Resultats de la cerca

Publicà, en gallec, Cartafol de poesía 1935 i, en castellà, Al aire de tu vuelo 1941 i Baladas, cantigas y donaires 1947 Reprengué l’obra gallega el 1951 amb Musa alemá versions de poetes alemanys Situats, aquests llibres, en la línia imaginista i arcaïtzant de la poesia gallega de la preguerra, O sono sulagado 1954 significa un canvi decisiu en la seva concepció de la poesia, i Longa noite de pedra 1962 en fa la figura fonamental de la poesia compromesa i el poeta gallec de la postguerra més llegit El sarcasme, la denúncia apassionada i la referència constant a la problemàtica…

Així, en català, es pot donar amb paraules com caça, sol, bassa, ciri L’alliteració, com a procediment musical primitiu, que el poeta feia servir per a mantenir l’atenció de l’auditori o influir sobre aquest, apareix ja a la literatura grega i, sobretot, a la llatina, i es confon, de vegades, amb l'onomatopeia La funció, en canvi, que tingué a l’antiga poesia germànica i escandinava, fou més important, ja que constituí un dels elements bàsics de llur mètrica Bé que hom la troba en la prosa —on, quan és involuntària, sol esdevenir un defecte cacofònic— i també a l’aforisme, al proverbi, a la…

Formació i trajectòria Seminarista a Montserrat 1962-65, cursà estudis d’arquitectura i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en història de l’art Del 1971 al 1973 fou lector a la Universitat de Londres, estada que tindria una gran influència en la seva producció poètica posterior És membre del consell de redacció de la revista Serra d’Or i collabora a la premsa El País , Descobrir , Ara El 1976 exposà per primer cop la seva obra pictòrica a Girona L’any 2013 rebé la Creu de Sant Jordi, el 2020 el premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua…

Llicenciat en dret, professió que, tanmateix, pràcticament no arribà a exercir, es dedicà molt aviat a la literatura i al periodisme Amb tècnica realista, de testimoni o psicològica, des dels inicis destacà per un estil guiat sobretot per la cerca de la claredat i en el qual, a més del realisme, presideixen la ironia i un treballat equilibri entre emoció i distanciament Fins al final de la dècada dels seixanta publicà les novelles Com ganivets o flames 1954, premi Joanot Martorell, Dotze bumerangs 1954, El gandul 1955, una novella que assajava la tècnica del protagonisme collectiu  Tots som…

Més específicament, hom circumscriu aquest terme a la literatura en castellà produïda dins l’Estat espanyol mentre que considera a part les literatures argentina, mexicana, colombiana, etc produïdes dins l’àrea de parla castellana de l’Amèrica Llatina Edat mitjana La literatura medieval castellana tingué unes característiques molt definides, originades per la situació política especial de la Reconquesta, per l’existència d’uns forts corrents de transmissió oral i joglaresca, per la coexistència amb estructures culturals orientals, principalment àrabs, i per una forta influència francesa a…

Els orígens L’anglès del qual sortí la llengua moderna començà a formar-se després de la conquesta normada 1066 i no produí cap obra literària fins després de la segona onada d’influència cultural llatina i francesa, arribada amb la dinastia Plantagenet Enrric II, 1154-89 Abans de la conquesta normanda existí una literatura anglosaxona inintelligible per al lector modern i àdhuc per al lector del segle XIII, les obres cabdals de la qual foren el poema heroic Beowulf ~ 1000, Battle of Maldun ~ 991 i l’ Anglo-Saxon Chronicle , començada en temps del rei Alfred 871-901 i continuada per diversos…

Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…