Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Asclepíades de Samos
Literatura
Poeta líric grec.
És autor de nombrosos epigrames de tema eròtic, divuit dels quals es conserven a l' Antologia palatina , escrits en versos asclepiadeus, la invenció dels quals li fou atribuïda, bé que ja abans els havia emprats Alceu
Museu
Literatura
Poeta mític grec, profeta i sacerdot.
Considerat fill i deixeble d’Orfeu i vinculat amb els misteris d’Eleusis, hom li atribuí la invenció de l’hexàmetre i de la poesia didascalicocosmogònica, com també una sèrie d’obres de tema hesiòdic Tingué, sembla, la tomba a Atenes
dècima
Literatura
Composició de deu versos heptasíl·labs, la invenció de la qual és atribuïda a Vicente Espinel.
La forma clàssica era rimada així a b b a a c c d d c Ha estat usada en poesia lírica i dramàtica, bé que limitada, en general, a temes de circumstàncies a les felicitacions nadalenques, el nom de dècima ha esdevingut genèric Molt usada per Francesc Vicenç Garcia el Rector de Vallfogona 1582-1623, el qual, entre altres, escriví Dècimes d’un galan a les llàgrimes d’una dama que, perquè no la ves plorar, se cobrí la cara amb un mocador, i per altres autors dels s XVII i XVIII Des del començament del s XIX, la dècima es vulgaritzà i serví per a historiar llegendes…
František Langer
Literatura
Escriptor txec, d’origen jueu.
Prengué part en la guerra de 1914-18, enrolat a les legions txecoslovaques, a Rússia, que ell evocà en Zelezny vlk ‘El llop de ferro’, 1920 Autor de nombrosos contes i novelles, amb una gran força dramàtica i capacitat d’invenció Entre les seves obres es destaquen Svatý Václav ‘Sant Venceslau’, 1912, peça dramàtica, i Velblood uchem jehly ‘El gos de la segona companyia’, 1923, narració per a infants
Fedre
Història
Literatura
Fabulista llatí d’origen traci.
Fou llibert d’August Escriví cinc llibres de faules sota els regnats de Tiberi, Calígula i Claudi Sejà el processà per allusions fetes en la seva obra El model de Fedre és Isop, amb elements grecs i d’invenció pròpia En l’antiguitat i a l’edat mitjana fou conegut només per un corpus en prosa Romulus o Aesopus latinus , fins al segle XVI, que fou conegut directament
sextina
Literatura
Composició poètica formada per sis estrofes de sis versos decasíl·labs i una tornada de tres.
Amb l’última paraula de cada vers de la primera estrofa es constitueixen les rimes, que es repetiran constantment en les restants, si bé en un ordre diferent i preconcebut 1 2 3 4 5 6, 6 1 5 2 4 3, 3 6 4 1 2 5, 5 3 2 6 1 4, 4 5 1 3 6 2, 2 4 6 5 3 1 En la tornada es recullen totes les paraules de la rima, dues en cada vers La seva invenció s’atribueix al trobador Arnaut Daniel Contemporàniament, el poeta Joan Brossa ha utilitzat aquesta forma expressiva a Viatge per la sextina 1976-1986 1987
profecia
Literatura
Pronòstic escatològic o polític en llatí i en llengua vulgar, en prosa o en vers.
Les profecies a l’edat mitjana nasqueren i proliferaren en èpoques de crisi religiosa o política Les escatològiques interpretaven uns passatges de la profecia de Daniel i l' Apocalipsi , com les obres de Ciril, Metodi i sobretot de Joaquim de Fiore mort el 1202, que tingueren gran difusió entre els espirituals i a Catalunya comptaren amb adeptes insignes, com Arnau de Vilanova i l’infant Pere d’Aragó, oncle del rei Pere el Cerimoniós Es conserva en català una traducció fragmentària de la Summa concordiae veteris et novi testamenti de l’abat Joaquim i una altra traducció d’obres de Giovanni da…
sofística
Filosofia
Literatura
Moviment cultural, relacionat amb la literatura i amb la filosofia, que es produí a la ciutat d’Atenes a l’època de la democràcia, entre mitjan segle V aC i mitjan segle següent.
En aquesta època, el règim polític atenès facilità una lluita pel poder que sovint es basava en l’habilitat dialèctica, almenys en el període de crisi subsegüent a la mort de Pèricles En aquestes condicions, correspon als sofistes la invenció de la venda de la cultura prometent en canvi resultats pràctics Hom pot fixar dues generacions dintre la sofística la primera d’elles, que comprèn homes nascuts entre el 480 i el 460 aC, aproximadament, és integrada per quatre grans figures Protàgores, Gòrgies, Críties —que fou oncle de Plató i tragediògraf important— i Pròdic, i marca el…