Resultats de la cerca

La seva lírica, de forma clàssica i precisa, gira a l’entorn de la seva vida amorosa Vecer ‘El vespre’, 1912, C'otki ‘El rosari’, 1914, Anno domini MCMXXI , 1921 Després d’un llarg silenci, reprengué, amb motiu de la Segona Guerra Mundial, la publicació de poemes patriòtics i, el 1950, sobre la pau

Estudià medicina i es dedicà a la immunologia Collaborà en la revista Kveten ‘Maig’, 1955-59, lluità en el moviment reformista txec i la seva obra fou prohibida fins el 1982 De la seva poesia, intellectual, precisa i punyent, en destaca Tasca diària 1958, Obre la porta 1962, Asfalt 1970 i Al contrari 1982 També escriví assaig i llibres de viatges Viure a Nova York , 1969

Provinent d’una família de samurais, estudià literatura anglesa i el 1910 fundà, amb altres escriptors, la revista literària “Shivakaba” ‘El bedoll’, que propugnava ideals humanistes Conreà una prosa acurada i precisa amb la qual confegí novelles i narracions, entre les quals Nigotta Akama ‘Confusió tèrbola’, 1911, Han no hanzai ‘El crim de Hanzai’,1913, Wakai ‘La reconciliació’, 1917 i Anya kōro ‘El pas per la tenebra’, 1933-46, totes elles de contingut psicològic i amb nombroses referències autobiogràfiques

Consta de més de deu mil versos Concebut inicialment com un cant d’homenatge a Xile, en publicà una mostra a Barcelona el 1938 N’acabà la redacció definitiva en 1948-49 El poema narra el passat —cosmogonia, civilitzacions primitives, conquesta, alliberament, colonialisme, etc— i el present d’Amèrica —lluita, treball, dictadura, heroisme, etc— fins a desembocar en un darrer capítol autobiogràfic Al costat de cants de gran intensitat lírica, la realitat apareix sempre subratllada per una imatgeria precisa i clara Compost bàsicament de vers lliure, fa ús també de formes mètriques…

Doctor en arts i mestre en teologia, fou, a València, mestre de gramàtica 1794-99 i catedràtic de sintaxi a la universitat Tingué un benifet a la parròquia de Santa Caterina Publicà, entre altres obres didàctiques, Principios de la gramática castellana y latina 1819 Durant la guerra del Francès publicà un gran nombre d’opuscles i fulls solts de caràcter patriòtic, amb illustracions La actividad precisa en el día 1811, Insinuaciones eficacísimas para la pronta y segura libertad de la patria 1811, Luz pública por el verdadero español 1813 i Triaca contra el veneno de la policía…

El metre preferit era l’octosíllab, però se n'usaven també de més curts, fins al quadrisíllab com a límit Aquest terme s’anà aplicant a l’esmentat gènere literari d’una manera cada cop més general i menys precisa, alternant amb d’altres, com ventura, faula, conte , etc, tampoc prou definits Ja ben entrat el segle XV passà a designar, més que el gènere literari, la forma externa, amb el seu ritme i el seu estil característic, tan aptes per a la narració o la mera exposició Aquesta forma fou molt conreada a Catalunya des del segle XII, obtingué un important conreu als segles XIV i…

El nom es féu extensiu a un tipus ampli de poesia lírica susceptible d’ésser cantada, i, entre els romans, simplement llegida o recitada A partir del s XV a Itàlia i del XVI als altres països, els humanistes incorporaren l’oda clàssica a la poesia vulgar mitjançant traduccions i imitacions dels autors de l’antiguitat, per a les quals coses promogueren una forta renovació dels esquemes mètrics i rimats de la poètica en vulgar, i això en una doble direcció que encara té parallels actuals o la incorporació violenta dels paradigmes clàssics, quantitatius, especialment els horacians,…

Constitueix l’aspecte tècnic de la ciència literària, però no pot mancar d’una base lògica i estètica consistent, ni desvincular-se de les determinants gramaticals i lingüístiques, ni desentendre's del judici crític que ha de precisar l’abast real de les normes i les regles La tradició clàssica —de l’Antiguitat al Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme— preferí el terme poètica, que avui, per raons diverses, ha retornat el s XIX l’englobava sota designacions més generals o bé les específiques de retòrica i poètica Als Països Catalans hom pot esmentar les Razós de trobar ~1200, de Ramon…

Vida i obra Estudià comerç al Collegi de Santa Maria del Collell i filosofia a la Universitat de Barcelona, on rebé el mestratge de Joaquim Xirau i Jaume Serra i Húnter, personatges que brillaven amb llum pròpia, i fou influït per Ortega y Gasset, Zubiri i també Sartre Allà es familiaritzà amb la fenomenologia i amb els corrents de filiació alemanya El 1936 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Un any abans ja havia publicat el recull d’assaigs Cóctel de verdad  1935 Durant la Guerra Civil 1936-39 lluità com a voluntari en el bàndol republicà S’exilià el 1939,…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…