Resultats de la cerca

Després de la revolució treballà al Comissariat d’Instrucció Pública i formà part del grup Els Germans Serapion Escriví les novelles Goroda i gody ‘Ciutats i anys’, 1924, que tracta de la revolució i de la guerra civil, Transvaal 1926 i Brat'ja ‘Germans’, 1927 Representa l’etapa següent de la seva obra la novella Pokhiščenije Evropy ‘El rapte d’Europa’, 1933-35, on es reflecteix el naixement del feixisme a l’Europa occidental

Inicialment conreà arguments exòtics després el seu estil evolucionà i conreà temes de la natura i de l’edificació socialista Kara Bugas 1932, Čornoje more ‘La mar Negra’, 1936, Roždenije mor'a ‘El naixement de la mar’, 1952 Té obres històriques Poručik Lermontov, 'El tinent Lérmontov’, del 1941, biogràfiques Isaak Levitan, 1937, autobiogràfiques Povest o žizn’, 'La història de la meva vida’, 1955, trilogia i un gran nombre d’altres novelles i contes

Especialista en literatura castellana, sobretot la del Segle d’Or Servantes i Don Kikhot 1934, Servantes, žizn’ i tvorčestvo ‘Cervantes, vida i obra’, 1946 Es dedicà també a la literatura francesa del s XVIII Volter ‘Voltaire’, 1946, i a les literatures eslaves Bol’garskij teatr ‘Teatre búlgar’, 1950 Traduí La vida del Lazarillo de Tormes i obres de Quevedo

Estudià dret a la Universitat de Sofia, i començà a publicar als anys seixanta El 1965 les autoritats comunistes prohibiren la seva obra, marcada per l’accent sobre la solitud radical de l’existència humana, que refusava seguir els dictats del realisme socialista Des d’aleshores fins el 1989 els seus volums de poemes s’editaren i circularen clandestinament, bé que foren traduïts i publicats a l’estranger Durant aquests anys treballà en feines editorials i també com a guionista de ràdio i de cinema El 1980 el seu guió per al film Il’juzia ‘Illusió’, dirigit per L Staikov, fou premiat al…

Conreà especialment el periodisme, el teatre i la poesia De la seva obra cal destacar la que fa referència al tema de la guerra Dni i noči ‘Els dies i les nits’, 1944, Živye i m'ortvye ‘Els vius i els morts’, 1959, etc, amb una anàlisi del tremp de l’home soviètic situat enmig d’una lluita heroica En teatre és autor de Russkie l’udi ‘Gent russa’, 1942, Čužaja t'en’ ‘L’ombra aliena’, 1949, etc, i en poesia publicà Pavel Č'ornyj 1938

De família noble, fou militar i diplomàtic La seva poesia, liberal i renovadora, seguí la tradició anacreòntica del s XVIII Moi penaty ‘Els meus penats’, 1814, Vakkhanka ‘La bacant’, 1817 Conreà també l’elegia històrica — Perekhod čerez Rejn ‘El pas del Rin’, 1814 — i evolucionà cap a una poesia profundament malenconiosa Taurida 1817

Abandonà l’exercici de la medicina per la literatura més tard fou diplomàtic Influït per Danilevskij Rússia i Europa , propugnà per a Rússia un messianisme bizantí polític, social i religiós a L’Orient Rússia i els eslaus 1885-86 Es retirà al monestir de Sant Sergi, a Zagorsk

Fill de l’escriptor Sergej T Aksakov i germà del periodista i polític  Ivan S Aksakov Fou ideòleg de l’eslavofilisme d’ençà del 1840 Escriví algunes obres sobre temes gramaticals, especialment sobre gramàtica històrica russa

De família noble, assistí amb satisfacció als fets del 1905, però el 1918 hagué d’emigrar prop de París, on morí durant l’ocupació alemanya Fou un dels primers representants de l’escola simbolista russa Tišina ‘Silenci’, 1898 La seva obra, decadentista i exòtica, exercí molta influència en el tombant del segle Sbornik Stikhotvorenij ‘Recull de poesies’, 1890, Pesni mstitel’a ‘Cançons del venjador’, 1905 Traduí també, entre altres, Shelley, Edgar Poe, Walt Whitman, Calderón, Verlaine, Baudelaire i nombrosos autors txecs i polonesos

De família noble, començà a escriure per al cercle dels afeccionats a la caça i a la pesca Gran coneixedor de la llengua i serè observador de la natura russa, deixà el classicisme, sota la influència de Gogol’, i es passà al realisme Basades en records autobiogràfics, escriví Semejnaja Khronika ‘Crònica familiar’, 1856 i Detskije gody Bagrova-vnuka ‘La infantesa del net Bagrov’, 1858 És pare de  Konstantin i  Ivan Aksakov