Resultats de la cerca

Ha publicat les novelles El informe Stein 1995 i El mensajero de Argel 2005 i diferents llibres de poesia, entre els quals Drakul lettre 1983, La naturaleza de las cosas 1987, La tumba etrusca 1991 i En el hangar vacio 1995 Ha donat a conèixer diversos volums dietarístics com La estación inmóvil 1990, Champán y sapos 1995 i Arsenal 1996 i s’estrenà com a poeta en català a Quartet 2002

Científic, amplià els estudis a París 1938, on treballà amb Irène Joliot-Curie, i a Massachusetts 1939 A París participà en els moviments artístics d’avantguarda i s’interessà d’una forma especial pel surrealisme Novament a l’Argentina, exercí d’enginyer i explicà física a la Universitat de La Plata, d’on cessà per motius polítics Dirigí Mundo Argentino 1955 i fou collaborador de diverses publicacions de l’Argentina i d’altres països llatinoamericans i europeus Fou el president de la comissió encarregada de l’informe sobre els desapareguts al seu país durant la dictadura militar…

Ha realitzat una àmplia tasca d’interpretació i anàlisi de la literatura gallega des de l’òptica marxista i ha centrat el seu treball especialment en aspectes sociolingüístics i de sociologia literària Cal destacar O que compre saber da lingua galega 1969, Constitución del gallego en lengua literaria 1970, Rosalía de Castro 1972, Informe dramático sobre lengua gallega 1973, Lingua, literatura e sociedade en Galicia 1977, Política e cultura en Galicia 1977, Política e cultura en Galicia 1977 i Escritores desterrados, namorados, desacougados, desacougantes 1981 Ha preparat també…

Llicenciat en dret, també estudià economia, filosofia i història de l’art Relacionat amb el renaixement de la literatura polonesa dels anys cinquanta, de la seva obra destaca la poesia, metafísica, parabòlica, arrelada en la tradició clàssica, que reflecteix l’aïllament i la manca de drets de l’individu davant el sistema, i la tensió entre la relació del poeta amb la forma i els seus sentiments pel sofriment humà Corda de llum 1956, Estudi de l’objecte 1961, Inscripció 1969, Fulla 1984, Informe des de la ciutat assetjada 1984, Elegia a la partida 1990, Rovigo 1992 i Epíleg a una…

Fill d’una família de la petita noblesa, deixà els estudis eclesiàstics pels de dret Alcalde del crimen a Sevilla 1767 i oïdor de la seva audiència 1774, fou a Madrid alcalde de casa y corte 1778 però el 1790, per la seva amistat amb Cabarrús, fou desterrat a Gijón, on fundà l’Instituto Asturiano 1794 Secretari de gràcia i justícia 1797, Godoy aconseguí la seva destitució, després d’haver estat objecte d’un intent d’assassinat 1798 Es distingí per les seves idees renovadores humanització de la justícia, foment de les obres públiques, regalisme, lluita contra la inquisició, racionalització de…

Participà en la direcció de l’empresa Editorial Seix i Barral i de Barral Editors 1970, des de les quals ajudà a renovar la literatura i l’edició espanyola en els difícils anys del franquisme Poeta en castellà, la seva obra, d’un decadentisme crític, és recollida a Metropolitano 1957, Diecinueve figuras de mi historia civil 1961, Usuras 1965, Figuración y fuga 1966, Informe personal sobre el alba 1970, Usuras y figuraciones 1973, Lecciones de cosas Veinte poemas para el nieto Malcolm 1986 i una Antología poética 1989 Publicà també els llibres de memòries Años de penitencia 1975, reeditat…

Fou secretari personal de Pablo Neruda i desenvolupà la tasca de periodista i lector editorial a França i de traductor de l’ONU i l’OIT a Ginebra Com a poeta, la seva obra té aires de denúncia i protesta per la realitat social del seu país, i es manifesta en obres com Ecuador amargo 1949 i, sobretot, en els quatre volums que conformen la seva aportació més ambiciosa a la literatura, Los cuadernos de la tierra 1952-63, síntesi èpica de l’itinerari i l’experiència de l’home equatorià i, per extensió, americà, des de l’època precolombina fins a l’actualitat La seva poesia continuà a …

Estudià a la facultat de lletres de Tirana i a la Universitat de Moscou, d’on hagué de tornar el 1960 quan es trencaren les relacions entre l’antiga Unió Soviètica i Albània Esdevingué el novellista més important de la literatura albanesa Conreà una narrativa allegòrica que tingué el seu origen en la necessitat d’eludir la censura del règim totalitari d’ Enver Hoxha , al qual sotmeté a crítica No obstant el caràcter críptic, algunes de les seves obres foren prohibides Del conjunt de la seva obra novellística hom pot esmentar Gjenerali i ushtrisë së vdekur ‘El general de l’exèrcit…

Cursà estudis a Ginebra, viatjà per la península Ibèrica i, a Madrid 1919, se sentí atret per l’ultraisme, que dugué a Buenos Aires 1921 Amic de la controvèrsia, fundà, amb Macedonio Fernández, Proa 1922, revista oberta a tota ideologia, i collaborà a Martín Fierro , Nosotros , Valoraciones i especialment a Sur i al suplement del diari La Prensa Havent signat un manifest contra la dictadura de Perón 1946, aquest, com a resposta, el nomenà inspector d’aviram als mercats de Buenos Aires, càrrec que ell dimití D’aquesta època són notables les antologies fetes en collaboració amb Silvina…

Estudià filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual en un gran nombre de revistes i a la premsa diària, conreà gairebé tots els gèneres, bé que l’assaig i la novellística constituïren els eixos de la seva activitat literària Escriví algunes de les seves obres en català Els seus assaigs mostren sempre una forta dosi de contestació a l’ordre establert i un clar compromís polític amb posicions d’esquerra, tònica que impregna també la resta de la seva producció i que sovint el portà a adoptar la forma de pamflet o de manifest Manifiesto subnormal 1970, Crónica sentimental de España…