Resultats de la cerca

L’ús del diari començà a ésser molt estès a partir del segle XVII Alguns diaris han arribat a obtenir un renom particular per llur interès, com, per exemple, el d' Amiel , el dels germans Goncourt , el de Stendhal , el Diari florentí de Rilke , el de Gide , el de Katherine Mansfield , el d' Anne Frank , etc Els diaris literaris a Catalunya començaren amb el Calaix de Sastre de Rafael d’Amat i de Cortada d’un període més recent són el Dietari 1908 de Francesc Rierola, Del “Diari 1918" 1956, de JV Foix , El quadern gris 1966, de Josep Pla, Diari 1952-1960 1969, de Joan Fuster, Al llarg de la…

Les seves Poesías 1940 s’inscriuen en el corrent simbolista Els contes de Serão inquieto 1910 reflecteixen la influència nietzscheana, barrejada amb un decadentisme i un dandisme propis de la fi de s XIX

Contribuí al desenvolupament del text i de les melodies de les seqüències religioses Escriví les Gesta Caroli , ornant la figura de Carlemany amb elements propis de l’èpica També deixà un ampli Martyrologium i una Notatio sobre diversos comentadors de la Bíblia El seu tractat sobre la teoria musical es perdé i, per tant, hom en desconeix l’abast Fou beatificat el 1512

Favorable als caps de la Marsella secessionista, després de l’assassinat de Casaus 1596 es posà al costat dels dirigents imposats per Enric IV Edità les obres de Belaud de la Belaudièra 1595, que féu seguir pels seus propis poemes La barbolhada i L’antonada inèdit La seva poesia, caracteritzada per la verbositat i l’habilitat, no té, però, gaire volada

Carnisser d’ofici, participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de gups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantans, especialment a Gisela Bellsolà

Estudià medicina i exercí com a metge rural a la seva regió, Tras-os-Montes, on se situa la seva obra i de la qual incorporà els dialectalismes Quant a la temàtica, hi recollí els elements propis del ruralisme superstició del poble, lluita per la terra, etc Contos Bárbaros 1939, Contos Durienses 1941, Terra ingrata 1946, Horas mortas 1968, Tempo revolvido 1974, Outro Mundo 1980, etc Publicà també assaigs literaris i etnogràfics Linguagem Médica Popular Usada no Alto Douro , 1936 Por amor da nossa fala , 1957 O Elemento Água na Sabedoria Popular , 1957, etc

És conegut també amb el nom de joc partit El que pren la paraula planteja al seu adversari un problema que pot tenir dues solucions i es compromet a defensar sempre l’alternativa contrària a l’escollida pel seu interlocutor El plantejament respon a la fórmula emprada per Aimeric de Peghilhan per a desafiar Guillem de Berguedà Gènere apte per a exhibir l’enginy i l’agudesa, és també un joc eminentment cortesà que tracta de temes de casuística amorosa o cortesa, bé que, a vegades, mostra altres temes propis de l’art i del saber del trobador

De línia molt independent, és precursor del Modernisme en el seu aspecte més positiu Residí dos anys 1885-87 a París i Londres Molt influït per GABécquer, EAPoe i ChBaudelaire, no deixà, però, de recercar camins propis ni de tenir una estètica molt exigent i personal, com es veu al tercer dels seus Nocturnos , on aconsegueix un ritme tetrasillàbic d’un lirisme indiscutible, i a la novella autobiogràfica De sobremesa, 1887-1896 publicada el 1925 El 1956 el Ministerio de Educación Nacional de Colòmbia publicà, a cura de Rafael Maya, l' Obra completa de José Asunción Silva prosa y…

Té dos gèneres, dos nombres i, en el terreny verbal, dotze formes o conjugacions, dos temps perfet i imperfet, dos modes subjuntiu jussiu i imperatiu i dues formes nominals infinitiu i participi Pel que fa a la sintaxi, la frase és molt lliure, mentre que el lèxic és influït per l'amhàric i per les llengües cuixítiques Té alfabet i escriptura propis, adoptats també per l’amhàric etiòpic La literatura en gueez és fonamentalment religiosa i es basa en traduccions d’originals grecs i àrabs versió de la Bíblia, llibres apòcrifs, com el d’Henoc Els tractats hagiogràfics i màgics són nombrosos i…