Resultats de la cerca

Mistralià convençut, es féu conèixer com a teòric del regionalisme i com a fundador de la Fédération Régionaliste Française És autor, entre altres obres, de Le Régionalisme 1911 i Qu'est-ce que le régionalisme 1936

Ofereix un regionalisme sublimat els temes radicalment locals passen a tenir categoria universal per la veritat i profunditat amb què són tractats En els contes d' El llano en llamas 1953 la realitat exterior participa íntimament de la vida interior dels homes del camp En Pedro Páramo 1955, intensifica la interiorització de la realitat externa és bàsicament la narració de la vida i la mort del cacic Pedro Páramo El 1973 fou guardonat amb el premi nacional de les lletres de Mèxic

Autodidacte, fundà a Inca el Cercle d’Obrers Catòlics 1900 Estimulà com a impressor les publicacions en català Des de l’any 1922 actuà en un regionalisme catòlic, acostat a la Lliga Creà els setmanaris “Es Ca d’Inca” 1900-04, “La Bona Causa” 1904-05, “Ca-Nostra” 1907-29 i “La Veu d’Inca” 1915-19 Dirigí “La ignorància” segona època, 1918-19 A Flors de roella 1922 i A la Mare de Déu de Lluc 1936 recollí els seus poemes paisatgístics, sentimentals i religiosos, influïts pels glosadors populars i per l’Escola Mallorquina

El seu tema central és el món de la seva regió nadiua, copsat amb una extraordinària potència de llenguatge i amb un vitalisme desbordant El material lingüístic és decisiu en les seves visions d’un món elemental, la barbàrie i vigor del qual ultrapassen el simple regionalisme literari tot incidint en una problemàtica en la qual l’amor ocupa el paper fonamental De la seva amplíssima obra cal destacar Terras do Demo 1913, Malhadinhas 1922, Andam faunos pelos bosques 1926, SBanaboião, anacoreta e mártir 1937, A Casa Grande de Romarigães 1957 i Quando os lobos uivan 1958

Fill d’ Antoni Buxeres i Rosés S’ocupà de qüestions agrícoles, fundà l’Associació Rural de Catalunya i defensà el dret civil català Amic de Josep Coroleu, intentà que la Restauració del 1874 defensés el regionalisme Collaborà a El Paladín  1875, a La Veu de Montserrat  i al Diario de Barcelona Promogué un missatge de protesta quan foren suprimits els furs del País Basc 1876 Publicà Exposició que adressa a les Corts en súplica de que es conservi al Principat son dret civil especial 1882 i Apuntes al “Fomento de la Población Rural” por Fermín Caballero 1871

De petit residí a Vilafranca del Penedès, però el 1859 passà a Barcelona Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i entre els seus mestres hi hagué Coll i Vehí, Milà i Fontanals, Bergnes de las Casas i Llorens i Barba El curs 1869-70 ingressà al seminari de Barcelona i l’any següent passà al de Vic, on s’inicià en la doctrina de Tomàs d’Aquino, que l’havia de marcar profundament El 1871 fou ordenat sacerdot a Girona, però continuà estudiant teologia al seminari de Barcelona fins a obtenir-ne grau de batxiller 1875 i la llicència 1876 al seminari de València El 1873…

Ingressà a l’orde caputxí a 11 anys i en sortí el 1930 Estudià història medieval catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i collaborà en els “Estudis Universitaris Catalans” Militant d’Estat Català, collaborà en “La Publicitat”, i durant la guerra civil de 1936-39 dirigí el “Diari de Catalunya” A l’exili francès, el 1939, collaborà en la represa de la “Revista de Catalunya” i fou un dels fundadors i dirigents més destacats del Front Nacional de Catalunya, encapçalant-ne l’activitat clandestina al Principat des del 1940, amb els intervals d’un empresonament 1943-45 i una estada a França…

Fill de l’impressor Jaume Joseph i Vilardebó, que creà l’empresa Gràfiques Joseph, treballà com a impressor A vint-i-tres anys publicà el seu primer llibre, L’adolescent fet home , i començà a collaborar en la premsa catalana La Veu de Catalunya D’Ací i d’Allà  1930-31 Imatges Setmanari gràfic d’actualitat  1930 Butlletí dels Mestres  1935, aquí sobre cinema educatiu i Revista Ràdio Barcelona  1934-36 Fundà el primer Diari de Granollers  i després la Revista de la Llar  a Barcelona Entrà al món del cinema com a secretari del Comitè de Cinema de la Generalitat Republicana, que inicià una…

Fill d’un mestre d’escola Treballà com a periodista i es llicencià en dret 1853 a Madrid Entrà a la vida política protegit per Joaquín Francisco Pacheco, cap dels moderats dissidents adversaris de Narváez Participà en la preparació del moviment militar de la Vicalvarada 1854, que inicià el Bienni Progressista fou el redactor del Manifiesto de Manzanares 1854, declaració programàtica del pronunciament que prenunciava la futura Unión Liberal Com a membre d’aquesta agrupació política, fou elegit diputat a corts i designat successivament director general d’administració local i sotssecretari de…

El galleguisme polític s’inicià en un grup d’intellectuals que actuaren a partir del 1840 a través de periòdics com El Porvenir , El Recreo Compostelano  i El Idólatra de Galicia En fou una figura destacada Antolín Faraldo , que a l’assemblea federal de Lugo 1843 reclamà la independència de Galícia Faraldo, Añón i Rua Figueroa foren els inspiradors ideològics de la revolució gallega del 1846, però, quan aquesta fracassà, s’hagueren d’exiliar El 1855 aparegué a la Corunya el periòdic de signe regionalista El Clamor de Galicia , dirigit per Benito Vicetto Però la formulació del galleguisme del…