Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Francisco de Rioja
Literatura
Poeta castellà.
És la figura més important de l’escola poètica sevillana contemporània de Góngora, però no fidel seguidora del seu estil Fou bibliotecari de Felip IV, cronista de Castella i amic i protegit del comte duc d’Olivares Es caracteritza per la seva elegància de llenguatge i exquisida sensibilitat Són particularment remarcables els poemes on canta els temes barrocs de la melangia i el desengany, com les silves A la rosa, Al clavel , etc, i els seus excellents sonets morals
Gonzalo de Berceo
Literatura
Poeta castellà.
Educat al monestir de San Millán Rioja, tradicionalment considerat maestro de confesión, actualment hi ha teories que intenten de demostrar que fou notari La seva obra literària resta situada dins la temàtica i l’estil del mester de clerecía La seva producció abraça tres amples temes vides de sants, obres marianes i composicions doctrinals Les primeres Vida de san Millán, Vida de santo Domingo, Vida de santa Oria, i l’incomplet Martirio de san Laurencio són obres hagiogràfiques de distribució tripartida biografia del sant, miracles en vida i miracles després de la mort L’obra mariana més…
Félix María Samaniego
Literatura
Escriptor castellà.
Fidel al corrent didàctic del neoclassicisme, conreà el gènere de la faula, amb què es féu famós, com el seu coetani Iriarte Les seves Fábulas morales 1781 es basen en els models tradicionals Fedre, Isop, La Fontaine, etc Escrites en vers, el seu estil, bé que prosaic, no manca d’una certa gràcia descriptiva Cal recordar La cigarra y la hormiga, Las moscas, La lechera , etc Enemistat amb Iriarte, escriví contra ell l’opuscle Observaciones sobre las fábulas literarias
Félix Grande Lara

Félix Grande Lara
© Biblioteca de La Rioja
Literatura
Poeta castellà.
Fou l’editor de Cuadernos Hispanoamericanos i publicà assaig i contes Por ejemplo, doscientas , 1966 Occidente, ficciones y yo , 1968, però es destacà com un dels poetes més representatius de l’època de la postguerra La seva poesia és publicada a Taranto 1961, Las piedras 1964, premi Adonais, Música amenazada 1966, Blanco spirituals 1967, premi Casa de las Américas , Puedo escribir los versos más tristes esta noche 1971, Las rubáiyátas de Horacio Martín 1978, Premio Nacional de poesía, etc, aplegats en diferents antologies i, posteriorment, a Biografía Poesía completa 1958-1984 1986,…
Anna Montero i Bosch
Literatura
Poeta i traductora.
Llicenciada en filologia francesa per la Universitat de València, es dedicà a l’ensenyament S’inicià en el món de la poesia amb l’obra Polsim de lluna 1983, i posteriorment publicà els poemaris Arbres de l’exili 1988, la plaquette Traç 45 1990, La meitat fosca 1994, Com si tornés d’enlloc 1999, Serenitat de cercles 2004, El pes de la llum 2007, premi Rosa Leveroni de poesia, 2006 i Teranyines 2010, premi Ausiàs Marc i premi de la Crítica També ha traduït del francès, i destaquen els Petits poemes en prosa i Els paradisos artificials , de Charles Baudelaire, a més de traduccions d’obres de…
,
Manuel de Lope
Literatura
Escriptor i traductor castellà.
Estudià a Madrid i, a vint anys, es traslladà a París, on visqué fins al 1993, amb estades llargues a Ginebra i Londres Se'l considera un dels grans novellistes de la seva generació i destaquen, de la seva narrativa, Octubre en el menú 1991, Madrid Continental 1991, Shakespeare al anochecer 1992, Bella en las tinieblas 1997 i Las perlas peregrinas 1998 Al llibre de viatges Iberia La puerta iluminada 2003, l’autor es passeja per Galícia, Astúries, Cantàbria, La Rioja, Navarra, Llevant, Múrcia i Andalusia, i sorprèn per la novetat i la qualitat de la seva mirada
José Hernández
Literatura
Escriptor argentí.
Partidari del general Urquiza, lluità a Cepeda 1859 i a Pavón 1861 El 1863 publicà Vida del Chacho , vindicació de la figura del capitost de la Rioja Vicente Peñaloza i atac a la política de Sarmiento Assassinat Urquiza 1870, s’uní a les forces de López Jordán, però arran de la desfeta de Naembé passà al Brasil Novament a l’Argentina, el 1872 publicà El gaucho Martín Fierro el 1879 aparegué La vuelta de Martín Fierro , segona part En aquest extens poema, màxima expressió de la literatura gautxesca , el gautxo és un ésser rebel, que l’ordre social empeny cap al crim, la deserció i l’exili