Resultats de la cerca

Ingressà el 1973 en el diari Noticias per treballar en la seva secció policial, que en aquell moment dirigia Rodolfo Walsh El cop militar de 1976 l’obligà a exiliar-se primer a París, on estudià història a La Sorbonne, i després a Madrid, on exercí de traductor i collaborà amb mitjans com El País Amb la reinstauració de la democràcia tornà a l’Argentina i emprengué la seva carrera literària amb títols com Ansay o los infortunios de la gloria 1984, No velas a tus muertos 1986, El tercer cuerpo 1990, La Historia 1999, Un día en la vida de Dios 2001, Valfierno 2004, Premio Planeta Argentina o A…

És autor de nombrosos llibres de poesia, marcats d’un profund accent de patriotisme eslovac, dels quals cal esmentar Hoj zem drhahá ‘Oh, terra estimada’, 1919 i Kamen na medzi ‘La pedra de la frontera’, 1925 En la seva obra narrativa predominen els arguments autobiogràfics — Maroško 1932— i històrics — Julia 1930 i Odkaz mrtvych ‘El testament dels morts’, 1936—

El 1914 en fou descobert un manuscrit amb set cançons, ja conegudes pels apògrafs italians, sis de les quals amb notació musical La seva poesia gira al voltant del tema mariner a Vigo

S'especialitzà en psiquiatria a Salamanca, Madrid i Heidelberg Fou director de l’hospital psiquiàtric de Sant Sebastià fins a la seva mort, produïda en un accident Publicà estudis científics Dilthey, Jaspers y la comprensión del enfermo mental , 1955 i Libertad, temporalidad y transferencia en psicoanálisis existencial , 1964, contes aplegats a Apólogos , 1970 i les novelles Tiempo de silencio 1962, en la línia del realisme social, d’una complexitat narrativa considerable, que ha marcat una fita en la narrativa castellana contemporània i que ha estat portada al cinema per VAranda el 1986 i…

Casada amb Rafael Sánchez Ferlosio Es donà a conèixer amb la novella curta El balneario 1954, descripció encertada d’ambients amb una prosa clàssica i acurada, i obtingué el premi Nadal 1957 amb la novella Entre visillos Altres obres són Las ataduras 1960, collecció de relats, i les novelles Ritmo lento 1963, Retahílas 1974, A rachas 1976 edició ampliada el 1986, El cuarto de atrás 1978, evocació màgica de la infantesa i les seves pors, Nubosidad variable 1992, retrat del món femení amb l’estratègia d’un joc de miralls i dos tipus de frustracions amoroses femenines, La Reina de las Nieves…

Dins un realisme preocupat per la tècnica i l’estil, destacà com a autor de narracions Lima, hora cero, 1954, recull que inclou el conte El niño junto al cielo  i Kikuyo , 1955 i, sobretot, per la seva novella No una, sino muchas muertes 1957, obres amb les quals inicià l’anomenat “realisme urbà” al Perú No tornà a publicar fins el 2007, amb la novella El narrador de historias , a la qual seguí, 999 palabras para el planeta Tierra 2009

En El águila y la serpiente 1928 i La sombra del caudillo 1929 el tema de la revolució mexicana ocupa el lloc preferent Altres obres són Mina el Mozo, héroe de Navarra 1932, Las memorias de Pancho Villa 1940, Muertes históricas 1958 i Islas Marias 1959 Membre de l’Academia de la Lengua Mexicana, els seus discursos foren recollits en Tradición, Independencia, Libertat 1959

Graduat en periodisme per la Northwestern University d’Illinois, el 1971 vengué a la revista Galaxy la primera de les històries curtes que havia estat escrivint des de l’adolescència La seva primera novella, Dying of the Light no arribà, però, fins el 1977 A mitjan dels anys vuitanta, després de publicar Fevre Dream 1982 i The Armageddon Rag 1983, emprengué una carrera com a guionista i productor de sèries televisives com Twilight Zone i Beauty and the Beast El 1996 nasqué la saga que el convertiria en un nom de referència dins el gènere fantàstic, A Song of Ice and Fire , de la qual se n'…

Ingressà a la marina i lluità a Gibraltrar 1782 Carles IV li encomanà la recopilació de notícies i documents de la marina per al museu marítim de Cadis El 1792 ingressà a la Real Academia de la Lengua, i poc després, a la de Bellas Artes de San Fernando El 1800 fou membre de l’Academia de la Historia, que presidí el 1824 Lluità contra els francesos 1793-95 i s’oposà a Josep Bonaparte Publicà una Colección de documentos inéditos

Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Madrid/> Dirigí la “Revista Crítica Hispanoamericana”/> Féu edicions crítiques de clàssics castellans/> La seva obra més important és Luis Vives y la filosofía del Renacimiento 1903, que és encara l’estudi bàsic de l’obra i de la vida de Lluís Vives Publicà, a més, entre altres estudis, Erasmo en España 1907, l’aportació més important de material bibliogràfic sobre el tema, Un antiaristotélico del Renacimiento Hernando Alonso de Herrera 1920, Las bacantes o los orígenes del teatro 1921, El teatro escolar del Renacimiento español , i la…