Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
paremiògraf | paremiògrafa
Literatura
Persona que recull proverbis.
Bé que el terme apareix a l’edat d’Adrià, hom creu que diversos reculls de proverbis foren fets a Grècia vers la fi del s IV aC els anomenats proverbis de Menandre i constituïren objecte d’estudi per a Aristòtil Després seguiren els gramàtics, altres filòsofs i erudits, els quals, amb els reculls de Zenobi, els Proverbis Alexandrins del Pseudo-Plutarc, etc , formaren el Corpus paroemiographorum , base de la tradició medieval Els lexicògrafs de l’últim període de la cultura bizantina Gregori de Xipre, Màximos Planudes, etc adaptaren els proverbis…
proverbi
Literatura
Folklore
Màxima o sentència moral i didàctica, de caràcter erudit o popular.
Provinent de fonts diverses —els llibres sapiencials bíblics, en especial els proverbis de Salomó, preceptes del Nou Testament, dites atribuïdes a filòsofs clàssics, orientals i cristians— i transmesa per reculls i antologies, la literatura proverbial fou molt conreada a l’edat mitjana com a gènere i influí en altres aspectes literaris A Catalunya, ultra les traduccions dels de Salomó, hi ha, entre d’altres, els Proverbis de Guillem de Cervera, el Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs , de Jafudà Bonsenyor, el Libre de saviesa , els Proverbis de Ramon , el Libre de mil proverbis i els…
Vladimir Ivanovič Dal’
Etnografia
Literatura
Escriptor, lexicògraf i etnògraf rus.
Compilà material lingüístic i folklòric i publicà reculls de contes, de proverbis i de cançons És autor del Diccionari de la gran llengua russa viva 1863-66, amb més de 200 000 mots
Henrich Bebel
Filosofia
Literatura
Humanista i escriptor alemany en llengua llatina, professor a Tübingen.
És autor de nombrosos llibres de gramàtica, història, política, etc, i destacà sobretot com a compilador de proverbis alemanys, que traduí al llatí Proverbia germanica, 1508, com a narrador Facetiae, 1506 i com a poeta Triumphus Veneris, 1509
malgaix
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua del grup indonesi de la família austronèsica, parlada per més de 5 milions de persones a Madagascar.
Posseeix una notable diferenciació dialectal, manifestada en els dialectes arcaics El merina , dialecte més evolucionat, esdevingué llengua oficial el 1820 Escrit en caràcters llatins, conserva trets austronèsics en el lèxic i l’estructura morfològica Ha manllevat un nombrós vocabulari del sànscrit, de l’àrab i del swahili principalment La literatura malgaixa és d’una gran riquesa popular i consta de nombrosos proverbis, oracions, històries, contes i poemes
Yĕhudà ben Šelomó al-Ḥarizí
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Judaisme
Traductor i escriptor jueu, el prosista més notable de la literatura hebrea medieval.
Al seu llibre més famós, Taḥkĕmoní , on fa un elogi de Barcelona —ciutat que havia visitat—, recull contes, proverbis, poemes, crítica literària, etc, en una prosa inimitable, plena de subtileses Compongué també un llibre de 257 poesies d’estil sapiencial i religiós, i altres poesies conservades en reculls Es dedicà a traduir de l’àrab a l’hebreu, i sembla que fou el primer a guanyar-s’hi la vida
Karel Jaromír Erben
Folklore
Literatura
Poeta i folklorista txec.
Especialitzat en folklore del seu país, colleccionà cançons, proverbis i contes d’entre els quals cal esmentar Prostonárodni Ceské písnĕ a říkadla ‘Cançons i rodolins populars txecs’, 1864 i Stoprostonárodnich pohádek a pověstí slovanských ‘Cent contes populars i llegendes eslaves’, 1864 les seves recreacions de la poesia popular recollides a Kytice z pověsti narodnich ‘Pomell de llegendes nacionals’, 1853 inspiraren posteriorment l’obra de músics i escriptors, entre els quals A Dvořák i JNeruda
Ṭodros ben Yĕhudà ha-Urí Abū-l-‘Afiya
Literatura
Poeta hebreu.
Des del 1280 estigué al servei d’Alfons el Savi de Castella, a qui dedicà diverses poesies El 1284 es trobava a la corona d’Aragó Més tard ocupà un alt càrrec a la cort de Sanç IV, i a la mort d’aquest 1285 passà al servei de l’infant Enric El seu divan Gam ha-mšalim w ha-ḥidut ‘Jardí dels proverbis i dels enigmes’, publicat fa poc, exposa l’ambient, força llibertí, dels jueus de l’època vinculats a la cort Ell mateix fou empresonat, i fou alliberat gràcies al rabí Ṭodros ben Yosef Abū-l-'Afiya
aforisme
Literatura
Proposició concisa, completa i sovint enginyosa escrita en vers i, més en general, en prosa, que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la.
Al llarg de la seva història ha tingut contactes amb d’altres gèneres, com l’anomenat “pensament” filosòfic, l’axioma científic i l’apotegma, o ha estat anomenat amb d’altres noms com proverbi, adagi, sentència i màxima Inicialment fou una forma culta d’expressió continguda en obres extenses, però que podia ésser aïllada sense perdre el significat En trobem a les antigues cultures egípcia, sànscrita, vèdica i xinesa, però fou sobretot a través d’alguns llibres bíblics i dels autors grecs i llatins Plató, Virgili, Ciceró, Sèneca, etc que aconseguí la seva màxima difusió Sota aquesta doble…
Šem Ṭob ben Iṣḥaq ibn Ardutiel
Literatura
Escriptor jueu.
Fou rabí de Carrión de los Condes, per la qual cosa és conegut també en la cultura castellana per Santos de Carrión És autor dels Consejos y Documentos dedicats al rei Pere I de Castella, en castellà, de la qual obra es conserven les versions hebrea i en aljamiat hebraicocastellà, coneguts també com a Proverbios morales de poesies religioses en hebreu i de Milḥamot ha-'et wĕ-ha-misparayim ‘Disputa del càlam i de les tisores’, 1345 Traduí també de l’àrab a l’hebreu els Preceptes temporals , obra litúrgica d’Išrael ben Išrael La seva obra influí tant en el judaisme hispànic com en la…