Resultats de la cerca

Formà part del grup neoimpressionista d’escriptors influïts pels corrents d’avantguarda europeus dels voltants dels anys vint el portaveu del qual fou el diari Bungei Jidai , que publicà juntament amb Kawabata Yasunari De les seves obres destaquen Atama narabi-ni hara ‘Cap i estómac’, 1924, Haru wa basha ni notte ‘La primavera arriba en un carruatge tirat per cavalls’, 1926 i Kikai ‘Màquina’, 1930 A Junsui shōsetsu ron ‘Sobre la novella pura’, 1935 exposà les seves teories literàries

Publicà un Diccionario histórico-enciclopédico 1828-33, un Tratado de declamación o arte dramático 1833 i una Historia de los templarios 1834 Censor reial a Catalunya 1836 i censor de teatres des del 1853, collaborà a la premsa barcelonina i fou director d’"El Guardia Nacional” Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1835, de l’Arcàdia de Roma amb el nom d' Irenio Tespiano i de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, on llegí una memòria sobre la màquina de vapor 1835

Llicenciat en filologia romànica, collabora en els suplements de cultura de la premsa diària Avui , La Vanguardia , El País Professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des del 2008, manté una regular i continuada activitat com a narrador i els seus contes han estat celebrats com un dels exponents més interessants de la nova narrativa Ha publicat els llibres L’examen de l’autodidacte 1999, Àlies Barcelona 2001, L’embolic del món 2002, Topolino 2004,  No pots no sentir-ho 2006 i Fora de la màquina 2011

Amb el seu germà Augusto de Campos i Décio Pignatari , fundà el grup Noigandres i el moviment de poesia concreta al Brasil 1956-53 Publicà en poesia, entre d'altres,  O auto poessesso 1950, Servidão de passagem 1962,  Xadrez de estrelas 1976, Galaxias 1984 i A máquina do mundo repensada 2001, i els següents llibres d’assaigs Teoria da poesia concreta amb A de Campos i D Pignatari 1965, Metalinguagem 1967, A arte no horizonte do provável 1969, A operaçao do texto 1976 i Ruptura dos gêneros na literatura latino-americana 1977 Entre d'altres, fou guardonat amb el premi Octavio Paz de poesia i…

Professor de química i investigador d’història de les ciències Conrea un sentit còsmic de l’art poètic, al qual no són aliens ni la ironia ni el rigor científic Tanmateix mostra una certa preferència per formes populars La seva poesia tradueix un desesper trist davant del món actual, que condiciona una situació d’incomunicabilitat i consegüent solitud de l’home Assolint sovint un lirisme ingenu i emotiu, la seva poesia tendeix al compromís social Cal destacar-ne les obres Movimento perpétuo 1956, Teatro do mundo 1958, Máquina de Fogo 1961, Poema para Galileu 1964, Linhas de Força 1967,…

Cursà estudis inacabats de dret i filologia, i treballà en ocupacions múltiples Portà una vida bohèmia, amb constants canvis de feina i de residència, i el 1968 fou expulsat de la radiotelevisió pública, on treballava, per participar en l'edició d'un llibre del marques de Sade, censurat per la dictadura La seva poesia, acusadament existencial, empra l’automatisme surrealista O amor em visita 1958, A colher na boca 1961,  Poemacto 1961,  A máquina lírica 1961, Retrato em movimento 1967,  Electronicolírica 1964, Oficio cantante 1967, O bebedor noturno 19681963 , Vocação animal 1971,  Cobra 1977…

Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Lleida 1984, el 1989 hi obtingué el doctorat Ha desenvolupat la carrera acadèmica en aquesta institució, on és professora titular de teoria literària, amb un parèntesi a la universitat d'Essex en 1995-96 Estudiosa de l’obra de Gabriel Ferrater , n’ha publicat els estudis La poesia de Gabriel Ferrater 1986, amb Xavier Macià, premi Josep Vallverdú 1984  Gabriel Ferrater Teoria dels cossos 1991, i Gabriel Ferrater recepció i contradicció 1997 Amb Jordi Cornudella és autora de l’ Àlbum Ferrater 1992 En l’àmbit de la crítica i els estudis…

Llurs recursos són el desafiament de les lleis de la física, la desaparició de límits entre la vida animal i la humana, l’aparició d’animals fantàstics, d’éssers desproporcionats, de vampirs, de fantasmes, de bruixes o de diables, i el tractament de temes com la mort, les metamorfosis, els mites, etc L' art fantàstic s’ha manifestat en l’escultura, l’arquitectura, la decoració i, sobretot, la pintura A l’edat mitjana, l’escultura i la pintura representen escenes fantàstiques on el diable és l’element més important al Renaixement, la pintura alemanya i la flamenca conrearen especialment els…

Llicenciat en filosofia, es dedicà al periodisme, com a redactor dels diaris El País i La Vanguardia i collaborador d’ El Periódico i l’ Avui , entre molts altres mitjans Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la Universitat Ramon Llull, ha estat també formador en oratòria Inicià la seva trajectòria narrativa amb els contes Abracadabra 1990, premi Ciutat d’Ascó i El moment d’abans 1990, premi Ciutat de Mollerussa 1989, gènere que continuà a L’obaga de la nit 1993, El país del fum i altres narracions 1995, La caça i l’amor 1995, premi Valldaura i L’harmonia secreta  1999 Com…

Cap al 1915 començà a collaborar, en castellà, a Justicia Social de Reus i, en castellà i català, a Sabadell Federal , on publicà una sèrie d’articles d’ideologia llibertària i de temàtica obrera que signà amb el pseudònim de Gorkiano Els articles en castellà formen dos llibres, Humo de fábrica editat per ell mateix el 1918 i Glosas de un socialista Un any abans havia iniciat la publicació de la “fulla de subversió espiritual” anomenada Un Enemic del Poble , que sortí fins el 1919 Esporàdicament més que periòdica escriví en altres revistes on publicà les seves proses polítiques i literàries…