Resultats de la cerca

Començà a escriure a Odessa, on collaborà en revistes i diaris satírics El 1925 es traslladà a Moscou, on escriví Duma pro Opanasa ‘Cançó d’Opanas’, 1926, el seu millor poema narratiu sobre la guerra civil d’Ucraïna És també autor del recull de poemes Posledn'aja noč ‘L’última nit’, 1932, on exalta amb un cert Romanticisme el nou ordre soviètic Traduí, a més, Samuel T Coleridge, Walter Scott i Robert Burns

La poesia abstracta de les primeres obres — Okt'abr'skije zori ‘Les albors d’octubre’, 1920 i K Solncu ‘Cap al Sol’, 1921— evolucionà cap a la descripció de la vida revolucionària i cap a la crítica política Den'našejžizi ‘Un dia de la nostra vida’, 1928, Vystrel ‘El tret’, 1929, etc

Caigué ferit a la guerra civil i el 1924 li començà un procés de paràlisi i ceguesa progressiva En aquestes condicions escriví Kak zakal’alas’ stal’ ‘Com es forjà l’acer’, 1932-34, una descripció de la guerra civil i del restabliment de l’economia L’obra tingué més de 200 edicions a l’URSS i fou coneguda arreu del món

És un dels més coneguts a l’Occident a causa del seu inconformisme Estudià a l’Institut Gor'kij de Literatura La seva primera novella Studenty ‘Estudiants’, 1950, guanyà el premi Stalin el 1951 Treballà també com a periodista i aquesta professió donà el tema de la novella Utolaja žaždu ‘Apagant la set’, 1963, sobre la construcció del canal del Karakum La major part de la seva obra durant els anys seixanta fou publicada en la revista Novij Mir Les seves darreres novelles Obmèn ‘El bescanvi’, 1969, Predvaritel’nje rezultaty ‘Resultats preliminars’, 1970, Dolgoje pošcǎnje ‘El llarg adeu’, 1971…

Era fill d’un guardabosc Encara adolescent, participà en activitats revolucionàries Fou un dels corifeus més espectaculars del futurisme signà el manifest Poščočina obščestvennomu vkusu ‘Una bufetada al gust públic’, 1912 i proclamà la destrucció de la tradició literària Abans de fer disset anys les característiques de la seva poesia ja eren formades llenguatge colloquial i “antipoètic”, imatges insòlites, rimes inusitades, recreació del lèxic i de la sintaxi, to hiperbòlic i declamatori i una estranya barreja de lirisme Després de la revolució es posà incondicionalment al servei del nou…

D’origen rural, el 1918 començà a escriure El seu primer recull de novelles i narracions, Utnatzor ‘En el fosc congost’, 1927, tracta de la vida del seu poble amb un profund lirisme A Sev celery sermacany ‘Els sembradors dels camps negres’, 1933 descriu la guerra civil a Armènia Conreà la poesia satírica i féu estudis de literatura armènia Fou condemnat a mort, i després d’haver estat executat hom el rehabilità

Durant 15 anys dirigí colònies de reeducació de joves Dedicà els seus últims anys a escriure Pedagogičeskaja poema ‘Poema pedagògic’, 1933-35, Kniga dlja roditelej ‘Llibre per als pares’, 1937, Flagi na bašnjakh ‘Banderes sobre les torres’, 1938 És autor de narracions curtes, assaigs de crítica literària i articles diversos Propugna la collectivitat, nucli reduït de la societat on els joves han d’aprendre a relacionar-se entre ells, i el treball, procés mitjançant el qual l’home transforma la natura cadascú aporta els seus valors personals a la collectivitat i els comparteix la collectivitat…

Fou molt conegut per les seves novelles polítiques, assaigs i memòries, on analitzà i criticà el sistema polític soviètic En destaca el llibre Un mort a part Empresonament en un camp de treball soviètic durant la Segona Guerra Mundial , sobre la seva experiència personal també es poden esmentar les narracions L’illa 1960, La torre 1960 i La segona vinguda 1963 Treballà per a Radio Free Europe i cofundà Kultura , revista cultural i política independent

Conegut especialment per les seves poesies infantils, és autor també d’obres de teatre per a infants i adults Ja choču domoj , ‘Me'n vull anar a casa’, 1941 Il,ja Golovin , 1950, narracions, etc L’enaltiment del règim soviètic, així com els atacs i les sàtires contra els enemics del comunisme caracteritzen la seva obra És autor de la lletra de l’himne soviètic, conjuntament amb El’Registan 1944, el 1977 redactà una segona versió, i el 2000 una tercera ja per Rússia És el pare dels cineastes Nikita i Andrej Mikhalkov

Després d’haver-se ocupat en oficis diversos, es dedicà a la literatura Descriví la vida de la petita burgesia jueva i episodis de la revolució i la guerra civil Sol ‘La sal’, 1923, Konarmija ‘La cavalleria roja’, 1926, novella en la qual descriu els dos bàndols de la revolució, que fou durament criticada, Evreyskie rasskazy ‘Contes jueus’, 1927, Odesskije rasskazy ‘Contes d’Odessa’, 1931, etc Mestre de la narració curta, passà d’un estil preciosista i romàntic a un altre de més precís i ajustat També escriví per al teatre les peces Zakat ‘L’ocàs’, 1928 i Maria 1935 Morí executat…