Resultats de la cerca

Basada primer en la quantitat síllabes llargues i breus, es fonamentà després a la fi de l’època imperial i en els texts litúrgics llatins en l’accent dels mots, i com a tal és coneguda també amb el nom de cursus Les principals modalitats del cursus són pla c planus -——, lent c tardus -—-—, ràpid cvelox -———, i dispondaic -——-

Era amic i protegit de Plini el Jove, gràcies al qual obtingué de Trajà fins i tot el ius trium liberorum malgrat no tenir cap fill Llavors redactà el llibre De viris illustribus biografies d’homes de lletres llatins Fou secretari de l’emperador Adrià, però caigué en desgràcia 121 quan redactava De vita Caesarum biografies dels cèsars des de Cèsar fins a Domicià Fou estudiós incansable de costums i biografies llatins i grecs en parlà a diverses obres, avui perdudes Tingué poques pretensions estilístiques Cercà l’enfocament psicològic com Nepos i Plutarc enfront del cronològic estricte i…

Era cantada pels llatins primitius a les noces, i ha estat utilitzada fins a èpoques tardanes El nom prové de Fescènina , ciutat de l’Etrúria meridional

Exiliat per motius polítics, compongué epodes i iambes amb metre coriàmbic, coneguts només fragmentàriament famosos per llur erotisme i per llur realisme espontani, influïren els poetes hellenístics i els poetae novi llatins

Residí ordinàriament a la capital del Principat, al qual se sentí vinculat afectivament Predicador del lloctinent 1534-39 Frederic de Portugal, quan era provincial dels franciscans conventuals de Catalunya-Aragó, fou nomenat bisbe titular de Constantina de Numídia 1542 El bisbe Joan de Margarit el nomenà procurador seu al segon període del concili de Trento, en el qual intervingué activament Com a auxiliar de Joan de Cardona i dels seus successors, els ajudà en les visites pastorals, en l’administració dels ordes sagrats i en la predicació A Trento, ciutat on residí des del maig…

Autor del poema èpic Τά μεθ’ ‘´Ομηρον ‘Posthomèriques’ sobre els esdeveniments entre la Ilíada i l' Odissea Coneixedor dels poetes llatins, sobretot de Virgili, li manca sovint inspiració, malgrat l’elegància d’estil

Refoses al llatí per LCorneli Sissenna, influïren sobre Ovidi, Petroni i Apuleu Només n'han arribat alguns fragments que, amb els testimonis llatins, fan suposar que eren narracions breus de caràcter llicenciós i divertit

Els primers centons grecs foren bastits amb els poemes d’Homer També n'hi hagué un gran nombre de llatins, amb poemes de Lucreci, Ovidi i Estaci, bé que els més cèlebres foren els virgilians

Diaca que, protegit per figures de l’Imperi i de l’Església, tingué fama de retòric El 544 llegí a Roma, davant el papa Vigili, el seu extens poema De actibus apostolorum , versificació en hexàmetres llatins dels Actes dels Apòstols

Inscrit en el corrent de l’art per l’art, els seus versos, que canten la natura i l’amor, foren musicats per Rimskij-Korsakov i Rakhmaninov Traduí els clàssics grecs i llatins La seva obra — Liričeskij panteon ‘Panteó líric’, 1840, Večernije ogni ‘Llums del capvespre’, 1883-85 — influí sobre el simbolisme rus