Resultats de la cerca

Collaborà al setmanari “Die Discourse der Malhern” 1721-23 És autor de Kritische Abhandlung vom Wunderbaren ‘Tractat crític sobre el meravellós’, 1740

Estudià lleis i obtingué el peritatge agrícola 1875 Fou un dels fundadors a València de Lo Rat-Penat 1878, entitat de la qual fou secretari general Escriví Constantino Llombart Apuntes biográficos 1879 i fundà 1884 i dirigí el setmanari satíric La Traca

Versaire prolífic i mediocre, escriví i publicà el recull Lo trobador nacionau o lo chantre tarasconenc 1831 i fundà el setmanari Lo Bouï-Abaisso , de Marsella 1841-42 i 1844-46, entorn del qual fou organitzat el primer agrupament d’escriptors occitans

Dirigí, amb Loïs Méry, el setmanari “Lo Tamborinaire” 1841, al voltant del qual s’agruparen nombrosos escriptors occitans Conreà, sense gaire èxit, el teatre còmic i es destacà, sobretot, com a poeta Lo poëta cassaire 1817 Fou, abans del Felibritge, el més popular dels escriptors provençals

A Barcelona fundà el setmanari Vida Galante , i dirigí a Madrid les revistes El Cuento Semanal i Los Contemporáneos Les seves primeres novelles són de caràcter eròtic, tendència que després esdevingué més matisada El seductor 1902, Memorias de un vagón de ferrocarril 1925, la sèrie Las raíces 1934, Un hombre se va 1964 També és autor d’unes memòries

Milità des de molt jove en la Comunió Tradicionalista i fou, alhora, partidari de les aspiracions polítiques i culturals de Catalunya Participà en les deliberacions de l’estatut català del 1930 que preparà la Comunió Tradicionalista Fou assassinat per elements incontrolats poc després d’esclatar la guerra de 1936-39 Dirigí el setmanari tradicionalista de Valls “Joventut” 1919-36

Escriví miracles i poesies religioses dedicades a sant Vicent Ferrer 1829-34, i també colloquis satírics propagant les idees liberals Tant volgué estirar la corda que va caure una culada, o els treballs dels lliberals, 1820, signats bé amb les seves inicials, bé amb el pseudònim El Bolònio Redactà el setmanari “La Ronda del Butoni” febrer del 1820, denunciant les persecucions de la policia del general Elío Empresonat durant la reacció del 1823, fou nomenat oficial de la junta liberal del 1835

D’origen humil, estudià lletres i exercí de periodista Fundà i dirigí el setmanari Gazeta Literara i fou president de la Unió d’Escriptors Romanesos, director del Teatre Nacional de Bucarest i diputat de l’Assemblea Nacional Les seves obres reflecteixen la dura existència de la pagesia romanesa al començament del s XX Cal destacar-ne Descult ‘Descalç’, 1948, Dulǎii ‘Els gossos’, 1952, Pǎdurea nebunǎ ‘El bosc foll’, 1963, Ce mult te-am iubit ‘Quant t'he estimat’, 1968 i Şatra ‘El duar’, 1968

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona 1923 i en dret a la Universitat de València 1932 Fou professor ajudant de química orgànica a la UB De nou a Manacor 1924, exercí d’advocat i fou inspector farmacèutic També publicà diverses obres relacionades amb la farmacèutica, com Legislación Farmacéutica y relacionada con todos los aspectos del ejercicio profesional 1944, Ensayo sobre la farmacia a través de los clásicos teatrales españoles 1949 i Principios de derecho farmacéutico 1956 Collaborà en la premsa local de Manacor El 1925 fundà i dirigí el setmanari Manacor i,…

Entre el 1956 i el 1967 treballà a l’agència France-Press a París i fou corresponsal de Cambio 16 , revista a la qual s’incorporà en retornar a Espanya El 1987 promogué el suplement en català de la revista, Setze , així com el setmanari Set Dies , convertit posteriorment en suplement del diari El Observador Passà posteriorment a El Mundo i fou conseller editorial d' El Mundo de Catalunya Expert en gastronomia, impulsà diverses revistes sobre el tema i publicà, entre d’altres, Cuando sólo nos queda la comida 1980, Jabalí 1983 i la novella El desnudo seductor 1989