Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Girona, exercí a l’ensenyament secundari i és professor a la Universitat Pompeu Fabra S’inicià com a narrador amb el volum de contes Entomologia 1997, premi Documenta 1996, gènere que continuà a  Bones notícies 2001,  Un relat de la nova immigració africana 2004 i Provisionalitat 2012 Com a novellista ha publicat Pere Marín 1998  Gorilla blanc Memòries d’en Floquet de Neu 2003  Rodalies 2004, premi Sant Joan i Nacional de literatura 2005, paràbola de la tensió entre la llibertat i la conformitat  Marina 2010, retorn angoixant a un…

Vida i obra De pares catalans, professà com a augustinià a Saragossa el 1622 Era doctor en teologia 1639 Cap al 1635, si no abans, s’establí a Catalunya, on adquirí ràpidament gran fama com a orador sagrat El 1640 es mostrà contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa Durant la revolta del 1640, aprofitant el clima d’exaltació religiosa, esdevingué, amb els seus sermons i els seus escrits abrandats, una figura popular, i potser gaudí d’una certa influència política fou ell qui pronuncià el sermó fúnebre a la mort de Pau Claris Rebé generoses recompenses…

Ingressà a l’orde el 1880, i féu els estudis a Moià Moianès i a Lleó Exercí el magisteri a Catalunya fins el 1901, que anà a Roma com a arxiver i cronista de l’orde i director de les Ephemerides Calasanctianae Recorregué totes les províncies de l’orde i és autor de tres volums sobre escriptors escolapis Roma 1908-11 i d’un inventari de documents de l’arxiu general de l’orde Renuncià el càrrec i es retirà a Barcelona, on traduí al llatí l' Atlàntida de Jacint Verdaguer editada el 1929, un volum de poesies llatines, Carminum libri quattuor 1924, Versiones latinas de poesías hispánicas 1927 i…

S’inicià a Solidaridad Obrera i, convertit al catalanisme, fundà, amb Ventura Gassol i d’altres, la revista Dansa, Pàtria i Art  1923, on emprava al pseudònim de Frèbua Fou un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya i membre de Palestra Collaborà assíduament amb Ràdio Associació de Catalunya i fou redactor dels diaris  L’Instant , Diario de Barcelona  i La Humanitat , i de la revista  Claris El 1937 fou director general dels serveis informatius de les emissores radiofòniques de la Generalitat, i s’especialitzà en els reportatges en directe Lluità al front i s’exilià el 1939…

Fou mestra i periodista collaborà en La Nación amb el pseudònim de Tao-Lao La seva poesia evolucionà d’un postromanticisme confessional a una posició molt singular dins els corrents d’avantguarda Essencialment amorosa —necessitat d’estimar i d’ésser estimada—, però alhora amb una decepció gran de no trobar l’home, la seva poesia en la darrera etapa es decantà cap a una veu torturada, intellectual i hermètica, difícilment compresa pels seus lectors El 1920 obtingué el Premio Nacional de Literatura Escriví, entre d’altres, El dulce año 1918, Ocre 1925, El mundo de los siete pozos 1934 i…

Fou el prelat més famós de la Hispània romana pels seus escrits, en els quals es trasllueix una gran formació clàssica —amb esments de Virgili, Hesíode i Soló— i eclesiasticopatrística beguda en la Bíblia, sant Pau, Tertullià i Cebrià, i un extraordinari zel pastoral són una font preciosa per al coneixement de la vida cristiana del s IV Segons sant Jeroni, es remarcà per la seva afinada eloqüència i fou famós en virtut i ciència Casat i pare de Nummi Emilià Dextre , que l’imità en l’interès per l’erudició, fou ordenat sacerdot pel bisbe, que substituí en l’episcopat Combaté tota mena d’…

Guardonat en diferents certàmens poètics, publicà els reculls de poesia Tot fent camí 1978, Entre el caliu i la flama 1989, Sala de miralls 2000, Tríada 2001, El Nadal i les nadales 2002 i Credere in Deum 2005 També és autor dels assaigs Viatge per la memòria 1994 i Segon viatge per la memòria 1997 i del Diccionari Pràctic i Complementari de la Llengua Catalana 2002

Conreà la pintura d’història Mort de Sòcrates , 1855 i el retrat Sarasate, al conservatori de València El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València, però destacà més per la seva tasca pedagògica fou catedràtic i després director 1871 de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala Esporàdicament es dedicà al periodisme sobre temes artístics, a la poesia satírica i a la caricatura

Les seves primeres narracions foren de caràcter còmic i realista Sala sidemet ‘Vincles secrets’, 1888 Arran d’un viatge a Berlín 1890, es relacionà amb el moviment socialista i la novella naturalista, canvià d’orientació literària i aprofundí problemes eticosocials Escriví Külmale maale ‘Cap a la terra freda’, 1896, la seva obra cabdal, Mahtra soda ‘La guerra de Mahtra’, 1902, Lunastus ‘Salvació’, 1909 i Mãekūla pümamees ‘El lleter de Mãekūla’, 1926, entre altres obres Fugí d’Estònia el 1905 i no hi tornà fins el 1917, amb la independència del país, i fou nomenat primer…

Autodidacta, collaborà en tasques diverses en mitjans de comunicació i, a partir de la dècada de 1970, es dedicà a la novella i als guions Per a la ràdio, és autora dels guions dels programes literaris Con los ojos cerrados 1972-73 i Verso a verso 1974-77 Per al cinema i la televisió, cal esmentar els seus guions d’ El crimen de Cuenca 1980, pellícula dirigida per Pilar Miró, i que reelaborà en una novella del mateix títol 1979  Bearn o la sala de les nines 1983, a partir de la novella de Llorenç Villalonga i  Las bicicletas son para el verano 1985, ambdues de Jaime Chávarri la sèrie…