Resultats de la cerca

Diplomàtic de carrera, fou durant molts anys cònsol a Barcelona Iniciat en la poesia hermètica a Pedra do sono 1942 i O engenheiro 1945, evolucionà cap a l’expressió de la problemàtica socioeconòmica del nord-est brasiler, la qual cosa el convertí en el poeta de més ressonància al seu país Cal destacar Quaderna 1960, Dois parlamentos 1961 i Educação pela pedra 1966, Agrestes 1985 i Crime na Calle Relator 1987 Conreà també el teatre d’inspiració popular Morte e vida severina , 1956, l’assaig Joan Miró , 1950, publicat a Barcelona, i el llibre de records Paisagens com figuras 1955, sobre la…

Populista, conegué el seu triomf més important amb la peça dramàtica Orfeu da Conceição 1956, origen del film Orfeu Negro Compositor de cançons, ha renovat la música popular amb la creació de la bossa nova Les seves obres poètiques més notables són Forma e exegese 1935, Livro de sonetos 1957 i Para viver um grande amor 1962 El 1949 publicà a Barcelona el llibre Pátria minha

Conreà la novella neorealista O Caminho fica longe ‘El camí és lluny’, 1943 L’existencialisme francès marcà la seva obra posterior Mudança 1949, i els contes A face sangrenta 1953 El seu primer èxit fou Aparição 1959 Alegria breve 1965, Nítido nulo 1971, Signo sinal 1979 i Para sempre 1983 són una elaboració personal dels temes de la mort i la solitud Escriví assaigs notables Espaço do invisível I , 1965 i Invocação ao meu corpo , 1969 i un diari Conta-corrente, 1980-83

La seva poesia, amb influència modernista, evolucionà de l’erotisme Las lenguas de diamante, 1918 Raíz salvaje , 1922 a l’intimisme místic Estampas de la Biblia, 1936 La seva obra tingué una gran difusió i el 1929 hom l’anomenà Juana de América Escriví, també, contes Carlo , 1944, llibres de tema religiós i una Autobiografía 1957

La seva obra, juntament amb la de João Cabral de Melo Neto , és capdavantera en la literatura brasilera actual Entre els seus llibres destaquen Alguna poesia 1930, Sentimiento do mundo 1940, Lição de coisas 1962, As Impurezas do Branco 1973, A Paixão Medida 1980 i Corpo 1984 Publicà també Contos do aprendiz 1951, històries plenes d’ironia sobre figures que conegué durant la seva vida, i Os Dias Findos 1977

Morts la muller i els fills, tancà el seu comerç de teixits de llana i reprengué, a la Universitat de València, els estudis d’humanitats 1568-70 Allà entrà a la Companyia de Jesús com a germà coadjutor el 1571 i fou enviat tot d’una al collegi de Monti-sion de Mallorca, on fou porter fins a la mort Entre els qui cercaren la seva direcció espiritual cal esmentar Pere Claver i el lloctinent Carles de Coloma i de Melo Cregué que Déu li havia revelat que el seu rector pare Joan Rico 1592-95 havia desmerescut davant seu perquè, essent valencià, havia predicat en castellà a l’església de la…

Les seves primeres manifestacions es troben en els cançoners d' Ajuda , de la Biblioteca Vaticana i de Colocci-Brancutti avui a la Biblioteca Nacional de Lisboa Recullen tres gèneres principals de poesia cantigas d’amigo, d’amor i d’escarnho e maldizer , a part alguns subgèneres, com albas i pastorelas La influència provençal és notable en les d’amor , mentre que les d’amigo responen a la vella tradició peninsular de poesia femenina amb estructura parallelística El poema més antic es pot datar cap al 1189 Els poetes més remarcables molts d’origen gallec són Bernal de Bonaval, Airas Nunes,…

El primer escriptor conegut fou el jesuïta canari José de Anchieta 1533-97, però la literatura del Brasil colonial no adquirí relleu fins al s XVIII, que aparegueren, amb el neoclassicisme, poetes com Claudio Manoel da Costa 1729-89 i Tomás António Gonzaga 1744-1810, autors d’èglogues a la manera de Virgili José Basílio da Gama 1741-95 atacà les missions jesuítiques en el poema èpic O Uruguai 1769, i José de Santa Rita Durao 1722-84 exalçà la colonització en l’epopeia O Caramuru 1781 El 1808 el trasllat de la cort portuguesa al Brasil fugint dels francesos influí decisivament en el…

Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…