Resultats de la cerca

Residí uns quants anys prop de Toledo amb la seva família, des d’on, a partir del 1879, envià collaboracions a l’ Avenir du Cantal Installat més tard a Orlhac, es dedicà intensament a cantar el seu país i la seva gent, dintre l’esperit del felibritge És autor dels reculls Flour de Brousso 1896 i Jous la Cluchado 1909 Publicà també un recull en francès, En plein air 1900

Fill d’un mestre, rebé una beca per a estudiar a l’Acadèmia Militar de Bucarest Installat un quant temps en una petita localitat rural, recollí material sobre la vida dels pagesos, tema constant en les seves novelles Ion 1920, Răscoala ‘La rebellió’, 1932 A Padurea spînzuraţilor ‘El bosc dels penjats’, 1922 presenta un episodi dramàtic de la Primera Guerra Mundial el de la lluita que els transsilvans, portats per les circumstàncies, hagueren de sostenir contra llurs germans romanesos

Installat des de jove a l’Argentina, residí a Mendoza i San Juan Ocupà alts càrrecs en una companyia d’importació Collaborà a la premsa, especialment amb treballs de crítica d’art tingué contacte amb el pintor Ramon Subirats El 1933 s’installà definitivament a Xile Juntament amb el seu germà Salvador Domènech i amb Manuel Garriga i Parès, creà una indústria vitivinícola, la Sociedad Vinícola Domènech y Cía Ltda Estigué vinculat a una penya d’artistes xilens i catalans, entre els quals cal esmentar el compositor i pianista Eduard Estradé Fou president del Centre Català de Valparaíso 1937-38,…

Fill de balaguerí i saragossana, residí de nen a Lleida, on precoçment, el 1933, cofundà —amb Crous i Vidal, Cristòfol, Garcia Lamolla i altres— la revista avantguardista Art Estudiant de lletres a Barcelona 1934 es relacionà amb el grup ADLAN i prologà —amb MACassanyes— l’Exposició Logicofobista de les Galeries Catalònia 1936 Militant del BOC i després del POUM, intervingué en accions bèlliques a Mallorca, Aragó i l’Ebre Exiliat, feu costat com a legionari a les forces militars franceses en lluita contra Hitler 1940, i tractà a París els surrealistes, i collaborà amb poemes en la revista La…

El 1950 publicà els seu primer recull poètic Plegaria por las cosas , elogiat per José Bergamín i Pedro Salinas Casat el 1951 amb la filla del poeta Jules Supervielle , fou representant diplomàtic del seu país a França de 1960 a 1973, any en que fou destituït per la junta militar després del cop d’estat d’aquest any Installat definitivament a París, adoptà la nacionalitat francesa, escriví poesia en castellà i assaig polític i literari majoritàriament en francès, collaborà a la premsa francesa especialment Le Figaro i la revista Contrepoint , de la qual fou redactor en cap i traduí…

Amb el llibre Ballady i Romanse ‘Balades i romanços’, 1822 inaugurà el període romàntic a Polònia, i esdevingué el cap d’un nou corrent literari al seu país Deportat a Rússia 1823-28, passà després 1829 a Alemanya, on escriví els poemes Do matki Polki ‘A la mare polonesa’, Śmierć pułkownika ‘La mort del coronel’ i Reduta Ordona ‘El reducte d’Ordon’ Coneixedor a Roma de la insurrecció del 1830, pretengué d’unir-se a les forces independentistes, però no ho aconseguí Installat a París 1832 i després a Lausana, el 1840 tornà a París, on ensenyà literatures eslaves A l’època revolucionària del…

Fill d’un pastor protestant, estudià a la Universitat de Leipzig 1746-48, on sorgí el seu interès pel teatre, i obtingué 1752 el títol de magister en arts a Wittenberg Installat a Berlín, on havia fet coneixença amb Voltaire, es dedicà a la tasca de publicista i autor teatral i residí a la ciutat, fora dels períodes que passà a Leipzig 1755-58 i Breslau 1760-65, com a secretari del comandant del lloc Cridat a Hamburg com a dramaturg del nou teatre nacional, hi publicà la important aportació crítica Hamburgische Dramaturgie Dramatúrgia d’Hamburg , 1767-69 Bibliotecari, des del 1770, a…

Estudià al seminari de Barcelona i medicina a les universitats de Saragossa i de Montpeller, però aviat es dedicà a la política i al periodisme, integrat en l’entorn de Víctor Balaguer, amb el qual fundà El Conceller  i junts viatjaren per Itàlia 1859 Fou redactor d’ El Barcelonés  i El Telégrafo , impulsor de la Revista de Cataluña , collaborador del Calendari Català i La Renaixença i director d’ El Fomento de la Producción Nacional  1869 Milità en el liberalisme regionalista i fou partidari del proteccionisme econòmic Fou un dels impulsors de la Renaixença, en el seu triple aspecte literari…

Nebot de Narcís Verdaguer i Callís  i germà de Joaquim Verdaguer i Travesí Es formà a Segòvia, on el seu pare, Magí Verdaguer i Callís , fou catedràtic d’institut Després passà a Mallorca, on publicà el 1908 una novella i un recull poètic Es llicencià en dret a Barcelona 1914, però no exercí Treballà a El Día Gráfico i La Vanguardia des del 1915, on Gaziel li encomanà la crítica literària Puig i Ferreter a Servitud el descriu amb el nom de Veguer Fundà la revista Mundo Ibérico 1927, relacionada amb el grup avantguardista del Ateneíllo de Hospitalet, agrupat entorn de Rafael Barradas Com a…

Era fill del conestable de Castella Ruy o Rodrigo López de  Ávalos , que fou desposseït dels seus béns i desterrat, juntament amb la seva família 1422, pel rei Joan II de Castella per haver conspirat a favor de l’infant Enric d’Aragó Installat a València, Enyego i els seus germanastres esdevingueren patges del rei Alfons el Magnànim  a les corts de València 1422-30, Saragossa, Lleida i Barcelona 1430-32 El 1432 s’incorporà a la campanya d’Itàlia Capturat a la batalla de Ponça  1435, passà al servei del duc de Milà Filippo Maria Visconti, de qui fou cambrer ducal 1436-44, i tingué al seu…