Resultats de la cerca

D’origen obscur, constituïa ja la forma més elevada de la poesia occitana trobadoresca, i el seu tema era l'amor cortès i l’encomi La denominació de cançó fou confosa alguna vegada amb la de vers les Leys d’amor s XIV n'establien la diferència Així, atribuïren al vers una extensió major, de cinc a deu estrofes o cobles, i unes possibilitats de contingut més àmplies a la cançó, una extensió menor, de cinc a set estrofes, un contingut limitat als temes amorosos o encomiàstics, i un major refinament de les formes i en els mots Bé que la llibertat estròfica era total, dins una cançó les estrofes…

Hom podia conservar-hi els elements externs de l’original, però era més freqüent de retenir-hi únicament un vers, i, amb aquell, la melodia o to de la peça Hom podia fer-ho amb els texts o bé amb els temes Ramon Llull emprà la refosa sagrada amb extensió i profunditat al Llibre de l’orde de cavalleria, al Llibre d’Evast e Blanquerna, a Lo Concili i a la melodia de Lo desconhort Hom contrafeia a l’espiritual balls, danses i cançons de melodia coneguda Així en dues poesies valencianes en honor del Corpus, del 1387-92, en el misteri dramàtic de l’Assumpció…

Considerada la més alta expressió literària, hom n'aprèn els cànons —unes tretze espècies amb mètrica, nombre de versos i melodia diferents— a les escoles tradicionals

Hom n'assenyala precedents en el cant antifonal i responsorial de l’Església La seva configuració va des de la simple exclamació, el mot solitari i la successió dels sons sense sentit fins a la frase i al període gramatical i conceptual ple, constituint un o més versos Fou l’element característic de les cançons de dansa i intervingué en altres gèneres de forma fixa Plaçat al final de l’estrofa o al començ del poema, es repetia, tot o en part, normalment amb el mateix text i la mateixa melodia, al final o al mig de cada cobla, i seguia diversos procediments segons les èpoques i…

Conreador de la poesia popular, les seves composicions cantades, sobretot satíriques i elegíaques, han estat transmeses oralment pel poble fins avui Un dels seus poemes cabdals és Ahaide delezius huntan ‘En aquesta deliciosa melodia’, en què narra la seva dissortada vida

Escriví del 1185 al 1220, aproximadament Serví a les corts de Ventadorn, de Bonifaci II de Montferrat i d’altres senyors N'han estat conservades setanta poesies i alguna melodia, que palesen un classicisme convencional, superat al planh per la mort de Ricard Cor de Lleó i a Retorn al Llemosí

La gràcia de les tankes consisteix a crear, en els límits escassos d’extensió, autèntiques obres d’art poètiques, admirables per la frescor d’inspiració, la melodia dels vers, etc Als Països Catalans, contribuí decisivament a fer conèixer la tanka Carles Riba, en Del joc i del foc 1946 Entre d’altres, conrearen el gènere, Josep Maria Ribes i Monfar, 180 tankas 1947, i Francesc Galí, Tankas 1953, així com Salvador Espriu

Els contrafacta responen a la necessitat de reemplaçar textos profans per religiosos en una mateixa melodia per tal de facilitar el cant dels fidels en actes litúrgics o, també, a la de canviar un text religiós per un altre, segons l’acte litúrgic a celebrar Així, nombrosos himnes, alleluies i antífones són contrafacta La seva pràctica fou molt freqüent al segle XIII en els motets o en els cants dels trobadors i, al segle XVI, amb l’aparició del protestantisme, s’adaptaren nous textos religiosos a nombroses composicions musicals preexistents

La finalitat del captiri era la construcció o renovació del cambril o de la capella del Roser Després de fixar el preu de cada cançó, les majorales improvisaven cançons en honor dels assistents, que tenien, en general, un contingut de lloança El cant, d’una melodia més aviat monòtona, era acompanyat amb la percussió d’un pandero del qual penjaven cascavells i cintes i que era cobert de pell per les dues bandes, on solia figurar una pintura de la Mare de Déu del Roser i un pom de flors a l’altra banda El text era una breu cançó de cinc a catorze però en general, de vuit versos…

Escriví novelles tractant la història d’Àustria durant el segle XX El 1978 rebé el premi de literatura Robert-Walser-Preis per la seva primera novella Die Schwerkraft der Verhältnisse ‘La gravetat de la situació’ El 1985 publicà la novella Dessen Sprache du nicht verstehst  ‘De qui no entens la llengua’, un llibre de tres mil pàgines que narra la història de la família proletària Null ‘Zero’ des del 1914 fins a la Primera República d’Àustria Destaca l’ús extraordinari de la llengua per l’autora, que sovint prefereix la melodia a la correcció gramatical, cosa que fa la lectura…