Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, fou redactor de La Publicitat  i d’ El Matí  i administrador de La Nau El 1936 fou proclamat mestre en gai saber La seva poesia, influïda per Francis Jammes, recull la frescor i la tradició de la vida rural i religiosa Publicà  Camps a través 1924, Balada del pessebre 1958 i Musa rústica 1973

Fou redactor de “La Publicitat” Traduí al català obres teatrals com L’enemic del poble i Hedda Gabler, d’Ibsen, Els teixidors de Silèsia , de Gerhardt Hauptmann, i Joventut de príncep , de Wilhelm Meyer-Förster Autor dels drames Els cimals 1901, La força 1919 i, en collaboració amb Josep MJordà, de traduccions d’obres teatrals al castellà Part de la seva obra inèdita és a la Biblioteca Popular de Figueres

Treballà a Nova York en cases de doblatges de pellícules i féu publicitat El 1913 s’establí a Cuba, on fou secretari del Centre Català de Santiago de Cuba El 1916 es traslladà a Nova York, on també fou secretari del Centre Nacionalista Català de Nova York Organitzà una delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, que durant quatre anys féu una tasca fructífera i es constituí en un nexe entre els catalans de Nova York

A la seva ciutat fou un dels promotors de la cultura i el nacionalisme catalans Hi presidí la delegació de Palestra S'exilià el 1939 i visqué a Mèxic, on publicà la història de l’himne nacional d’aquell país Publicà en català, en poesia, Roses blanques 1934 en novella, A l’ombra del Montsià 1933, Rosa Maria 1935 i Destins Mèxic 1947, sobre la guerra de 1936-39 Collaborà a Mirador  i a La Publicitat

Collaborà a “El Camí”, “La Revista” i “La Publicitat” Fundà i dirigí la revista “Ofrena” D’arrel empordanesa, la seva prosa és rica i plàstica Ha publicat les narracions Sol de posta 1918, Solada de contes 1921, Tres rondalles de poble 1925 i El bes a la mà 1979 Com a poeta publicà À l’ombre des oliviers París, 1927 Simpatitzant d’Acció Catalana, fou després representant oficiós d’Azaña a Barcelona Publicà també Política fiscal de la República 1933

Estudià a la Universitat de Columbia i serví a l’exèrcit 1942-44, circumstància que influí força en la seva obra Després de publicar contes en diverses revistes, assolí l’èxit amb una novella curta, The Catcher in the Rye 1951 Un dels més traduïts del món, aquest llibre ha marcat una fita en la literatura contemporània, tant per l’estil directe i espontani com pel plantejament la lluita d’un adolescent contra la hipocresia del món dels adults Malgrat el renom que assolí l’obra, Salinger eludí sempre qualsevol mena de publicitat i mantingué amb un zel inusitat la seva privacitat…

De formació autodidàctica, fou redactor de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, professor de l’Escola Industrial i director de la biblioteca del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat Des de la premsa periòdica, on collaborà en diaris i revistes com La Veu de Catalunya , La Revista , La Nova Revista , “La Paraula Cristiana”, La Publicitat , Catalunya Franciscana , Nostra Parla , La Gaceta Literaria , Un Enemic del Poble  i Revista de Catalunya , donà a conèixer els ideals noucentistes difosos per Eugeni d’Ors al Glosari , i hi defensà l’europeisme cultural i…

Ingressà a l’orde caputxí a 11 anys i en sortí el 1930 Estudià història medieval catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i collaborà en els “Estudis Universitaris Catalans” Militant d’Estat Català, collaborà en “La Publicitat”, i durant la guerra civil de 1936-39 dirigí el “Diari de Catalunya” A l’exili francès, el 1939, collaborà en la represa de la “Revista de Catalunya” i fou un dels fundadors i dirigents més destacats del Front Nacional de Catalunya, encapçalant-ne l’activitat clandestina al Principat des del 1940, amb els intervals d’un empresonament 1943-45 i una estada a França…

Estudià comerç, filosofia i dret a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans Interessat en la problemàtica del pensament, aprofundí els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia, i fou deixeble d’Eugeni d’Ors a Barcelona, i de Rudolf Stammler, a Berlín, de filosofia del dret Milità a Acció Catalana Amplià estudis d’economia i de finances, pensionat per l’ajuntament de Barcelona, i fou nomenat cap d’estadística municipal 1924, càrrec que la dictadura del general Primo de Rivera li impedí d’ocupar Viatjà per Itàlia, Àustria, Alemanya, Polònia i Anglaterra, i a través…

Estudiant de filosofia a la Universitat de Barcelona 1927-30, els seus resultats acadèmics brillants la feren mereixedora d’una beca per a ampliar estudis a la Universitat d’Oxford, on forjà una gran amistat amb Jorge Guillén i hi acabà la seva tesi doctoral, Luis de León como traductor de los clásicos , presentada a Madrid el 1932, que obtingué premi extraordinari Posteriorment exercí la docència a l’Institut Escola Ausiàs Marc i dirigí diversos cursos monogràfics al seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona Des del 1925 collaborà assíduament a la premsa, tant comarcal com general…