Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
mite del bon salvatge
Literatura
Mitologia
Mite de l’existència d’un home fort, virtuós i simple, que viu en regions gairebé inaccessibles, i que es troba encara en les condicions paradisíaques del començament del món, perquè s’ha mantingut fidel a la natura.
Fonamentat en les notícies dels descobridors, el mite madurà en la literatura europea del segle XVI l’illuminisme se'n serví com a suport de la tesi d’una felicitat assolible per un retorn a la vida i a la religió naturals Les idees de progrés i civilització segle XVIII i els coneixements més seriosos de la vida i la natura dels salvatges comportaren la davallada del mite
Joan O’Neill i Rossinyol

Joan O’Neill i RossinyolPaisatge
(CC0)
Pintura
Literatura
Pintor i escriptor.
Intentà una mesurada adaptació del Romanticisme literari — Poesías 1853— i plàstic Al seu Tratado de Paisaje 1862 acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española 1886-87 Superà el neoclassicisme elevant la natura a protagonista de les seves obres, dins una placidesa aristocràtica Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Balears Exercí, al Museo Balear , una crítica teatral, musical i plàstica de caire eclèctic
mètrica

Mètrica grecollatina
Literatura
Tècnica de la versificació.
La mètrica grega i la llatina la segona de les quals deriva de la primera es fonamentaven en la quantitat de les síllabes Aquestes podien ésser llargues — o breus ̆ La síllaba llarga, segons les consideracions dels retòrics antics, era pronunciada en un temps doble de la breu, la qual corresponia a una unitat de temps anomenada mora Una agrupació determinada de síllabes llargues i breus formava els peus mètrics Així, per exemple, - ̆, troqueu ̆-, iambe - -, espondeu - ̆̆, dàctil ̆̆-, anapest - ̆-, crètic ̆-̆, amfíbrac etc D’un conjunt de peus mètrics hom obtenia com a resultat el vers…
José Selgas y Carrasco
Literatura
Poeta i narrador.
La seva poesia canta, fonamentalment, la natura i els sentiments religiosos Entre les seves obres es destaca el recull de poemes La primavera y el estío 1850 Escriví també novelles i quadres de costums
Vicent Pellicer i Ollés

Vicent Pellicer i Ollés
© Mercè Sebastià Gilabert
Literatura
Fotografia
Escriptor, fotògraf i activista cultural.
Des de nou anys viu a Jesús Baix Ebre Exerceix de professor de català per a adults Ha esdevingut un dels divulgadors destacat i polifacètic de les Terres de l’Ebre a través de llibres, exposicions, conferències, poemes, narracions, llibres d’itineraris i fotografies També és actiu com a guia de natura Ha publicat els volums de narracions Contes del bosc 1996, premi Ramon Salvador Montoriol 1995, Morret pelut de rabosa 1998, premi Ramon Salvador Montoriol 1996, Contalles del Port 2000, Port endins 2009, El mas de la Franqueta 2012 i Diari de natura 2016, premi Joan…
Ivan Antonovič Jefremov
Paleontologia
Literatura
Paleontòleg i escriptor rus.
Escriví una sèrie de narracions d’aventures i ciència-ficció, on confronta la intelligència humana amb els secrets de la natura P'at’ rumbov ‘Els cinc rumbs’, 1944 i Belyj rog ‘El corn blanc’, 1954, etc
Anna Brigadere
Literatura
Escriptora letona.
Conreà el teatre Princese Gundega un karalis Brusubārda ‘La princesa Gundega i el rei Brusubārda’, 1912, la narració inspirada en el folklore del seu país Dievs, daba, darbs ‘Déu, natura, treball’, 1927, Skarbos vējos ‘Aspres vents’, 1930, etc
Thomas Mofolo
Literatura
Novel·lista en llengua sesuto.
El seu contacte amb la natura i els costums del seu país es reflecteix en la seva producció Moeti oa Bochabela ‘Viatger de l’est’, 1906, Pitsèng 1910 i Chaka 1925, novella històrica sobre el capitost zulú d’aquest nom
creacionisme
Literatura
Doctrina poètica que declara l’autonomia total del poema, partint de la negativa de tota representació.
D’acord amb el creacionisme, l’única manera de relacionar-se amb la natura és creant com ella, no pas imitant-ne les creacions El màxim expositor de la doctrina fou el xilè Vicente Huidobro 1893-1948 durant els anys de la Primera Guerra Mundial
Afanasij Afanas’jevič Fet
Literatura
Poeta rus.
Inscrit en el corrent de l’art per l’art, els seus versos, que canten la natura i l’amor, foren musicats per Rimskij-Korsakov i Rakhmaninov Traduí els clàssics grecs i llatins La seva obra — Liričeskij panteon ‘Panteó líric’, 1840, Večernije ogni ‘Llums del capvespre’, 1883-85 — influí sobre el simbolisme rus
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina