Resultats de la cerca

Nascut com a conseqüència del dadaisme, formà escola, definida i mantinguda per A Breton que redactà el Manifeste du surréalisme , 1924, L Aragon, P Eluard, B Péret i P Unik, considerats els cappares en la maduresa de la nova estètica Proposa l’automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d’expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S Freud Al grup inicial s’afegiren els pintors H Arp, M Ernst, A Masson i J Miró, i els escriptors M…

El 1947 anà a París, on conegué André Breton i descobrí el surrealisme , del qual fou el principal propagador a Portugal Aquest mateix any fundà a París, juntament amb altres artistes, el Grupo Surrealista de Lisboa i, posteriorment, el grup dissident Os Surrealistas Perseguit pel règim dictatorial portuguès fins el 1975 a causa de la seva homosexualitat, des de mitjan anys seixanta subsistí gràcies a la pintura, que segueix també els postulats surrealistes Posteriorment hom el rehabilità i la seva obra fou reconeguda Dels reculls poètics es destaquen Corpo visíbel 1950, Discurso…

De primer romàntic, a Σκοτεινό πέρασμα ‘Passatge obscur’, 1956 i a Το ταξίδι ‘El viatge’, 1960 evolucionà cap al surrealisme

El seu llibre Amorgós 1943, mescla de surrealisme i d’elements de la cançó popular, és d’una rara bellesa poètica Gatsos traduí García Lorca al grec modern, i la seva obra posterior, molt escassa, presentà una clara influència del poeta andalús

Visqué molt de temps a Londres Autor de nombrosos assaigs en francès, descobrí tardanament la llengua de la seva terra publicà Ac digas pas 1954 i Encaminament catar 1955 Pòstumament aparegué Encaminament II 1960 Aquests texts evoquen el surrealisme i es caracteritzen per un to sovint èpic i per una llengua autèntica, d’una gran rudesa

Ha publicat diversos llibres, com Sense relambi 1932, Terraire nòu 1937, Chausida 1965 i Quatre cantadissas 1971, amb una llengua molt sòlida, un provençal que en ocasions es fa brutal Girat d’esquena al Modernisme provençal, s’obrí al surrealisme En lluita per una literatura popular i laica, Reboul fou també un animador de primer ordre amb lo Calen , organització que promou l’occitanisme a Marsella

Seguidor del surrealisme, conreava una poesia que vacillava entre el grotesc, la irreverència i el llenguatge intellectual, i emprava sovint l’argot i l’idioma popular Des de Tempo de fantasmas 1951 fins a Uma coisa em forma de assim 1980, publicà deu llibres, entre els quals un de cròniques As andorinhas não têm restaurante 1970 El 1982 publicà les seves Poesias Completas 1951-1981

Inspirat en el simbolisme i el surrealisme, la seva obra poètica és inseparable de la de creador de metàfores plàstiques a partir de la manipulació d’imatges El 1952 li fou prohibit de publicar a l’aleshores Txecoslovàquia socialista, d’on pràcticament fou absent entre 1970-92 En 1980-92 visqué a París Guanyà els premis de la Documenta de Kassel 1968 i de la Biennal de São Paulo 1969 Emprà sobretot el collage i el muntatge fotogràfic

Inicià el 1923 la seva activitat literària amb narracions curtes publicades a la revista “Reflektor” Tot i que la seva poesia palesa influències de l’imatgisme rus i del surrealisme, es diferencia de les avantguardes per la seva preferència per temes de la vida quotidiana És notable també la seva activitat com a traductor d’autors com Joyce i TSEliot La seva obra inclou els reculls de poemes Kamień ‘La Pedra’, 1927, Dzień jak codzień ‘Un dia com els altres’, 1930 i Nic więcej ‘Res més’, 1936