Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
poesia èpica
Literatura
Gènere poètic que narra fets heroics; la seva realització es concentra en l’epopeia.
Originàriament, el poema èpic reunia en una unitat estructurada una sèrie de narracions —variacions d’un mateix tema— transmeses per via oral generalment eren anònims, i en solia existir més d’una versió Al costat d’elements reals —l’acció sol estar situada en èpoques històriques notables per llurs fets guerrers— s’hi troben elements llegendaris i fantàstics els mateixos protagonistes solen ésser herois amb qualitats sobrehumanes A Egipte se'n conserven restes en texts fúnebres i màgics La poesia èpica mesopotàmica —sumèria i accàdia— narra aventures dels déus Enūma elīs , poema…
monòleg interior
Literatura
Procediment de la tècnica narrativa que consisteix a exposar d’una forma directa allò que s’agita en el subconscient d’un personatge, o allò que, d’una manera tumultuosa, sorgeix de la seva consciència.
És un procediment que, bé que hom pot trobar-ne antecedents anteriors, ha estat emprat sobretot pels narradors contemporanis es manifesta i aconsegueix la realització màxima a l’obra de Joyce, en tant que va vinculat amb les doctrines de la psicoanàlisi i, generalment, amb la concepció relativista i multivalent de la personalitat humana
nadala
Literatura
Composició poètica que, amb la finalitat de felicitar les festes de Nadal o bé de manifestar l’estimació a les persones benvolgudes, acostumen a escriure alguns poetes sobre el tema del naixement de Crist o sobre altres temes sociològics i polítics.
Als Països Catalans, el costum de la nadala s’ha estès darrerament, parallel a la divulgació del christmas , i constitueix una tradició Diversos autors JVFoix, TGarcés, JOliver, Francesc Garriga, etc han excellit en la seva realització A Catalunya, des de fa uns quants anys alguns prohoms han editat com a nadales autèntics volums de tema monogràfic commemoratius d’efemèrides nacionals
João de Barros
Historiografia
Literatura
Historiador, assagista i novel·lista portuguès.
Ocupà importants càrrecs públics relacionats amb l’expansió colonial portuguesa Com a historiador valorà la geografia econòmica i relativitzà la civilització europea i cristiana Escriví Rhopica Pnefma , obra d’influència erasmiana on, tot defensant l’ortodòxia de Roma, discutí l’escolàstica, desemmascarà el comportament dels clergues, desmitificà la noblesa i posà objeccions a la legalitat de l’origen del poder i de la propietat Dedicà els darrers anys de la seva vida a la realització d’una obra de grans proporcions, les Décadas da Ásia , sobre l’expansió portuguesa a l’Orient
poètica
Literatura
Art o tècnica de compondre obres poètiques.
Presa en sentit ampli i propi, postula un sistema teòric i especulatiu referent a la natura i a la realització de la poesia, entesa com a funció creadora operant en tot missatge verbal i literari, sigui versificat o no En un sentit més restringit se circumscriu exclusivament a la producció en vers El seu concepte ha variat segons les èpoques culturals i a través d’un llarg procés històric, des d’Aristòtil i Horaci als nostres dies Avui incideix decididament en l’estudi del llenguatge i el terme s’ha fet sinònim de concepció artística segons que l’entén un període, una escola o un…
Luis de León
Literatura
Escriptor en castellà i en llatí, d’ascendència jueva, pertanyent a l’anomenada ‘‘escuela salmantina’’.
Professà en l’orde augustinià, del qual fou definidor i provincial de Castella Estudià a les universitats d’Alcalá de Henares i de Salamanca i fou catedràtic de filosofia moral i de Sagrada Escriptura d’aquesta darrera A causa del seu Comentario al Cantar de los Cantares 1561 fou perseguit i pres 1573-76 per la inquisició Escriví en prosa a més dels comentaris bíblics In Cantica Canticorum , In psalmo XXVI i Exposición del Libro de Job La perfecta casada 1583 i De los nombres de Cristo començat a publicar el mateix any, un dels llibres d’estil més elegant i equilibrat del segle XVI castellà…
Carme Balcells i Segalà

Carme Balcells
© Fundació Princesa de Girona
Literatura
Agent literària.
En l’adolescència es traslladà a cursar el batxillerat com a interna a Barcelona Posteriorment es graduà en comerç 1949, seguí cursos de llengua anglesa i treballà com a secretària en el sector tèxtil El 1957 s’incorporà a la delegació de Barcelona de l’agència literària de l’escriptor romanès establert a Madrid Vintilă Horia El 1960 fundà la seva pròpia agència i començà gestionant els drets de traducció de l' Editorial Seix i Barral A través del poeta Jaume Ferran conegué el nucli d’escriptors en castellà de Barcelona, entre els quals cal citar els germans Goytisolo, Carles Barral i Jaime…
Josep Rovira i Armengol
Literatura
Escriptor i diplomàtic.
Cursà estudis de dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià i, més tard, es doctorà El 1923 amplià estudis de dret i llengües orientals a Múnic Baviera i s’especialitzà en diplomàtica i dret internacional Fou professor d’història de Catalunya a l’Institut de Granollers i als Estudis Universitaris Catalans Edità, amb un documentat estudi introductori, els Usatges de Barcelona 1933 per a la collecció “Els Nostres Clàssics” de l’editorial Barcino i traduí una panoràmica sobre filosofia de la història de Hermann Schneider 1931 Membre d’Acció Catalana, fou nomenat,…
,
asturià
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua romànica parlada a Astúries, a la part occidental de Cantàbria, al nord de Lleó i en algunes localitats del districte de Bragança (Portugal).
Popularment, i a vegades despectivament, aquesta llengua, especialment l’asturià central, és coneguda amb el nom de bable Hom distingeix en l’asturià tres zones més o menys diferenciades l' asturià occidental , l' asturià central i l' asturià oriental , limitades aproximadament a l’interior pel Nalón i pel Sella i que corresponen a les tres grans divisions del lleonès manteniment dels diftongs decreixents, conservació de la f-, a l’oest conservació de la f-, formació dels plurals en -es, al centre l’asturià central, el més característic dels dialectes asturians, comprèn la major part del…
Eduard Mendoza i Garriga

Eduard Mendoza i Garriga
© Isolde Ohlbaum
Literatura
Escriptor en castellà.
Llicenciat en dret 1965, estudià sociologia a Londres 1966-67 i posteriorment, fins el 1973, treballà en l’assessoria jurídica d’una entitat bancària Des d’aquest any fins al 1982 residí a Nova York, on treballà com a traductor a l’ONU Els anys següents compaginà l’activitat literària amb la de traductor per a organismes internacionals i, a partir de mitjan anys noranta, amb la docència a la Universitat Pompeu Fabra La seva obra, en la qual sobresurt indiscutiblement la novella, s’inscriu en el marc de la literatura d’intriga i d’acció i es destaca per una hàbil construcció del relat a partir…
, ,