Resultats de la cerca

Considerat el primer poeta modern del seu país, de la seva abundosa producció destaca la de caràcter líric, com els reculls Čaša opojnosti ‘La copa d’èxtasi’, 1899, Čez plan ‘Per la plana’, 1904, Samogovori ‘Soliloquis’, 1908, Vzarje Vidove ‘A l’alba de sant Guiu’, 1920 i Naša beseda ‘La nostra paraula’, 1929 Sobre el tema de la guerra i la lluita per la independència tracta el volum Zimzelen pod snegom ‘La vinca sota la neu’, 1946 Director del teatre nacional de Ljubljana, és autor de la tragèdia Veronika Deseniška 1924 A més d’alguns reculls poètics per a infants, exercí una…

Vida i obra Jesuïta 1746-73, filòsof i bon coneixedor dels clàssics grecs i llatins, treballà per a la renovació pedagògica basada en els clàssics Ensenyà humanitats clàssiques 1755-59 al collegi de Sant Bernat i a la Universitat de Cervera, on esdevingué un dels més íntims de Josep Finestres i s’inserí plenament en la cultura cerverina Hi publicà els seus Ludi rhetorici et poetici 1756  A Tarragona 1759-60 guanyà l’amistat del canonge Ramon Foguet, amb el qual mantingué una correspondència constant des d’Itàlia Essent professor de filosofia a Calataiud 1760-63, hi escriví i publicà…

Conreà la novella fantàstica, mediatitzant-la en mons irreals i amb tècniques de l’absurd La invención de Morel 1940, Plan de evasión 1945, El sueño de los héroes 1954, Diario de la guerra del cerdo 1969, la seva millor novella, Historias de amor 1972 i La aventura de un fotógrafo en La Plata 1985 Escriví també contes Historias desaforadas , 1986, La muñeca rusa , 1991, i Una magia modesta , 1998, igualment dins el gènere fantàstic Cal esmentar, a més, els volums de memòries Memorias Infancia, adolescencia y como se hace un escritor 1994 i De jardines ajenos 1997 i el volum de…

Es llicencià en dret a la Universitat de Saragossa 1868 i fou notari de Ribes de Freser 1877-83 i de Manlleu Publicà un Formulario de capitulaciones matrimoniales y testamentos, arreglado a la legislación y costumbres de Cataluña 1885, 1888 A Manlleu, presidí el Centre Català, relacionable amb Valentí Almirall, i n’impulsà el Certamen Literari del 1890 Preconitzà la necessitat d’una Acadèmia de la Llengua Catalana, escriví dues obretes, reticents amb el criteri d’Antoni de Bofarull, amb la intenció de facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana als alfabetitzats en llengua castellana…

De família barcelonina, estudià a Alcalá de Henares El 1808 fugí de la invasió napoleònica i es refugià a Saragossa, on lluità en la defensa de la ciutat Pres pels francesos, fou deportat, el 1809, a França, on estudià enginyeria, s’incorporà a l’exércit francès al servei de Napoleó i lluità contra els prussians 1813 Posteriorment es traslladà a Londres, on fou membre de la Royal Geographic Society i conegué els polítics independentistes argentins Manuel Belgrano i Bernardino Rivadavia, que Ii aconsellaren d’anar a l’Argentina El 1816 s’establí a Buenos Aires, on exercí com a enginyer militar…

Neboda de Salvador Allende Gossens , estudià periodisme i s’inicià com a escriptora amb les obres teatrals El embajador 1971, La balada del medio pelo 1973 i Los siete espejos 1974 Arran del cop d’estat de 1973, s’exilià i s’establí a Veneçuela, on visqué fins el 1988, que passà a residir als Estats Units El 2003 obtingué la nacionalitat nord-americana La seva primera novella,  La casa de los espíritus  1982, es convertí en poc temps en un èxit internacional i el 1993 el realitzador danès Bille August en dirigí una versió cinematogràfica Posteriorment ha publicat en el mateix gènere De amor y…

Fill d’una família de la petita noblesa, deixà els estudis eclesiàstics pels de dret Alcalde del crimen a Sevilla 1767 i oïdor de la seva audiència 1774, fou a Madrid alcalde de casa y corte 1778 però el 1790, per la seva amistat amb Cabarrús, fou desterrat a Gijón, on fundà l’Instituto Asturiano 1794 Secretari de gràcia i justícia 1797, Godoy aconseguí la seva destitució, després d’haver estat objecte d’un intent d’assassinat 1798 Es distingí per les seves idees renovadores humanització de la justícia, foment de les obres públiques, regalisme, lluita contra la inquisició, racionalització de…