Resultats de la cerca

Féu un viatge 1435-39 pels països mediterranis i del Pròxim Orient i, de tornada, per l’Europa central És autor de l’obra Andanças e viajes de Pedro Tafur por diversas partes del mundo avidos, on recull també llegendes i costums populars

Ha d’ésser considerat, en certa manera, emparentat amb el sirventès, car, com aquest, fa referència a un fet pròxim Hom en conserva prop de quaranta-tres, dedicats a plorar la mort d’un gran personatge, protector, en general, del trobador, o la d’algun amic o de l’amada del poeta

Fou ardiaca de Las Eras, del bisbat de Lleó Era parent pròxim del monjo pobletà Joan Sanxis, prior de Natzaret de Barcelona el 1441 És autor d’una obra en català sobre la catequesi, l’administració dels sagraments i l’educació de la joventut, dirigida als clergues del seu temps, que fou impresa a Lleida el 1495

Fou dues vegades cadi de Dénia, d’on fou destituït per la seva conducta escandalosa Exiliat, ensenyà a Tunísia 1198 i viatjà pel nord d’Àfrica, el Pròxim Orient i Mesopotàmia Establert a Egipte després del 1207, fou protegit pels califes aiúbides al-Adil i al-Kamil de qui fou preceptor Dirigí la Dār al-ḥadīt del Caire, fundada expressament per a ell, de la qual també fou destituït Fou un dels difusors més considerables de la cultura andalusina a les escoles orientals

Pròxim al gujarāti i al hindi, els seus dialectes principals són el jaipuri, el marvari, el mevati i el malvi La literatura, escrita sobretot en els antics dialectes dingal i pingal, tracta èpicament dels temes de l’amor, el coratge i el menyspreu de la mort dels rajputs Entre els autors principals es destaquen Kallola s XV, Aśananda s XVI, Suryamal Miśran s XIX Des del s XIV hi ha texts jaines Actualment hom hi canta els poemes de Mirabai, famosa devota de Kriṣhṇa, en una barreja de hindi i gujarati

Bon coneixedor de les literatures estrangeres, renovà radicalment la crítica literària txeca A partir del 1928 publicà Šalduv Zápisník ‘El noticiari de Salda’, 1928-37, testimoniatge del seu temperament lluitador Cal esmentar Boje o zítrek ‘Batalles per al demà’, 1905, Duše a dílo ‘L’ànima i l’obra’, 1913 i Básnická osobnost Dantova ‘La personalitat poètica de Dant’, 1921 Els seus drames exerciren també una gran influència en el desenvolupament del teatre txec Zástupuvé ‘Les masses’, 1921, on s’ocupa de la salvació de l’individu, Dítě ‘L’infant’, 1923, pròxim a la literatura…

Ha treballat com a periodista i la seva trajectòria narrativa ha evolucionat des de la preocupació pel perspectivisme fins a la recuperació d’un realisme clàssic pròxim a Pio Baroja, però amb elements de psicologisme existencialista El treball sobre el punt de vista de la narració és, sobretot, evident a les novelles El bandido doblemente armado 1979 i Burdeos 1986, com també en el recull de narracions Una enfermedad moral 1983 L’evolució cap a la quotidianeitat es fa més evident a les dues darreres novelles Queda la noche 1989, premi Planeta, i Días del Arenal 1992 És també…

Vida i obra És autor del Raonament i colloqui nou de Nelo el tripero 1792, en dues parts, un colloqui que alguna vegada ha estat erròniament atribuït a Francesc Mulet, i que fou repetidament editat a València, Xàtiva i Barcelona des del començament del segle XIX Amb una llengua colloquial on es barregen alguns elements de l’argot dels baixos fons, explica la història d’un personatge molt pròxim als protagonistes de la picaresca castellana del segle XVIII Escriví altres colloquis Josep Patrício Gandumbes, L’embarc de l’albufera i Los aficionats a comèdies , còmics i escabrosos, i…

Fill i net d’indians, cosí germà de Ramon Casas i Carbó Collaborà en la revista L’Avenç a partir de la sèrie d’articles que n’iniciaren la campanya lingüística 1890 hi feu també articles de tema polític i traduccions Ibsen, 1898 S’associà amb Jaume Massó i Torrents en l’empresa editorial L’Avenç 1891 finançà i dirigí la “ Biblioteca Popular de l’Avenç ”, per a la qual traduí Ibsen, Tolstoj, Sacher Masoch, Goldoni i Silvio Pellico Collaborà sovint en la revista Catalònia 1898-1900 Militant de la Lliga Regionalista, se’n separà el 1906 i ingressà al Centre Nacionalista Republicà El 1908…

Estudià psiquiatria a la Universitat del Caire Directora d’Educació de la Salut dins el Ministeri de Sanitat egipci, fou destituïda el 1971 Fou censurada i empresonada 1980-82 per la seva crítica a la situació de la dona al mon àrab, tema central de la seva obra novellística The Hidden Face of Eve , 1980 Woman at Point Zero , 1983 A Daughter of Isis The Autobiography of Nawal El Saadawi ,1999, etc, i de diversos estudis És autora també de les novelles  The Novel 2004 i Zeina, Novel 2009, dels llibres de memòries  Memoirs from the Women’s Prison  1984,  My Travels Around the…