Resultats de la cerca

És autor, entre altres, del poema en maṯnawī Hüsn re Aşk ‘La Bellesa i l’Amor’, on, aprofitant un tema clàssic en la literatura persa, exposa la seva concepció de la mística musulmana

Exercí de periodista i de cronista de guerra És autor de nombroses novelles històriques Šarl wa ‘Abd al-Raḥmān , sobre l’expansió musulmana a la Gàllia, d’una Història de la civilització islàmica i d’una Història de la literatura àrab 1902

Educada en el si d’una família xiïta tradicionalista, estudià jurisprudència musulmana i visqué a París com a alumna de l’escola de llengües orientals Les seves novelles Anā ahyà ‘Jo visc’, 1958 i al-Aliha al-mamsuḫa ‘Els déus monstres’, 1963 han constituït un reflex de l’intent d’alliberament de la dona àrab

Estudià a Al-Azhar i a Montpeller És autor del llibre Aforismes sobre els costums que recorda El llibre dels caràcters d’Ibn Hāzm Però la seva fama és deguda a les dues obres revolucionàries que publicà bé que hom les creu escrites o almenys directament inspirades pel seu mestre Muhāmmad 'Abduh , Tahrīr al-mar'a ‘Alliberament de la dona’, 1899 i Al-Mar'a al-ǧaadīda ‘La dona nova’, 1905, les quals defensen els drets de la dona criticant la tradicional estructura de la societat musulmana

Oriünd d’Aràbia, el seu pare i el seu avi foren mestres de l’Alcorà, i ell fou educat en la cultura tradicional musulmana Home molt culte, prengué contacte, a través dels anglesos, amb la cultura occidental, que influí profundament damunt seu La seva obra és considerada el pas de la literatura malaia antiga a la moderna És autor d’unes memòries Hikayat Abdullah , 1845 i d’un diari de viatges Kesah Pelayaran Abdullah , obres plenes de descripcions i anècdotes del seu país Fou també editor i traductor, i es preocupà pel desenvolupament de la impremta

Diplomàtic de carrera, exercí diversos càrrecs polítics i viatjà per Europa, la qual cosa li permeté d’entrar en contacte amb la cultura occidental Així, introduí autors com Hugo, Shakespeare, Racine, Corneille, en la literatura turca A més de les seves poesies, Ġarām , testimoni del xoc que produeix l’enfrontament de la filosofia occidental amb la religió musulmana, i Makber ‘La tomba’, 1885, elegia a la seva esposa, és autor de nombrosos drames històrics d’inspiració romàntica Ešber , 1881 Finten, 1887 Zeyneb que li han valgut un lloc important en l’anomenada literatura “nova…

Estudià a Cambridge, es doctorà a Munic i des del 1908 s’estigué a Lahore En Six Lectures on the Reconstruction of Religious Thought in Islam 1934 intentà d’harmonitzar la teologia islàmica amb la ciència i la filosofia occidentals Collaborador de la Lliga Musulmana, declarà la necessitat de crear un estat musulmà independent al NW de l’Índia Assistí a la reunió de Londres per a dotar l’Índia de constitució 1932 i al Congrés Islàmic de Jerusalem del 1933 És autor de poesies en persa Asrār-i Khūdī ‘Secrets del jo’, 1915 i Ghāvīdnāma 1932

Xiïta i d’educació refinada, s’inicià en la poesia amb el maṯnawī Beng-ü-Bāde ‘L’haixix i el vi’, dedicat al sobirà safèvida Šah Ismā'īl quan ocupà Bagdad 1508 Quan Solimà el Magnífic conquerí l’Iraq 1534 compongué poesies en honor seu, que li valgueren la protecció del nou govern otomà A més de la seva producció en turc, és autor d’una excellent collecció de poemes en àrab Maṭla ‘al-i'tiqād i de nombroses obres en persa, no tan importants Aviat foren musicats molts dels seus poemes, un dels quals, Leylā wü-Meǧnūn , constituí el llibret de la primera òpera musulmana 1908

Estudià odontologia a la seva ciutat natal i a la Universitat d’Illinois, carrera que exerceix professionalment Ha publicat diversos reculls de narracions, entre els quals destaquen Nīrān sadīqa ‘Foc amic’, 2004 i les novelles Imarat Ya'quobian ‘L’edifici Iaqubian’, 2002 i Šîkâgû ‘Chicago’, 2006, amb les quals ha esdevingut un dels autors del món àrab més difosos i també polèmics per la descripció que fa dels conflictes entre els valors i tradicions de la societat musulmana i la modernitat Columnista polític de diversos mitjans de comunicació, és cofundador i collaborador actiu…

Aïllats de llurs correligionaris, aviat perderen el contacte amb la pròpia cultura i adoptaren la llengua, i sovint els temes, els gèneres i les formes literàries dels conqueridors, bé que continuaren emprant els caràcters aràbics i hebreus en l’escriptura Són conservats nombrosos texts aljamiats, sobretot en la literatura castellana, entre d’altres, traduccions i perífrasis de l’Alcorà, kharjes i la millor producció aljamiada, El poema de Yúçuf , del segle XIV, el qual narra, en caràcters aràbics, la història bíblica de Josep, en la versió musulmana, emprant fins i tot la…