta lateral travelling 2004, Joan Fontaine odisea 2005 i Carne de píxel 2008, que guanyà el premi Ciudad de Burgos A més, és autor de les novelles Nocilla Dream 2006, Nocilla Experience 2008 i Nocilla…