Resultats de la cerca

Destacà com a autor de fulletons, bé que actualment hom el considera juntament amb Roa Bárcena el creador del conte mexicà els seus relats foren aplegats pòstumament sota el títol de Los cuentos del general 1896 Entre les novelles es destaquen Martín Garatuza 1868, Monja y casada, virgen y mártir 1868 i Los piratas del Golfo 1869

Gènere liriconarratiu d’origen occità o francès, correntment escrit en versos apariats Els seus components temàtics solen ésser salutació a la dama, elogi de la seva bellesa física i moral, confessió amorosa i petició de correspondència l’argumentació pot ésser illustrada amb exemples de casuística cortesa i àdhuc amb petits contes allegòrics i sentimentals A Catalunya hom pot esmentar els dos saluts del trobador Amanieu de Sescars 1278, ~1290, els anònims titulats Lletra amorosa 1395, Precs d’amor, Requesta que féu un frare a una monja , en codolada, l’important Salut d’amor o…

Perdé el seu pare durant la Guerra Civil i es guanyà la vida amb oficis molt diversos La seva obra novellística, molt acusadament autobiogràfica, reflecteix la vida quotidiana a Barcelona durant la postguerra i és sovint associada a l’anomenada ‘Escola de Barcelona’, que inclou, entre d’altres, Joan Marsé i Carles Barral S'inicià amb Los contactos furtivos 1952, guanyadora del Premi Internacional la qual, prohibida per la censura , no es publicà fins el 1956 Seguiren A veces, a esta hora 1965, Marco en el sueño 1969, La monja libertaria 1985, que collaborà a adaptar a la…

Descendent d’uns rics hisendats, estudià poc temps i exercí diverses professions Publicà un llibre de poemes The Marble Faun ‘El faune de marbre’, 1924 Cercà temes literaris en les condicions decadents del sud dels EUA després de la guerra de Secessió la novella Soldier's Pay ‘La paga del soldat’, 1926 el donà a conèixer Fou famós a França, on li fou concedida la Legió d’Honor, abans que als EUA, on era considerat un cronista de la decadència, la perversió i la crueltat humanes Oxford, on es comprà una granja el 1932, és el “Jefferson” de les seves novelles, marc d’una gran part de la seva…

Manifestaven el desig dels rivals de lluitar o damnificar-se recíprocament, i implicaven un repte a mort Els combats que provocaven podien ésser per malvolença o esportius La lletra fent so de batalla o de requeriment de batalla a ultrança era enviada pel cavaller ofès a l’ofensor a través d’un rei d’armes, un herald, un porsavant o un trompeta Hom hi exposava el motiu del greuge i hi feia un requeriment solemne El destinatari podia retractar-se'n i demanar excuses, però generalment en la seva resposta denunciava la falsedat de les acusacions del seu rival El request, d’altra banda, tenia el…

Vida i obra De pares catalans, professà com a augustinià a Saragossa el 1622 Era doctor en teologia 1639 Cap al 1635, si no abans, s’establí a Catalunya, on adquirí ràpidament gran fama com a orador sagrat El 1640 es mostrà contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa Durant la revolta del 1640, aprofitant el clima d’exaltació religiosa, esdevingué, amb els seus sermons i els seus escrits abrandats, una figura popular, i potser gaudí d’una certa influència política fou ell qui pronuncià el sermó fúnebre a la mort de Pau Claris Rebé generoses recompenses per la seva…

Vida i obra Fill de metge, es graduà en medicina a Barcelona i se’n doctorà a Madrid 1846 Influït pel socialisme utòpic francès i per Mazzini, s’allistà a la Milícia Nacional i pertanyé al Partit Progressista Fou empresonat el 1836 i el 1838, i el 1837 i entre el 1838 i el 1840 s’exilià a l’Estat francès, on completà la seva formació mèdica a Marsella i a Montpeller A París seguí uns cursos amb M Orfila Retornà després del canvi de règim del 1840, i fou nomenat alcalde de Reus Fou designat diputat a corts 1842-43 i, a Madrid, oficial primer del Ministeri de Foment Del 1843 al 1854 ocupà la…

Vida i obra No consta amb certesa el lloc de naixença Un document inèdit medieval ~1400, exhumat per John F Benton, de Passadena Califòrnia, el fa nascut a Villanueva de Jiloca, prop de Daroca Aragó Probablement emparentat amb el franciscà Bernat de Vilanova, hauria anat a viure de jove a la diòcesi de València, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi Estudià medicina i lletres a l’Studium de Montpeller i el 1260 s’hi graduà de mestre en medicina Si certament ell fos l’autor del gran…