Resultats de la cerca

Es naturalitzà libanès en traslladar-se 1956 a Beirut Un dels homes clau del moviment intellectual àrab contemporani, fundà i collaborà 1956-64 en la revista avantguardista Ši ‘Poesia’ i dirigí després la bimensual Mawāqif ‘Posicions’ És autor de quatre reculls de poesia Qasā’ id ulā ‘Primers poemes’, 1957, Awrāq fī-l-rīh ‘Fulls al vent’, 1958, Agānī Mihyar al-Dimašqī ‘Cançons de Mihyar el de Damasc’, 1961 i Kitāb al-taḥawwulat wa-l-hiǧa fī aqālīm al-nahār wa-l-layl ‘Llibre dels canvis i de la fugida en els climes diürns i nocturns’, 1965 i de diversos volums —entre els nou…

Introduí les quartetes místiques en la literatura persa

És autor de la cassida Al-Burda ‘El mantell’, inspirada en l’homònima de Ka'b ibn Zuhayr, que devia ésser composta en honor de Mahoma, després d’ésser guarit miraculosament en el curs d’una visió del Profeta en la qual aquest el cobrí amb la seva capa

Professor de gramàtica a la Universitat Americana del Líban Profundament interessat pel desenvolupament de l’àrab modern, la formació de neologismes i la simplificació de la sintaxi clàssica, és autor de diversos tractats, publicats després pel seu fill Ibrāhīm 1847-1906, també filòleg Luġal al-ǧarā'id ‘La llengua dels diaris’, 1901 Escriví també Maǧma’ al-baḥrayn ‘Confluència de les dues mars’, una collecció de seixanta maqāmat a imitació de les d’al-Ḥarīrī

Després d’uns tempteigs inicials, a la segona meitat dels anys cinquanta es cristallitzà la seva lírica intellectual, de càrrega política, arrelada en el passat europeu i en les tradicions nacionals Oferí una primera tria d’aquesta poesia al volum Pacsirtaszó ‘Cant d’alosa’, 1958 Les experiències d’un viatge a l’Àsia Oriental donaren tema al volum poètic A Jangce vitorlái ‘Les veles del Iang-Tsé’, 1959 A partir dels anys seixanta el caracteritzà una preocupació formal acusada, amb l’ús abundant del sonet Cal mencionar-ne encara els reculls poètics Almafák ‘Pomeres’, 1962, Örök körben ‘En…

Professor a la Universitat de Moscou fins el 1965, arran d’unes acusacions de desviacionisme fou condemnat a treballs forçats El 1973 s’exilià a París En bona mesura i per procediments diversos, la major part de la seva obra palesa l’emprempta de la dissidència Així, en l’assaig Čto takoje socialističeskij realizm ‘Què és el realisme socialista’, 1959 satiritzà aquesta tendència artística D’entre les seves novelles destaquen Sud id’ot ‘El judici comença’, 1960, descripció de la vida urbana dels anys trenta, i L’ubimov 1963, sàtira sobre l’instint de submissió davant l’autoritat…

L’hebraic fou la llengua del famós Pentateuc samarità, obra dels s XI-XIV, però que ells consideren del temps de la conquesta de Canaan s XIII aC i que serveix de llengua litúrgica Tingué una revifalla literària al s XIV Ya'acob ben Ismael, Pinḥas ben Yosef, Ele'azar i Abiša i una altra al s XIX En arameu samarità foren escrits el Targum samarità targum del s IV i la majoria de composicions exegètiques i litúrgiques, com el Memar Malḳhah i el Defter , llibre principal de la litúrgia samaritana, moltes de les oracions del qual són obra d’'Amram Dara s IV També hi foren escrites algunes obres…

Derivada de l’oriental, en fou un transsumpte fins al s XI Després conjugà amb aquestes aportacions foranes trets personals que, tot i perdurar la influència oriental, li donaren fisonomia pròpia en el marc de la literatura àrab En la poesia hi hagué dues tendències, moltes vegades cultivades per un mateix autor la clàssica i la popular La poesia clàssica , que seguí els motlles de la poesia clàssica àrab d’Orient, tingué una sola forma estròfica, la cassida Mal coneguts els dos segles inicials de formació, apareix ja perfecta al s X, en què visqué Ibn Darrāǧ al-Qastallī 1030, panegirista d’…