Resultats de la cerca

Versaire prolífic i mediocre, escriví i publicà el recull Lo trobador nacionau o lo chantre tarasconenc 1831 i fundà el setmanari Lo Bouï-Abaisso , de Marsella 1841-42 i 1844-46, entorn del qual fou organitzat el primer agrupament d’escriptors occitans

Empresonat diverses vegades per la seva activitat política, fou un escriptor molt prolífic, i emprà també el pseudònim El Pensador Mexicano Considerat el primer novellista hispanoamericà, escriví les novelles El Periquillo Sarniento 1816, retaule pintoresc, Noches tristes 1818, La Quijotita y su prima 1819 i Vida y hechos del famoso caballero Don Catrín de la Fachenda 1832

De formació autodidàctica, fou director de l’editorial Seguí i d’"El Liberal” de Barcelona i fundà “El Ibérico”, “Las Carolinas” i “Barcelona Alegre” Fou un escriptor prolífic en castellà Anarquías 1896, La huelga 1901, El escándalo europeo 1915, Los herederos de la gran tragedia 1917 En català escriví les peces teatrals Càstig de Déu 1879 i Els vençuts 1903

Molt prolífic, les seves obres, reflex dels costums i de la vida dels fellah , han d’ésser situades dins el marc del realisme contemporani Són notables les colleccions de contes al-Diab al-ǧai'a ‘Els llops afamats’, 1952, Raǧul ‘Un home’, 1936, al-A'raǧ fi-l-mina ‘El coix en el port’, 1958 i Haris al-bustan ‘El guarda del jardí, 1962

En la seva joventut estigué molt vinculat als moviments nacionalistes del seu país Posteriorment, adoptà una vida bohèmia i recorregué gran part d’Europa El 1940 s’establí definitivament a Zagreb Autor prolífic i polifacètic, escriví assaigs, crítica literària i llibres de viatges La seva lírica, iniciada amb Lelek Sebra ‘El plany de l’esclau’, 1920 i Ojadjeno zvono ‘La campana adolorida’, 1933, palesa un to ombrívol i pessimista, però evolucionà cap a una visió serena i de conciliació amb la realitat

De família pagesa, primer fou sastre i després un narrador prolífic, ple d’humor i bondat, que descriu la vida de la seva regió natal És autor, entre altres obres, de Schriften des Waldschulmeisters ‘Escrits del mestre d’escola del bosc’, 1875, Der Gottsucher ‘El cercador de Déu’, 1883, Jakob der Letzte ‘Jacob, el darrer’, 1888 i Martin der Mann ‘Martí l’home’, 1891 Enfront de la tècnica i de la vida urbana, Rosegger predica la fe religiosa i la vida tradicional al camp

Treballà com a funcionari mentre es dedicava al teatre d’afeccionats El 1962 obtingué el seu primer èxit amb Stephen D 1962, cosa que li permeté emigrar a Londres, on s’establí com a dramaturg i autor de guions televisius Autor molt prolífic, hom pot esmentar les obres The Patrick Pearse Motel 1971, Da 1973, guardonat amb un premi Tony, Dublin by Summer 1974 i Time Was 1976 Moltes de les seves obres tenen com a tema els seus conterranis, als quals fa blanc d’una àcida crítica

El 1945 abandonà la carrera militar i s’inicià en el periodisme Director i editor de les revistes humorístiques Markopasa 1946 i Zübük 1962, fou empresonat diverses vegades a causa dels seus articles i de la seva oposició al règim militar, que el portà a encapçalar una declaració dels intellectuals per les llibertats el 1984, entre altres iniciatives Escriptor prolífic, en la seva obra domina sobretot l’element satíric Cal esmentar el recull de narracions Koltuk ‘La butaca’, 1957, la novella Zübük 1961 i les obres teatrals Bir şey yap, Met ‘Fes alguna cosa, Met’, 1960, Tut…

D’origen jueu, el to contestatari dels seus escrits el féu incòmode a les autoritats soviètiques, que el condemnaren a treballs forçats 1963-65 El 1972 s’exilià als EUA La seva poesia és una reflexió metafísica entre irònica i desesperançada construïda amb un gran domini de la tècnica Dels seus reculls cal esmentar Stikhotvorenija i poemy ‘Versos i poemes’, 1965, Ostanovka v pustyne ‘Parada en el desert’, 1970, Konec prekrasnoj epokhi ‘La fi de la Belle Époque’, 1977, A part of Speech 1977, Novyje stansy k Avgusta ‘Noves estances per a Augusta’, 1979, Ukranija ‘Ucraïna’, 1987 i To Urania 1988…

Orfe des que era molt petit, es traslladà a Madrid sota la protecció del marquès de Mortara Autor prolífic, escriví drames històçrics de caràcter més aviat prosaic i sentimental a l’estil de Calderón Federico II , 1788 Cristóbal Colón , 1789 El barón de Trenk , 1807, i que per això mateix gaudiren de considerable èxit popular Fou atacat pels neoclàssics, com Leandro Fernández de Moratín, que el satiritzà a La derrota de los pedantes 1789 i a La comedia nueva , o El café 1792 També és autor del text de tonadillas , sarsueles El puerto de Flandes , 1781, amb música de Pau Esteve…